L’energia sempre ha sigut motiu de controvèrsia en un territori eminentment productor com les Terres de l’Ebre, on continuen generant rebuig fins i tot projectes que estan plantejats tant pels promotors com per l’Administració com una oportunitat d’accelerar la descarbonització produint energia i gestionant residus: les plantes de biogàs. Actualment, hi ha 72 petites plantes en funcionament a Catalunya, entre abocadors, tractaments de fangs de depuradora, residus orgànics municipals i industrials, codigestió i dejeccions ramaderes. A les Terres de l’Ebre hi ha una gran planta en funcionament, a la Galera, i dos en projecte, a Camarles i Campredó, però el full de ruta del Govern de la Generalitat és que n’hi haja moltes més. Els projectes de la Galera i Camarles ja han aixecat rebombori fins al punt que han tret o trauran els opositors al carrer: el 14 de juny se van manifestar contra el projecte de l’empresa Ence al cor del Baix Ebre i este divendres, 28 de juny, se manifestaran contra la planta explotada per Biometagàs al Montsià. Objectivament, no és fàcil discutir els beneficis d’una planta que “és la millor manera de tractar residus orgànics urbans, agrícoles o provinents de la ramaderia que, si no es tracten, encara són pitjors”, defensa Francesc Medina, catedràtic i investigador del Departament d’Enginyeria Química de la URV: “Es revaloren els residus i disminuïx la petjada de carboni, amb la qual cosa és una de les tecnologies més eficients contra el canvi climàtic”, constata. Però ningú la vol al pati de casa, perquè genera pudors i té un impacte visual o fins i tot acústic, a banda que, un cop obtingut el metà, resta un digestat com a residu efluent, tot i que es pot aprofitar com a fertilitzant i tancar el cercle. “S’han d’ubicar lluny dels nuclis urbans i els residus s’han de tractar ràpidament i amb els mitjans adequats i han de comptar amb bons sistemes de seguretat [el metà és altament inflamable], que existixen”, defensa Medina. “No hi ha un risc zero, però la tecnologia està prou madura i molt contrastada”, afegix, i assegura que les pudors se poden minimitzar adequadament.
Com funciona una planta de biogàs? A través d’un procés anaeròbic controlat en què intervenen bacteris i que es produïx dins d’uns digestors, se transformen els residus orgànics en biogàs que es pot aprofitar com a energia renovable. A partir de la depuració del biogàs i l’augment de la concentració de metà és quan s’obté el biometà. Així s’evita la propagació a l’atmosfera de metà i CO2 equivalent. El biogàs, format per metà, CO2 i altres components, se pot utilitzar com a vector energètic, per a generar calor o electricitat, a partir d’uns motors alternatius, mentre que el biometà té unes propietats molt similars al gas natural i pot utilitzar-se per a la propulsió de vehicles, com a gas natural comprimit o liquat, i per a ser injectat a la xarxa de gas natural. Esta és la finalitat de la planta de biometà de la Galera, que era la primera amb les seues característiques a l’estat i va haver de driblar obstacles legals per a poder-se endollar a la xarxa d’Enagás.
Recentment, el Govern de la Generalitat, per a donar compliment als objectius europeus de l’Agenda 2030, va aprovar l’Estratègia Catalana del Biogàs 2024-2030, que segons el mateix executiu “vol incidir en un nou model integrat de gestió de residus i materials orgànics dels quals obtenir productes amb valor afegit en el mercat dels fertilitzants així com energia renovable”. El repte és arribar al 2050 amb “un aprofitament complet de tots els recursos orgànics del país”, i això que Catalunya és una de les regions europees amb més disponibilitat de recursos, ja que el sector ramader hi té un pes important.
El potencial, però, no té res a veure amb la realitat consolidada de països europeus on “hi ha milers de plantes de biogàs”, assenyala Medina, que opina que “a Espanya sempre anem endarrerits i ara ens haurem de posar les piles”. Alemanya, Holanda, Bèlgica o Dinamarca oferixen bons exemples en què cada granja o conjunt de granges tenen la seua pròpia planta de biogàs i casos de plantes a tocar de les poblacions per a tractar residus orgànics urbans. Alemanya té plantes de biogàs des de fa més de 30 anys.
La inversió prevista per la Generalitat per enguany ja s’enfila fins als 23 milions d’euros i l’objectiu per al 2030 és gestionar per a la producció de biogàs 8,5 milions de tones de materials orgànics, tres vegades més que en l’actualitat; multiplicar per tres la producció d’energia primària del biogàs, fins a 2 TWh (terawatts-hora) a l’any, i reduir en més de 350.000 tones de CO2 les emissions de gasos d’efecte hivernacle. “L’efecte hivernacle del metà és enorme, molt pitjor que el CO2, i per tant és molt millor utilitzar-lo per a produir energia”, conclou Medina.
