Què en destacaria, del programa de Festes de la Cinta?
Hi han dos concerts que està esperant molta gent: el de Figa Flawas, que és el grup de moda a Catalunya, i el de Celtas Cortos, esperat per generacions més grans. També hi ha actes nous interessants com la primera trobada de versadors i rapers, en què participarà gent procedent de Mallorca, Menorca, Múrcia, País Valencià i Catalunya, i que posarà en valor la jota improvisada i cantada amb temes actuals, com a dansa de present. Després tenim l’espectacle de dansa Sanguinàries, de l’Orde de l’Atxa. Tot sense oblidar que estrenem la figura dels hereus, incorporada a la majoria de pobles de les Terres de l’Ebre. Tortosa no podia faltar. Donem un pas cap a la igualtat i recuperem el vestit típic de pagès masculí.
Quin és l’acte preferit de l’alcalde, aquell amb una significació especial per a vostè?
Enguany, algun dels espectacles infantils de què puga gaudir la meua filla de tres anys.
L’any passat, el nou govern que vostè lidera ja va programar un dia més de festa. Tenen la intenció de canviar o matisar el model de festes concentrades en cinc dies?
L’any passat ja vam allargar en un dia les festes i enguany se manté el dimecres com a primer dia, amb actes propis i amb un dels principals concerts. A la vegada, si mirem les activitats paral·leles, dimarts tenim el Va Per Tu Vidal o dilluns hi ha la primera Festa de Quintos. Si incloem la proclamació d’hereus i pubilles del dissabte i les activitats de diumenge, podem dir que hi hauran actes tota la setmana. Anirem caminant cap a un model que permeta esponjar al màxim les activitats.
L’any passat, els primers dies de festes, va haver-hi problemes d’inseguretat. Ara han tingut més temps de preparar mesures.
Tenim un dispositiu específic, treballat amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Local i que implicarà presència policial especial durant tots els dies de la festa. A banda, hi ha els punts lila i s’ha fet formació als penyistes perquè es puguen detectar casos d’assetjament.
Quin balanç fa del primer any de mandat del seu govern?
Positiu i intens. S’estan treballant molts projectes que es van coent a poc a poc. Tenim en marxa les obres de l’auditori i a punt d’adjudicar el circuit verd de les muralles o les dos llars d’infants. Hem aconseguit entrar al projecte de Barris amb Futur de la Generalitat i estem dins de la segona fase del Pla Cuidem, amb més de 150 actuacions a la ciutat. Millorarem la climatització del Mercat amb energia geotèrmica i instal·larem plaques solars a diferents equipaments: quan vam entrar només n’hi havia al Win i no funcionaven. Després, tenim la rehabilitació del Fortí de Bonete o el projecte de l’arxiu al Balneari del Porcar, que també estava pendent de ser desencallat. Estem promovent habitatge per a jóvens al nucli antic i treballant per a l’ampliació del polígon Catalunya Sud. Kronospan invertirà en una segona nau i l’empresa Lucta s’implantarà a Tortosa a partir de l’any que ve amb cinc milions més d’inversió dels previstos de quan se va anunciar, és a dir, 30 milions. També s’hi ha d’implantar l’empresa de telecomunicacions Eacom.
El seu govern apostava pel canvi, després de 16 anys de governs liderats per CiU i per Junts per Tortosa. Què ha canviat a la ciutat?
S’havien creat algunes dinàmiques que feien pensar a alguns que l’alcaldia era hereditària. Ara s’està donant pas a nous projectes i s’està configurant una nova relació amb les entitats i la ciutadania. A més, s’està invertint amb recursos propis a les muralles i preveient una forta inversió en patrimoni, amb actuacions en els barris més antics de la ciutat a través de Barris amb Futur o amb la candidatura conjunta a Patrimoni de la Humanitat. Hem centrat esforços en la neteja i la via pública, amb noves campanyes de civisme, i estem apostant per primera vegada per la transició energètica, cosa que també ens permetrà reduir els costos energètics de la ciutat.
En polítiques socials, l’àmbit en què més retrets feien a l’anterior govern, on és el salt que van prometre?
Tindrem dos llars d’infants, operatives al setembre del 2025 i bàsiques per a aprofitar la gratuïtat de l’I2 i millorar la qualitat de vida de la gent. Apostem per l’habitatge, ja que a Tortosa no s’havia fet cap promoció pública de pisos en 16 anys. La primera fase de Barris amb Futur se basa en la participació, però després ha de tindre dos potes importants: les polítiques socials contra la pobresa i la rehabilitació d’habitatges.
Allò que no ha canviat és la confrontació política amb Junts per Tortosa, principal grup de l’oposició. Creu que es pot arribar a reconduir?
Sempre he dit que la porta està oberta i la mà, estesa, però a l’altra banda el que ens trobem és una actitud bel·ligerant des del primer moment. No ho diu l’alcalde, ho ha pogut veure tota la ciutadania, des del minut zero del ple d’investidura. Crec que Junts hauria de fer una reflexió sobre si vol mantindre esta oposició destructiva i exagerada. La majoria de la gent, incloent molts dels seus votants, considera que no. Si ells no canvien d’actitud i no accepten que ja no estan al govern, és molt difícil que les relacions se normalitzen i que puguen ajudar a fer avançar Tortosa. Actualment potser s’haurien de dir “Junts per a criticar-ho tot”.
