No és la primera vegada que José Antonio Floría (La Yunta, Guadalajara, 1958), s’endinsa en el terreny de la Literatura. Abans ja ens n’havia donat una bona prova amb la deliciosa Así en la tierra como en el suelo, a la qual la crítica literària va ser molt favorable. Si en aquell assaig era La Yunta el seu poble nadiu, en què relatava la vida i l’obra d’una petita comunitat castellana, en la part oriental de la província de Guadalajara, en el mateix límit amb Saragossa i Terol, ara, sense abandonar el fil d’aquell primer llibre, ressuscita els seus avantpassats per descriure la història d’uns fets que van passar a la mateixa La Yunta el 17 d’agost de 1869 i que la premsa provincial va batejar com El Alboroto, que és com es titula aquesta obra teatral. I per què, El Alboroto? Perquè la gent d’aquella època es va rebel·lar contra el caciquisme inoperant a l’Espanya borbònica del segle XIX. Efectivament, perquè és on es porta a terme el robatori d’una finca comunal anomenada El Cortado i que amb la desamortització de Madoz havia estat expropiada i subhastada. Això va enfurismar la gent d’aquell petit poble, que es va alçar contra els poders comarcals encapçalats per la Guàrdia Civil, el jutge, el notari i el fiscal, que van rebre ordres del jutjat de Molina de Aragón, la capital de la comarca. Tot el veïnat s’enfrontarà a uns individus corruptes i analfabets, fets que remeten a la Corona espanyola d’Isabel II i, per tant, a la Casa de Borbó, amb incursions a Amadeo de Saboya i el carlisme, uns fets que també es van produir en nombroses localitats peninsulars, aprofitant-se de la bondat i la innocència dels seus habitants.
José Antonio Floría retrata magistralment els seus personatges, que, per altra part, van ser actors d’aquest fet històric, i que es va representar en forma teatral el 23 d’agost del 2019 a la mateixa La Yunta, rescatant tots els estris de la pagesia i també la vestimenta de l’època. En fi, una obra teatral extraordinària, en què Floría, amb la prosa exuberant que el caracteritza, ha donat vida i dignitat als seus avantpassats. Floría és un home d’una gran cultura. Ja porta més de 30 anys a la Ràpita. Amb la seva dona van fer un viatge pel delta de l’Ebre. Van descobrir-lo, es van enamorar i s’hi van quedar, i una de les primeres coses que va fer va ser afiliar-se a l’Agrupació Musical Rapitenca, al qual veiem regularment en les moltes activitats que realitza la nostra entitat musical. Però no solament la música i la literatura han estat les seves passions. És llicenciat en Dret per la UNED i també va estudiar Economia, tenint de professor Josep Maria Franquet. Tot i residir a la Ràpita des de fa molts anys, mai ha perdut el contacte amb el clos natal, i la millor manera de fer-ho era escriure la seva història. No era la primera vegada que un rapitenc (en aquest cas, d’adopció) publicava una obra de teatre. Als anys 30 del segle passat, Sebastià Juan Arbó va publicat tres obres teatrals: La ciutat maleïda (1935), Despertar (1936) i Nausica (1937); però ens hem de remuntar molt abans, al 13 de novembre de 1883, quan el mestre procedent d’Olot (la Garrotxa) Eusebio Fargas i Alió va fundar el Foment Rapitenc i va formar una companyia teatral, entre altres disciplines, que pretenia millorar el món cultural d’aquells anys. Hauríem d’esperar a la dècada de 1980 quan el poeta i dramaturg iranià Salah Al Hamdani es va establir a la Ràpita i va fundar ART (Acció Rapitenca Teatral), i va representar la seva obra l’Home rectangle. Sabem que Pau Lleixà (director de la Revista Ràpita) i Núria Torné (neboda de Lluís de Montsià) han escrit obres de teatre, encara avui inèdites, fins a arribar actualment a El Alboroto, de José Antonio Floría. Finalmente, i com a curiositat, hem de dir que tant Mari Paz Ballesteros, actriu teatral resident a Madrid, com Jordi Brunet, actor i productor teatral resident a Barcelona i especialitzat en personatges de Shakespeare, també són rapitencs.
, s’endinsa en el terreny de la Literatura){kind=link}