HomeOpinióLa borsa o la vida?

La borsa o la vida?

Al contrari que al festival d’Eurovisió, la participació espanyola aguanta, tossudament, dins el top 5 de les pitjors gestions de la pandèmia global. Com a membre del selecte club dels estats, suposadament, desenvolupats (mare meva), la seva presència en aquesta classificació no deixa de sorprendre els guiris alhora que, per als indígenes, només fa que confirmar la clara evidència d’una (re) evolució sociocultural que no arranca. En canvi, malgrat la que està caient i del trata de arrancarlo Carlos, aquest tros de península encara predica, i xuleja, de tenir una democràcia sòlida i avançada. Òbviament, aquest eslògan (made in Cibeles) no es correspon en absolut amb la privilegiada posició que ocupa la Pandèmia shore. 

Però fem ara un cop d’ull a aquesta herència sociocultural immòbil. Tenim a sobre del cap una recent i incorrupta dictadura nacional catòlica, un imperi nacional catòlic desintegrat i, finalment, segles de teocràcia camuflada sota una monarquia nacional catòlica. En resum: un saborós i venerable còctel per a una societat dual, agressiva i permeable a la demagògia en la que la indisciplina social, el sectarisme i la manipulació s’agafen de la ma amb el govern de torn que, per sistema, acaba agenollant-se i venerant els dictats de les elits econòmiques. 

Amb un país així, carregat de punyetes, gestionar una crisi sanitària com l’actual esdevé una esperpèntica muntanya russa des de la qual cadascú salta quan pot, s’escapa i corre esperitat a salvar lo coll com a les aventuras en pelotas. En canvi, als llocs on han aconseguit evolucionar, les coses són més de ball de saló i es controlen els preus dels bens bàsics, es subvencionen les mascaretes, s’aturen els desallotjaments i s’escarmenta als bancs. Però al corral de la Pacheca el preus pugen, els bancs fan l’agost i els Padrinos de l’IBEX celebren festasses a tuti pleni.

La sensació de desemparament social en la que bussegem només pot marcar una tendència a mitjà termini i no és bona. A casa nostra, el desgavell del guateque s’amplifica quan ja no saps a qui fer cas. Tothom vol sortir a TV3 a dir la seva, però a la “nostra” ningú sap què fer. Sembla doncs que, en general, la prohibició és la solució més primària a la qual recorren els governants però no intuïm que els passi pel cap la reducció de despeses domèstiques i empresarials. 

Sense estímuls positius, Espanya delega als individus la seva supervivència amb la decència, que han estructurat, per descomptat, les oligarquies postfranquistes. Un país així no pot ser un espai de solidaritat social en el qual la vida vagi més enllà del gran hermano i, temps al temps, aquest acabarà immers en una mena de pulp fiction farcit de borratxos de vodka destil·lat a la Rússia mateixa. Viure en un lloc com aquest, ja us ho dic jo, no pot ser bo per a la persona.

Salvador Peiro Morell
sociòleg i mestre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 58 = 65

Últimes notícies