Hi ha projectes de l’anterior govern que estan tenint continuïtat, com l’ampliació de l’Auditori Felip Pedrell, però també tenim una sèrie de projectes només iniciats pel govern d’abans, com el pavelló als Josepets; la reforma de la Rambla Catalunya a Ferreries, l’avinguda Generalitat o la plaça d’Alfons XII. Què en faran?
Ja vam dir que els projectes que siguen viables econòmicament els tirarem endavant, com l’auditori, en què hi havia compromesos recursos del govern de l’Estat i de la Diputació. Però després cal anar a pams. Amb els Josepets, vam arribar a un acord amb el Ministeri [que hi havia compromès ajuts] i estem treballant en la modificació del projecte per a fer-lo viable. L’avantprojecte que ens vam trobar contemplava una inversió de 6 milions d’euros, perquè l’obra era molt complicada, i això era inviable. Estem treballant en una solució més realista i compatible amb els usos esportius i amb el que demana Patrimoni respecte al complex d’edificis de l’antic col·legi. Amb la plaça d’Alfons XII, se va presentar un projecte bàsic que preveia una inversió de 5 milions. El govern d’abans calculava que ho podia pagar tot l’empresa concessionària de l’aparcament, però nosaltres hem demanat un estudi extern que diu que ni de bon tros; que no s’assoliria ni el 50 % del cost. Hi actuarem, com a la Rambla Catalunya, però amb projectes realistes, perquè és molt fàcil anunciar coses abans de les eleccions sense finançament, amb un cost impossible d’executar en un mandat.
Han anunciat recentment una candidatura conjunta a Patrimoni de la Humanitat. Vostè i el seu partit portaven anys reclamant-la. Quin és el full de ruta cronològic?
És un procés molt llarg que pot durar entre quatre i cinc anys. Si s’hagués fet fa deu anys, hauria estat molt més fàcil, però ara seria molt més difícil si la ciutat ho intentés ella sola. Per això ens hem aliat amb altres ciutats, tant a nivell espanyol com internacional. La idea és concretar una candidatura transnacional que el 2027 o 2028 pogués optar a la catalogació. Estem encara elaborant els dossiers de cada ciutat per separat. Penso que tenim el dret i l’obligació de presentar-nos i si ho aconseguim, pot ser un abans i un després per al patrimoni, en autoestima col·lectiva i com a marca de ciutat.
Se va comprometre a fer les modificacions urbanístiques necessàries perquè els terrenys per al futur nou hospital proposats per l’anterior govern siguen aptes. En quin punt està el procés?
Primer, vam posar llum i vam explicar el que no s’havia dit a la ciutadania: que els terrenys proposats no eren viables. Hem fet un primer estudi per a demanar que Tortosa tinga el règim especial [per a poder construir equipaments en sòl considerat inundable]. Ho hem entregat a la CHE, que ha delegat el vistiplau a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre [CUTE]. I hem adjudicat un segon informe perquè, si se’ns atorga el règim especial, els terrenys del Camí de Roquetes siguen excepcionalment viables per a acollir un hospital. Com a Ajuntament, estem fent tot el possible.
Tortosa aspira a tindre estudis universitaris de Medicina i este curs que ve ja oferirà tres nous cicles formatius vinculats al món de l’esport. Per on passa l’oferta educativa postobligatòria a la ciutat?
És un salt molt important i estem treballant per a potenciar el campus universitari o altres estudis com els que vostè nomena i que són positius tant per a Tortosa com per al territori. Amb Medicina, més enllà del tema econòmic, s’està fent un treball intern de la universitat per a poder garantir professorat de qualitat. Tenim mil alumnes al Campus Terres de l’Ebre de la URV i caminem per a ser una ciutat més universitària.
Com valora la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, amb un acord entre el PSC, els comuns i ERC que d’alguna manera replica el pacte de govern de Tortosa entre socialistes, Movem i Esquerra?
Estem en una nova etapa política a Catalunya. Les eleccions ho van dixar clar i les enquestes posteriors deien que si s’haguessen repetit, el resultat no hauria variat. Valoro l’acord progressista i a partir d’aquí, com a ciutat, treballarem de forma conjunta amb el nou govern, com ho vam fer amb l’anterior, perquè tenim molts projectes que en depenen. Espero que la relació siga fructífera i el fet que tinguem els mateixos colors polítics també ha de ser positiu per a Tortosa.
Quina és la salut del pacte de govern municipal de Tortosa, que integra tres partits i, per tant, segur que molts equilibris?
La salut és bona. Treballem de manera conjunta sense mirar de quin partit prové cada regidor. Només mirem les polítiques a tirar endavant i els projectes que compartim al cent per cent.
Veu una reedició del pacte de coalició entre Movem i el PSC el 2027?
Encara estem molt lluny. Primer, haurem de decidir moltes coses, i ara estem centrats en un govern que només fa 14 mesos que camina. Després d’un canvi substancial de govern, els primers quatre anys han de servir per a posar les bases d’un nou projecte de ciutat, i seria bo tindre més marge per a actuar.
L’entesa amb la CUP és ineludible si volen tindre estabilitat.
Amb idees i projectes diferents, perquè si no estaríem tots en un mateix partit, tenim una dinàmica constructiva i estem incorporant propostes seues per a la ciutat.
