HomeEntrevistesJordi Jordan · “O es produïx un canvi d’aliances amb el bloc...

Jordi Jordan · “O es produïx un canvi d’aliances amb el bloc progressista o el Govern té els dies comptats”

Jordi Jordan, coordinador de Movem Terres de l’Ebre i diputat d’En Comú Podem

 

En Comú Podem està sent l’interlocutor prioritari del Govern a l’hora de negociar els pressupostos de la Generalitat

Estem fent reunions temàtiques: d’impostos, d’energia, de mobilitat… Ara mateix estem en un punt mort i notant prepotència per part d’Esquerra. Ens sobta, perquè estan en minoria absoluta, amb 33 diputats. Nosaltres no pensem regalar cap xec en blanc, sinó que volem negociar en funció de les nostres prioritats. No entenem que Esquerra estiga tan tancada quan, a més, necessita un tercer actor per a aprovar els pressupostos. Ara mateix, som escèptics que realment es puguen acabar aprovant.

Veu compatible el suport d’En Comú Podem i de Junts als mateixos comptes?

Més enllà de la teatralització, tothom al Parlament sap que Junts no donarà suport als pressupostos perquè acaba de sortir del Govern. I si l’únic acord possible per a tenir majoria és amb el PSC, i el PSC diu que no els estan donant la informació, sembla que Esquerra en realitat estiga fent una simulació de negociació; però no se’n sortirà si no negocia de veritat, amb nosaltres i amb la resta de grups. Si no, tindrem pressupostos prorrogats, i això és molt negatiu, perquè s’estan perdent molts milions d’euros en una situació de gran complexitat econòmica. La nostra voluntat és total, i seurem a la taula fins a l’últim moment. Això no va d’estratègies.

Quines serien les vostres prioritats? Mònica Albiach ha parlat de moltes diferències encara, en relació amb Esquerra, en la qüestió de l’habitatge, per exemple.

En habitatge, és evident que la Generalitat no està fent res, tenint en compte que és una competència pròpia. Al nostre territori, no hi ha hagut cap promoció d’habitatge públic nou des de l’època del tripartit. En Salut, l’Atenció Primària serà una de les nostres obsessions, perquè les llistes d’espera per als metges de capçalera són escandaloses, i cal reforçar-la al màxim; i també la salut mental, ja que no hi ha una xarxa de psicòlegs públics. I amb la fiscalitat, nosaltres continuem demanant una sèrie d’impostos que graven els que més tenen, que és el que està passant a tot el món i el que està tirant endavant el Govern de l’Estat. Aquí hi ha marge de recorregut i ERC té una posició ambigua, lluny del que seria una força d’esquerres.

Si vostès s’hi entenen, i ja m’ha dit que no veu Junts votant que sí, creu realment en la possibilitat d’un pacte amb el PSC?

Els socialistes són la primera força de Catalunya i estan demostrant voluntat d’arribar a un acord. Ara, si Esquerra no vol arribar a un acord per una qüestió d’imatge, que s’ho faça mirar, perquè a Madrid està sustentant el Govern estatal de coalició. Hauríem de començar ja a abandonar vets i arribar a acords en benefici de la ciutadania.

Des del punt de vista territorial, quines línies roges hi posaria, vostè, als pressupostos, i quina força té Movem, si és que en té, per a fer-ho valdre?

Movem Terres de l’Ebre, en la mesura que no som el mateix que els comuns, malgrat estar-hi aliats, tenim més força per a plantejar els temes. De moment, hem posat damunt de la taula dos grans temes: els Euromeds per l’Aldea i l’Avant de Tortosa, que encara que ho haja de fer l’Estat, ho ha de reclamar i complementar amb diners la Generalitat, en un moment clau de promoció del transport públic; i el tema del nou hospital. Tenim altres demandes, però no volem generar falses frustracions si finalment no s’arriba a un acord.

I què passa amb el Delta?

La Generalitat parla molt ara de l’Estratègia Delta, però la realitat és que en els darrers anys no ha posat ni un euro. Com hem dit sempre, en este tema les dos parts haurien d’anar a una i posar-hi recursos. La consellera mateix [Teresa Jordà] va reconèixer que no s’havia fet res durant els darrers anys.

