HomeEntrevistesJosé Luis Morant · “Els jóvens compren el nostre torró artesà amb...

José Luis Morant · “Els jóvens compren el nostre torró artesà amb la mateixa alegria que ho feien els iaios”

José Luis Morant, nascut a Xixona l’any 1959. És un mestre artesà torroner.

 

Les coes davant del Torronero resistixen el pas dels anys i les modes.

És la sort de tenir una clientela fidel que aprecia el nostre producte.

Porten més d’un segle a Tortosa.

La meua família va arribar-hi, per primera vegada, el 1840. Mon iaio va fundar la marca el 1900 i sempre hem venut aquí.

Llavors encara no hi arribava el tren.

Portaven el torró amb mules, des de Xixona. Pitjor ho tenia la família de la meua dona, que anaven a vendre a Santander.

Són de Xixona, bressol del torró.

Allí tots ens dediquem al mateix. I és costum de trobar famílies amb moltes generacions venent torró.

Per què van escollir Tortosa per a plantar parada?

Imagino que el meu rebesiaio va pensar que era el lloc més comercial entre València i Barcelona. De fet, des de sempre, Tortosa ha estat un molt bon punt de venda. Aquí hi tenim una clientela molt bona, tant de la ciutat com del voltant. I, cada any, ens ve gent de Barcelona expressament a buscar el nostre torró.

Han tingut parada en diferents llocs de la ciutat.

La família va començar venent al costat del pont. Però una riuada es va emportar totes les caixes del torró. Es van traslladar a la zona de la plaça de l’Àngel, prop del Siboni. Després vam pujar a l’entrada de l’edifici contigu (Casa Matheu), i finalment vam obrir la botiga actual.

El recordo de més jove, amb el seu pare, venent aquí al costat.

Jo també ho recordo. M’hi vaig posar amb 12 anys i ja en fa 50. Allí havíem de muntar i desmuntar la parada cada dia. I quan la veïna de dalt obria el terrat, el vent gelat que baixava era tremendo.

Vostè és la quarta generació.

I la cinquena ja ha començat. El negoci el portem la meua dona, jo i, ara també, el meu fill, que és músic.

Músic?

Com jo. Els dos toquem el saxo, però amb el piano no em supera.

Però viuen del torró.

Ho portem a la sang. És difícil d’explicar. Sap què? A part de músic i torroner, jo també soc biòleg. Però mai n’he exercit. He dedicat la vida al torró.

Vostè fabrica, envasa i cada dia aixeca la persiana de la botiga.

I, quan era menut, també barroscàvem les ametlles, les bullíem i les pelàvem. Sí, ens ho fem tot natros.

 

Complicat créixer com a negoci amb este sistema.

Mai he volgut créixer. A mi m’encanta fabricar i vendre. I si vols que això funcione, has d’estar-hi al damunt al cent per cent.

Què és el més complicat d’este ofici?

Encertar el producte. Hi ha coses que controles, però altres no saps com sortiran. El torró de xixona no és fàcil de fer.

En canvia la qualitat depenent de l’any, com en els vins?

L’ametlla marcona, la millor per al torró, té molt d’oli. Però hi ha anys que en porta menys. Hi juguen molts factors.

La base és simple.

Ametlla, ou, mel i molt d’amor.

Una recepta que devem als àrabs.

Això diuen. De fet, fixe’s en els seus dolços, sempre a base de fruits secs i mel.

A partir d’aquí, cada torroner hi posa la resta.

A mi m’agrada el torró tradicional. I a la meua clientela, també. Quin sentit tindria que em posés a fer torró de pistatxo o de gintònic? Jo no entraré en estos mercats. Vull el client de 90 anys, que m’ha vingut sempre i després m’ha portat als fills i als nets. És una cadena que no es trenca, el més bonic d’este ofici.

Estem a les portes del Nadal. Com va la venda?

Hi ha molta alegria i ganes de torró. Normalment arribo a Reis amb producte. Però l’any passat ja vaig acabar-lo el 22 de desembre. I enguany anem pel mateix camí.

El seu és un dels productes més estacionals.

La gelateria ens permet allargar la temporada amb altres coses. Però ara estem preparant torró en format més xicotet per a tot l’any.

Sona exòtic menjar torró a l’agost.

Mengem raïm per Cap d’Any i a l’estiu, no? Tinc clients que ens ho demanen. Anem a provar-ho.

El seu producte no és barat.

La matèria primera que utilitzo tampoc ho és. La millor marcona i mel del Perelló. Com és possible, al preu que va l’ametlla, trobar barres de torró a preu de saldo? Per a mi, esta és la pregunta.

Quantes varietats en fa?

Disset tipus de torrons. N’he recuperat algun, com el de nata i nous, i fórmules de mon iaio, com la crema natural amb canyella.

Quin és el producte estrella?

El de xixona, fi i granulat; juntament amb el de xocolate, són els més venuts.

L’artesania no està barallada amb la innovació.

Hem recuperat els polvorons, que per a mi ja és una gran innovació. Mon pare estava convençut que no es vendrien, i si ho pogués veure… La meua dona, que és mestra gelatera, és qui sempre em proposa novetats, i jo qui li he de parar els peus. Perquè a tot arreu no hi arribem.

Què l’il·lusiona?

Poder continuar aixecant la persiana amb l’alegria del primer dia i vore com els jóvens s’emporten el torró amb el mateix entusiasme que ho feien els iaios.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 3 =

Últimes notícies