P: De què tracta la conferència que oferiràs durant el Terres Sustainable Tourism Day?
R: Sempre és un món complicat, el dels taurons… sobretot per la fama que se’ls ha donat en la indústria del cine. Amb esta conferència, s’intenta, sobretot, donar a conèixer la situació en la qual estan els taurons, què els afecta i quines solucions se poden donar a estes complicacions que tenen els taurons des de fa molts anys.
P: Busques, per tant, mostrar la realitat dels taurons…
R: L’inici de la xarrada se centra a comparar-los quant a atacs, o més bé, accidents mortals, amb altres animals, perquè la gent veja que no són tan dolents com se’ls pinta. Evidentment, dir amics o enemics són adjectius molt amplis. No sé si del tot encertats, però podem dir que els taurons són molt més propers i no tan dolents del que la gent creu. Va una mica per aquí.
P: Quin percentatge de taurons perillosos hi ha?
R: N’existixen unes 500 espècies. Realment perillosos per a l’ésser humà, depenent en quina situació estiguem amb el tauró, no arriba a l’1 %. És un percentatge molt baix per a pensar que són tan dolents com els pinten. En totes les costes que envolten el nostre país tenim taurons. Al Mediterrani, Cantàbric i Atlàntic podem trobar més de 30 espècies diferents amb les quals “convivim”. D’estes, un alt percentatge viu en profunditat, a 400 m, 500 m o més. El que hem de saber és que els taurons no s’alimenten d’humans. Per això, puc bussejar amb ells, la cosa és que realment sapiguem bussejar i tinguem precaució.
P: Quines espècies viuen a les nostres costes?
R: El tauró blau o tintorera, el solraig, el tauró guineu i el tauró pelegrí, tot i que este últim és més complicat, però també es podria veure.
P: També participes en el festival amb un audiovisual. Sempre centrat en la sostenibilitat, que no només ha de ser a la terra, també al mar…
R: He tingut la sort de tornar a participar en el festival. El nostre documental, titulat Los 4 Reyes. El santuario del mar de Halmahera, ha sigut premiat en la categoria Medi Ambient. Mostra una zona a l’oest de Papua Nova Guinea, un dels llocs més verges que existixen, sobretot, sota l’aigua, i on els pobles autòctons són conscients del turisme de busseig i cuiden molt la pesca i tot el tema residus. És al·lucinant com una gent amb pocs recursos i allunyada del món, amb 200 o 300 habitants tinguen esta mentalitat. És increïble perquè saben realment el que tenen en este cas, sota l’aigua.
P: Què et sembla que un festival com el Terres Travel que precisament fa esta reflexió?
R: Crec que hauria d’haver-hi més festivals com este. La gent, en general, necessita esta classe d’actes, necessitem més coneixements. El problema que tenim al món és la falta de coneixements, del que realment passa amb els taurons, els esculls i amb moltes altres coses. Estos festivals donen llum perquè a través de la imatge, conferències i networking, els que ens dediquem a això, puguem comunicar què passa al nostre planeta. És molt important el que fan al festival i tant de bo n’hi hagués molts més. Participem en altres, per Espanya n’hi ha algun més, però crec que el millor exemple com a festival que mescla imatge i sostenibilitat pot ser el Terres Travel.