ERC ha acordat una comissió bilateral pel Delta entre els governs català i estatal.

Ho celebrem. Al final ens donen la raó. Fa un any Movem Terres de l’Ebre presentava mocions als ajuntaments i als consells comarcals reclamant una comissió que emulés l’antiga Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, i ERC i Junts hi votaven en contra amb el discurs que tot depenia del Govern central, quan la Generalitat necessita permisos de l’Estat per a actuar al Delta i viceversa. Al final, la mateixa consellera ha transmès a la gent d’ERC del territori que hi ha bona voluntat per part de la ministra de Transició Ecològica [Teresa Ribera] i que cal tirar endavant aquella comissió.

Com ha viscut, des del Parlament, la ruptura del Govern?

S’ha constatat la realitat. Hi havia un Govern amb dos ànimes totalment enfrontades i només governaven plegats per interessos partidistes, però sense objectius en comú ni des del punt de vista econòmic, social ni nacional. Jo he vist que Junts ha fet un exercici de coherència, però em sobta que ERC preferisca quedar-se en minoria, tenint en compte que durant estos anys ens deia que entréssem al Govern sabent que si hi era Junts, no ho faríem. I ara, no ens fa cap oferiment. Este Govern, quant pot durar? Un any, si acaba aprovant pressupostos? O hi ha un canvi d’aliances en la línia d’un bloc progressista o el Govern té els dies comptats.

En les negociacions entre els comuns i ERC, es parlarà de l’horitzó nacional?

NERC està en la línia dels nostres plantejaments dels darrers anys. Els indults i la derogació de la sedició, com la va proposar el diputat Jaume Asens en un moment determinat per a desjudicialitzar la política, són el que va defensar el nostre espai polític, i aleshores teníem en contra ERC, el PSOE i Junts. Sí que estaria bé que el president de la Generalitat convoqués una taula dels partits catalans. Quim Torra, molt més favorable a la unilateralitat, va convocar la taula dos vegades, i en canvi el president Aragonès no ho està fent.

Com veu el moviment independentista que vol rearmar-se després de la pandèmia i pressionar els partits independentistes?

El moviment independentista és molt plural i inclou moltes visions. Caldria buscar grans acords que representen la majoria de la ciutadania catalana, i que esta els acabe votant. Entre totes les forces, tornar a teixir grans consensos que fessen avançar nacionalment Catalunya durant un període llarg. El procés, quant a unilateralitat, ha fracassat, i això és evident; i les diferents estratègies dels partits independentistes així ho demostren.

Vostès, a través d’Unidas Podemos, d’alguna manera són al Govern espanyol, també. Això no els complica la capacitat d’exigir-li coses?

Dins del Govern de Madrid, és obvi que Movem Terres de l’Ebre no hi té presència i la influència dels comuns no és determinant, però sí que intentem fer totes les gestions en temes que ens toquen directament. Hem estat pressionant pel Delta, en un moment en què hi haurà recursos europeus en matèria mediambiental, o perquè es retirés l’article que prohibix la crema de residus vegetals. I quan el Govern central fa coses que no compartim, no tenim cap problema a dir-ho o votar-ho en contra i on calgue. Intentem fer un treball de territori més que no pas de partit.

I des de la distància, com veu les turbulències instal·lades al Govern de Madrid, al voltant de lleis que són per a guanyar drets socials?

En governs de coalició, ens hem d’acostumar que hi ha diferències. Passa a tot Europa. Hi ha molt pocs governs monolítics. El que valorem és que és molt més important estar dins del Govern i influir en els pressupostos que s’han aprovat. L’alternativa seria un Govern entre el PP i Vox.

Centrem-nos en Movem Terres de l’Ebre. Per què va nàixer, fa quatre anys, i cap on va?

Naix perquè l’experiència de Movem Tortosa, en el sentit d’aglutinar tota una sèrie de forces i moviments progressistes procedents d’entitats, va ser un èxit. Ho vam replicar en altres poblacions, i també vam agafar altres tradicions per a configurar un espai polític en el qual ens sentim còmodes. Tenim més de 30 regidors, tres alcaldies i estem governant a dos consells comarcals. L’objectiu és anar expandint-nos.

Creu que Movem té més marge per a ampliar el seu espai polític del que tenia ICV?

