Diuen que el temps és or. No és difícil entendre el sentit de la frase: l’or és car, i el temps, per tant, també. Un dia té vint-i-quatre hores, però sovint sento que en necessitaria moltes més per arribar a tot. Com si, amb més temps, tot el que ara em sembla impossible pogués encaixar perfectament.
Sovint m’imagino com seria un dia sense fi. El primer que tinc clar és que sempre seria de dia, hi hauria un sol radiant que no es pondria mai; un sol que em donés l’energia i les forces per fer tot allò que em proposés. El segon, que tindria la capacitat de desplaçar-me allà on volgués tranquil·lament, sense presses, sense córrer, sense fer tard. El tercer, que podria fer tots els punts que cada dia anoto a la meua llista de “per fer”, i que tots acabarien ratllats o amb un check al final. M’imagino molts escenaris, però sobretot, em veig a mi mateixa com una superheroïna.
Però… Si el temps no s’acabés mai, continuaria sent or? O perdria el valor i el sentit? Potser l’encant del temps és, precisament, que s’escapa i que no en tenim el control. Que no ens pertany. Potser hem d’entendre que cal triar on posar-lo, i acceptar que mai no podrem abastar-ho tot.
Pau Vallvé diu en una de les seues cançons: “Res no és important i tot ho és molt”. I potser aquí rau la clau de l’èxit. Potser res és tan important i no tot és tan prioritari com pensem. Potser hem d’aprendre a relativitzar i entendre que si el temps és or, és perquè nosaltres també ho som.
Ahir mateix, vaig deixar uns correus sense respondre i vaig ajornar anar al gimnàs. I cada vegada que decidia deixar alguna tasca a mitges o simplement no fer-la, notava una lleugera inquietud, com un neguit al pit. Però després em repetia: no estic salvant el món, no hi ha cap compte enrere, no hi ha cap bomba a punt d’explotar.
Perquè també cal estar presents i gaudir de cada segon. Ser mentalment on som físicament sense voler ser a dos llocs alhora, sense pensar sempre en el després. Al final, potser sí que el temps és or, i no ens adonem de com el deixem anar fins que ja ha passat.