Durant les últimes setmanes hem vist com un projecte ha quedat compromès al nostre territori a causa del possible impacte ambiental que pugui generar. Estic parlant del pantalà de les salines de la Trinitat, on el MITERD (Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico) ha presentat un informe negatiu ambientalment, contradient els seus col·legues homònims del Departament de Medi ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i del parc natural del Delta de l’Ebre.
I és que les Salines volen construir un pantalà per poder treure la sal en embarcació sempre que el Trabucador estigui malmès. Cada cop que el Trabucador està malmès les Salines interrompen el repartiment dels seus productes salins i fan que els seus clients quedin desatesos. Estem parlant de cadenes de supermercats, empreses de tractament d’aigües, fàbriques d’aliments, pinsos, químiques, etc. En quedar aquests clients desatesos, busquen altres proveïdors i les Salines de la Trinitat es van quedant sense clients fins a posar en dubte econòmicament l’empresa. Amb el canvi climàtic hi van associades una pujada del nivell del mar i unes tempestes més virulentes i freqüents, i, per tant, aquests episodis de quedar els clients desatesos, és previsible que vagin en augment.
En aquest punt molta gent diria, mala sort, tanqueu la paradeta. Però les coses no són tanfàcils. Resulta que les Salines són una víctima del canvi climàtic, i el Govern Espanyol es va comprometre en l’última Cimera del Clima de Glasgow a ajudar a les víctimes d’aquest trastorn climàtic generat per la societat. Tampoc s’acaba aquí, les Salines tenen 1.000 hectàrees de llacunes on es bomba aigua i aquesta s’evapora per l’efecte solar. En aquestes basses hi habiten una gran quantitat d’espècies d’animals i plantes molt rares a Europa. Resulta que aquest patrimoni natural està protegit, tanmateix depèn d’aquesta activitat salinera i que alhora depèn de què construeixin una sortida marítima.
I és que tenim un malalt del cor en estat crític, podem posar-li un marca-passos i salvar-li la vida, no obstant, hi ha qui diu que millor no fer-li, perquè li hem de fer un “tallet” a la pell i li podria causar una infecció, però que en cap cas es moriria pel “tallet”.
Evidentment, la construcció d’un moll a la badia podria afectar algunes praderies de plantes subaquàtiques properes i d’altres elements naturals. Per això l’empresa, el parc natural i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat han estat treballant durant mesos en el disseny del projecte per fer el pantalà el més innocu possible. S’han invertit moltes hores i esforços per part de tothom per trobar solucions i pràcticament no afectaria les plantes, ni altres valors naturals. A més de les modificacions del disseny del pantalà, s’han proposat unes mesures compensatòries, on una d’elles, tractaria de salvar milers de nacres (espècie crítica de l’extinció), en llocs molt somers de la Badia i que per les minves d’hivern es queden al descobert on experts les mourien a llocs amb més profunditat.
La balança ambiental quina és? Volem perdre 1000 hectàrees d’indiscutible valor ambiental amb centenars d’espècies d’animals i plantes generades per una activitat econòmica, per una possible contrapartida d’un impacte ambiental a una planta i no construir una sortida marítima? Serem tan incapaços de gestionar aquesta crisi i perdrem l’única colònia de flamencs a Catalunya i que tants ecoturistes vénen a veure i donen tants llocs de treball?
