El text que podeu llegir a continuació és un fragment de l’article publicat originalment al cinquè volum de la revista Solstici, disponible a llibreries d’arreu del territori i que ha estat presentat durant la darrera setmana a la llibreria La Impossible de Barcelona, El Casal Tortosí i la Biblioteca Pública Municipal de Gandesa. Edita Plater Edicions (@plateredicions).
L’autor tortosí Gerard Vergés (1931-2014) explicava que a la seua biblioteca havia classificat els llibres que tenia en tres nivells, cadascun corresponent al grau d’estima que tenia per ells, a la qualitat d’aquests i a la planta de casa on els tenia: “Al primer pis, al meu estudi: la poesia, l’assaig, les biografies, els llibres d’art, els diccionaris. (És el cel.) A la planta baixa, a la saleta: les novel·les i una mica de teatre. (És el purgatori.) Al soterrani -allí?, les teranyines i la poca llum- les velles col·leccions de revistes i tots aquells llibres que han anat arribant a casa mai no se sap com, o aquells que -confessem-ho- vam comprar en un moment poc lúcid. (És l’infern)”.
Una de les grans virtuts de Vergés, encara no prou reivindicada, era la seua capacitat de generar obra a partir de parts d’altres obres, bones i dolentes, provinents del seu cel, purgatori i infern. Si anem als seus versos, els veurem plagats de referències. La primera obra que publica, L’ombra rogenca de la lloba, el 1982, és un poema llarg de 345 versos acompanyats per desenes de comentaris, molts dels quals dedicats a explicar les referències que es troben als primers. L’última obra que publica, El Jardí de les Delícies, del 2014, és un tríptic poètic a partir de l’obra del mateix nom de Hieronymus Bosch, que acaba amb un apartat de referències -sí, un recull de poesia en el qual se citen les fonts. Vergés. En aquell apartat final s’apleguen en collage fragments de comentaris crítics sobre l’obra de Bosch, extrets d’enciclopèdies i catàlegs, que funcionen a tall de coda dels poemes, com els textos de paret i les cartel·les que acompanyen obres als museus.
En els seus assajos, publicats en llibres o diaris, també es fan extensiblement presents les influències de l’autor. Ara que Comanegra ha reeditat les Tretze biografies imperfectes, us animo a buscar dos o tres paràgrafs seguits, ja no sense cap referència, sinó sense cap citació, directa o indirecta. És realment complicat. Fins i tot la biografia de Josep Cugat i Sol, més narrativa que la resta, acaba esdevenint un espai per a tractar críticament l’obra de poetes i d’alguns autors de les Terres de l’Ebre, anteriors a Vergés.
En els seus articles, potser els espais literaris en què va gaudir de major llibertat, trobem exemples de textos fets pràcticament en la seua totalitat a partir de parts d’altres escrits. És aquest el cas de “Paperassa oficial”, publicat el 20 de gener del 1994 al diari Avui, i reeditat fa un any a Gerard Vergés és escriptor. Selecció d’articles. Allà, Vergés ocupa tres quarts de l’article amb l’enumeració d’enunciats “d’una sèrie de reials cèdules, reials ordres, comunicats i edictes, la majoria d’ells del segle XVIII”, tots localitzats, segons ell, al catàleg d’una subhasta de llibres i manuscrits. Una mostra: “Reial cèdula dirigida a la Policia General d’Expòsits en vista de l’excessiva mortalitat d’aquests xiquets a Sant Sebastià i a Madrid (Madrid, 1797). Reial ordre sobre l’ús militar de la baioneta (Madrid, 1754). Reial ordre que indulta el delicte de contraban (Madrid, 1791)”. I el meu preferit: “Comunicat de l’arquebisbe de Saragossa que expressa la seva estranyesa i indignació perquè el Capítol de la Seu hagi acordat fer una processió de rogatives per implorar la pluja sense haver-li-ho consultat (Saragossa, 1748)”.
Senyores i senyors, Gerard Vergés. Llarga vida.