Una altra bombolla?
Alguns grups ecologistes han assenyalat però el risc que la proliferació de plantes de biogàs afavorisca les grans corporacions en lloc de les petites explotacions ramaderes o agràries i esdevinga finalment una nova bombolla al voltant de les renovables, com va passar amb l’energia fotovoltaica. “El que no pot ser és que demanen la llicència consultories per a després revendre-la”, els dona la raó Damià Grau, alcalde de Campredó, que, en canvi, veu en positiu la instal·lació d’una planta al seu terme per part de Genia Bioenergy, participada per Repsol: “Jo soc contrari a la massificació, però hi ha unes directrius europees que s’han de complir i unes subvencions per a desplegar la transició energètica. El problema de les dejeccions ramaderes i les mosques nosaltres ja el tenim, perquè tenim una desena de granges a prop del poble”. La clau és que les plantes estiguen situades en punts on se puguen alimentar de residus de proximitat -si no, el que es guanya per un costat se perd amb les emissions del transport- a través d’infraestructures de transport adequades. “A les empreses ja els interessa instal·lar-se en llocs propers als purins i els fems”, indica Grau. Per contra, ecologistes i veïns han alertat que projectes com el de Camarles no responen a este perfil i s’hi hauran de dur residus de lluny per a alimentar la capacitat de la planta, a més a més de denunciar els hipotètics impactes odorífic i fins i tot econòmic, per la “devaluació immobiliària” que es generaria al voltant. El tècnic del grup ambientalista GEPEC Xavier Estellé denuncia que “s’estan començant a posar estes instal·lacions en llocs no adequats”.
Les entitats que s’oposen frontalment a la instal·lació d’una planta de biogàs al Pla del Bif, a Camarles, intenten evitar que la promotora inicie la tramitació administrativa del projecte, i demanen a l’Ajuntament, governat ara pel PSC, que defense la població, a la vegada que l’oposició (Junts i ERC) li reclama una regulació restrictiva a través del POUM, per a “impedir la introducció d’indústries que generen molèsties per olor.”
Grau defensa que Campredó ha sigut transparent amb els veïns i ha fet pública l’opció d’albergar la planta des del principi, però admet que els terrenys s’hi hauran d’adaptar urbanísticament, ja que actualment estan catalogats d’especial protecció del paisatge, entre el camí del Ranxero i el polígon Catalunya Sud. En el cas de Campredó, que també compta amb l’aval de l’Ajuntament de Tortosa, qui més força ha fet en contra fins ara ha sigut l’Ajuntament de l’Aldea, que rebutja “la possibilitat que les aigües residuals desemboquen al sistema de clavegueram de l’Aldea” i ha avisat que presentarà al·legacions en tots els tràmits ambientals. La Comissió d’Urbanisme de la Generalitat és qui finalment ha de decidir si els projectes reunixen les condicions necessàries per a ubicar-se on pretenen.
La planta que més soroll ha generat fins ara és la que està operativa a la Galera. Va ser la primera productora de biometà comprimit a Espanya i té capacitat per a gestionar més de 100 tones diàries de productes alimentaris, residus vegetals, dejeccions ramaderes o material orgànic i per a produir més de 3.000 tones de biometà comprimit a l’any. L’Associació Mediambiental de Veïns de Santa Bàrbara (Amevesaba) n’ha denunciat les pudors que es generen, ja que està més a prop del nucli principal de Santa Bàrbara que del de la Galera. Finalment, han aconseguit el compromís de l’empresa d’instal·lar-hi filtres per a evitar les olors i el de l’Ajuntament de Santa Bàrbara, per a activar una xarxa de sensors de qualitat de l’aire. Amb tot, plou sobre mullat, perquè la planta de tractament de sansa de la Galera també genera pudors molt desagradables. Els veïns de Santa Bàrbara l’han portat a Fiscalia per un possible delicte contra el medi ambient.
En el cas de la planta que explota Biometagàs La Galera, projecta un model de governança proper al territori, ja que en el moment de començar a produir, implicava una quarantena de socis, majoritàriament cooperatives agrícoles, productors i ramaders de la zona.
Enric Lange, un dels portaveus d’Amevesaba, veu bona voluntat de l’empresa per a reduir l’impacte odorífic, però este divendres l’entitat ha fet una crida a la població perquè es manifeste contra les molèsties que causen les dos factories de la Galera. Lange considera que el principal problema és que la planta de biometà té basses de residus al descobert. “Quan la pudor entra a les cases, sobretot a la nit o matinada, resulta penetrant i molt forta i s’hi queda”, es queixa.
