Juanjo Grau Castells (Tortosa, 1970) és director de la Banda Municipal de Música de Tortosa des de 2008, i va entrar en esta formació com a músic als 12 anys. Llicenciat en Ciències de l’Educació (UNED) i amb màster en Pedagogia (UAB), és també director de l’Escola Municipal de Música de Tortosa, on exercix de professor de clarinet. Ha estudiat altres instruments com el saxofon i el piano.
La Banda Municipal de Música viu un moment extraordinari i diuen que vostè n’ha sigut l’artífex del prestigi que ha recuperat.
Soc membre de la Banda Municipal des de l’any 1982 i, com a totes les entitats amateurs, ha tingut alts i baixos. Èpoques bones, altres no tan bones i d’altres de dolentes. He viscut una mica de tot. Ara, és cert, estem vivint un bon moment perquè hem sabut fer un repertori que enganxa el públic i als concerts ve molta gent. I els músics, veient que hi ha molta gent als concerts, toquen més motivats. Vivim un moment dolç, hi ha ganes per part de tothom.
Però el punt d’inflexió és el 2008, quan vostè arriba a la direcció de la Banda, no?
A pitjor no hi podíem anar. La Banda, quan em van fer director, portava sis mesos aturada perquè s’havia quedat pràcticament sense músics. Recordo que per a una processó de Setmana Santa de 2008 érem només quinze músics, i vam decidir no sortir a tocar. En aquella època ja era director de l’Escola Municipal de Música, i amb un grup d’alumnes i els músics que quedaven vam decidir tornar-ho a engegar. Els primers anys van ser durs perquè érem poca gent, però a poc a poc vam aixecar la Banda de nou.
El fet de tindre una Escola Municipal de Música ha sigut clau per a revitalitzar la Banda?
Sí, però l’Escola ha existit sempre, i també ha hagut èpoques de tot, amb alumnat i amb poc alumnat. Formar un músic no és qüestió d’un o dos anys. Des que entra un xiquet o una xiqueta a l’Escola Municipal fins que es pot incorporar a la Banda passen diversos anys. I de tots els alumnes que es matriculen, hi acaben entrant potser un cinc per cent.
La incorporació de músics jóvens ben formats ha contribuït a guanyar prestigi?
Sí. A part dels alumnes que procedixen de l’Escola Municipal, també ens venen alumnes del Conservatori Professional de Música. També el tipus de concerts que fem, de tributs, atreu músics jóvens d’altres bandes de poblacions veïnes que volen vindre a tocar amb natros. El problema dels músics jóvens és que, quan fan 18 anys, pràcticament la majoria se’n van a estudiar fora, i faig inclús assajos en caps de setmana per a donar l’oportunitat a tots estos estudiants de continuar a la Banda.
Tocar un repertori més modern ha atret nous públics?
Sí. S’ha notat moltíssim. En èpoques passades, la Banda tenia un bon nivell i interpretava peces de molta qualitat i dificultat, però el públic no responia. Tot i que intentem abastar de tot, en fer un repertori més proper aconseguim que un públic que desconeixia la Banda acabe venint a tots els altres concerts que fem. En els últims anys s’ha notat moltíssim.
El tribut a Queen del 2016 va ser el primer concert d’estes característiques.
Sí, va ser el punt d’inflexió. Va ser un concert que ens va desbordar. Era un concert gratuït, sense control d’aforament, i esperàvem que vingués molta gent. Se va omplir l’Auditori Felip Pedrell, però fora encara hi havia 300 persones fent coa per a entrar. Vam haver de sortir la regidora de Cultura i jo, a la porta, per a demanar-los perdó i els vam prometre que repetiríem el concert, com així va ser. Després n’hem fet d’altres, com el tribut a Abba i els de la música dels 80, que estava clar que serien un èxit.
Arranjar una cançó de pop-rock per a ser interpretada per la Banda requerix moltes hores de treball per part seua?
Sí, clar. T’has d’escoltar bé el tema, tindre clara l’estructura i els acords, i a partir d’aquí escriure les partitures per a cadascun dels instruments. És una faena que a mi m’entusiasma. En la preparació del concert de la música dels 80 vaig anotar les hores de faena per curiositat i en van ser 350. Ho tinc calculat: un minut de música equival a cinc hores de faena.
La col·laboració de la Banda amb el cantant Mama Dousha ha obert noves portes?
Intentem estar oberts a moltes opcions. Esta col·laboració va ser inesperada i molt ràpida. En dos setmanes ja estàvem enregistrant el videoclip.
I recentment heu col·laborat amb Júlia Colom, Alosa i La Maria al Desconcert d’iCat.
Arran del videoclip, i com que l’havien de fer a Campredó, se van posar en contacte amb mi i ens van proposar estes col·laboracions. Com més tipus d’estils musicals abastes, arribes a més públics.
La Banda té el nombre d’integrants suficients o encara en caldrien més?
Qualsevol director et dirà que, com més músics i més instruments, millor. L’important, més que la quantitat, és que la plantilla estiga equilibrada. Ara, quan estem al complet, la Banda està prou equilibrada.
Quants músics té la Banda?
Ara som gairebé una seixantena.
Què li faria falta a la Banda Municipal de Música de Tortosa per a jugar a la primera divisió de la música de bandes?
És molt complicat perquè hi ha bandes amb un nivell musical molt alt i més grans que natros. No podem interpretar un repertori molt exigent perquè hi hauria gent a qui li resultaria difícil. Cada vegada que trio una obra per a tocar, potser n’he descartat més de 10. A la Banda conviuen músics de diferents edats, des de 12 anys fins als setanta i pico, i de formació molt diversa: hi ha músics professionals i d’altres amateurs. Crec que el repertori que fem actualment és equilibrat. De tant en tant intento incloure una obra més complexa perquè siga un repte per al músic i, alhora, un altre repertori més factible que no implique tant de faena. Un repertori més variat resulta atractiu per al músic i també per al públic.
La Banda avui té prou recursos?
L’activitat de la Banda en els últims anys ha augmentat molt i els concerts de tributs que fem comporten una despesa important. Potser els recursos no han acompanyat este increment d’activitat que té avui la Banda. Dir que tenim prou recursos seria no dir la veritat. Amb el que tenim, intentem tirar endavant.
Alguna reivindicació?
Esta setmana vam tindre reunió de la junta i una demanda que fa és precisament esta: que el suport econòmic no s’ha vist incrementat amb el creixement que ha experimentat la formació.