D’ICV no hi ha gaire gent, més enllà que tinguem una relació històrica amb aquell espai. Avui Movem és un espai ampliat, que té com a objectiu treballar a escala territorial des dels nostres valors de progrés i d’esquerres. La marca és potent allà on ens presentem, encara que hi presentem poques candidatures en comparació amb d’altres formacions. Preferim presentar bones candidatures que no presentar llistes només per a esgarrapar vots per als consells o la Diputació. I l’aliança estratègica amb els comuns també ens ha permès tenir veu al Parlament.

Falten sis mesos per a les eleccions municipals. Quantes candidatures hi presentaran?

Més o menys les mateixes que el 2019, vuit o nou, en la línia del que li deia, de consolidació, allà on hi ha equips i candidats sòlids. Potser presentarem alguna llista nova, però no la podem anunciar encara.

A Tortosa són el primer partit de l’oposició i el seu gran objectiu. Quines expectatives reals té de liderar un canvi de cicle polític a la ciutat?

En els darrers anys ja s’ha vist que a Tortosa hi ha una voluntat de canvi. Els partits que defensaven el canvi han sumat majories sòlides, però el que ha passat des del 2019 és que tant Esquerra com el PSC es van desdir del seu compromís electoral. A partir d’aquí, el que estem percebent és que molta gent ens veu de forma definitiva com el vot útil del canvi. Nosaltres esta vegada tornarem a ser molt clars i parlarem de pactes i de compromisos, i exigirem una posició clara als altres partits, perquè no es pot decebre a la ciutadania una tercera vegada. Després de 16 anys amb un mateix color polític a l’Ajuntament, hi ha un cansament evident.

Si vostè és alcalde, dixarà l’acta de diputat?

Sí. Des del punt de vista legal i dels nostres codis ètics, podria mantindre’m, però jo sempre he dit que ser diputat en cambres legislatives dona molta faena. Si tinc la responsabilitat i la sort que els tortosins confien en mi com a alcalde, renunciaria a l’acta al Parlament.

Què li està aportant l’experiència com a diputat?

Un bagatge polític que abans no tenia. Tens relació directa amb totes les conselleries i tots els grups parlamentaris, i això és un aprenentatge. M’està aportant maduresa política i personal i l’oportunitat de poder defensar directament les posicions que afavorixen el territori, perquè encara hi ha una distància molt important entre Barcelona i les Terres de l’Ebre i una desconeixença de la realitat ebrenca.

Sembla que hi ha un front comú dels diputats ebrencs a favor del nou hospital. Fins a quin punt li sembla consistent esta aliança?

Si s’acaba fent el nou hospital, serà bàsicament per la pressió ciutadana, i per tant continuo animant la Plataforma pel Nou Hospital, perquè les 22.000 signatures presentades són imparables i fan que tots els partits ara estiguen a favor del nou hospital, encara que ERC i el PDCAT durant estos anys no hi hagen estat. Estem pressionant bé, però no tenim res garantit, perquè en funció dels moviments polítics futurs, ens poden dir que després de l’ampliació del Verge de la Cinta no siga necessari.

Com valora que ERC haja dut la modificació de la llei del fons nuclear al Consell de Garanties Estatutàries?

Ha estat una maniobra per a guanyar temps, i ens sobta la virulència de la resposta d’ERC. Aquí, el que és important és que passem del 20 % al 50 % de recaptació d’este impost per a les Terres de l’Ebre i el Baix Camp, és a dir, de 24 milions a 60 milions anuals en els propers 10 anys, amb la previsió que siga major pel benefici creixent de les energètiques. Segons la llei d’ERC, la diferència se n’aniria a Barcelona, i és un partit que sempre crítica el centralisme de Madrid. Sí que és cert que el text és millorable, tant el radi com la governança, i es pot millorar amb esmenes, però el criteri dels 30 quilòmetres no és aleatori, és un criteri d’afectació d’una hipotètica emergència nuclear. I es pot blindar que la major part dels recursos vagen als municipis més propers a les nuclears. Però d’entre els 60 milions, preferixo que una part vaja a Tortosa per al nou hospital o una altra infraestructura del territori, i no pas que vagen a Barcelona

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

85 + = 87

Últimes notícies