La Comissió Europea ha concedit 205 milions d’euros a un projecte de Repsol que té com a objectiu reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) de la indústria. La iniciativa, batejada amb el nom de TarraCO2–Storage, consistirà a habilitar un magatzem submarí situat a una cinquantena de quilòmetres tant de Tarragona com de la costa de l’Ebre, tot i que el punt d’injecció no s’ha concretat, i que podria emmagatzemar 54 milions de tones de gasos contaminants injectades durant uns 25 anys. Segons la mateixa Comissió Europea, el projecte beneficiarà indústries de gran consum d’energia com el ciment o la calç, els productes químics o la conversió de residus, activitats en què la descarbonització és molt difícil de reduir. El principal beneficiari seria el sector petroquímic de Tarragona, que milloraria la seua competitivitat, ja que si no pot reduir emissions contaminants, sí que podria evitar la seua propagació a l’atmosfera. El CO2 és un dels gasos que més incidix en l’escalfament global. També se’n beneficiaria per exemple la planta de Cemex a Alcanar o les indústries de la demarcació de Barcelona. Els gasos procedirien de l’activitat industrial en un radi d’uns 150 quilòmetres al voltant del Port de Tarragona, des d’on s’enviaria el CO2 al magatzem a través d’un conducte submarí. Cada empresa haurà de tindre el seu captador de CO2 i connectar-se amb el port tarragoní.
Tota esta activitat industrial genera uns 6 milions de tones anuals de CO2, amb la qual cosa la injecció al magatzem, a un ritme previst de 2 milions de tones anuals, permetria reduir les emissions d’estos gasos en un 30 %.
Tot i que sí que es generarien llocs de treball durant la construcció, TarraCO2 no està pensat per a generar activitat, ja que una volta habilitat serà una instal·lació passiva, sinó per a protegir la indústria afectada, de la qual s’estima que en depenen centenars de milers de llocs de treball.
Repsol treballa des de fa temps en l’avaluació del projecte i està pendent de l’obtenció del permís de recerca, que li ha de concedir l’Estat espanyol. És a dir, la companyia, si obté la llicència, encara haurà d’explorar una superfície de 75.904 hectàrees per a analitzar si és apta per a guardar el CO2. Caldria efectuar els estudis geològics, geofísics i geotècnics sobre la idoneïtat del subsol marí per a albergar este magatzem. Se requerix que per dalt i per baix de l’espai d’emmagatzematge -una formació geològica sorrenca situada a més d’un quilòmetre de profunditat- hi haja segells argilosos que garantisquen que el dipòsit serà permanent i segur. Repsol coneix la zona perquè hi va tindre en operació la plataforma d’extracció de cru Casablanca, però en tot cas la subvenció concedida per la Comissió Europea no implica l’execució del projecte, Repsol hi renunciaria si l’anàlisi del subsol marí no és favorable.
La idea és que la companyia haja completat l’etapa d’investigació i estudi cap al 2028, moment en què ja es podria concretar el cost del projecte. El magatzem, si s’acaba materialitzant, no entraria en ús fins al 2030, data a partir de la qual els drets d’emissions seran més cars. També aquell any Espanya, com a membre de la UE, haurà d’especificar les emissions de CO2 que es podrien capturar anualment i com es transportarà el CO2.
La zona de previsible ubicació del magatzem se situaria als voltants de la plataforma petroliera en desús Casablanca, en tot cas lluny de la zona marítima protegida del Delta. El projecte també driblaria el corredor de cetacis d’especial importància per al Mediterrani (ZEPIM).
Quaranta-nou projectes a tot el món
Existixen actualment al món 49 projectes d’emmagatzematge de CO2 i fa 27 anys que està en operació el projecte Sleipner, a Noruega. La tecnologia es considera segura i als dipòsits que hi ha en funcionament s’hi injecten 41 milions de tones anuals de CO2. El projecte TarraCO2 no preveu instal·lacions visibles ni plataformes a la mar, sinó un magatzem intermedi, submergit i connectat amb els caps dels pous submarins, situat sota una làmina d’aigua de 100 metres. Este magatzem intermedi estaria enllaçat al Port de Tarragona amb el conducte submarí. Tot i que el fet de tractar-se d’emmagatzematge al subsol d’un gas puga suggerir paral·lelismes amb el magatzem fallit de gas natural Castor, que va generar terratrèmols a Alcanar, el TarraCO2 se diferencia en tècnica i ubicació, ja que està més lluny de la costa i la tècnica d’injecció és diferent, com també ho és el comportament del CO2.
A càrrec del Fons d’Innovació de la Unió Europa per a caminar cap a la neutralitat d’emissions
El finançament atorgat per la Comissió Europea va a càrrec del Fons d’Innovació de la Unió Europea, el programa per excel·lència de la Unió per a impulsar el desenvolupament de tecnologies que aposten per la neutralitat de les emissions. Els recursos procedixen dels ingressos del règim de comerç de drets d’emissions de la Unió Europea. Per tal que siga viable econòmicament, en un projecte d’estes característiques, l’emmagatzematge de CO2 s’ha de poder dur a terme en un emplaçament proper als focus emissors del gas.
L’emmagatzematge és una tecnologia pont fins que el CO2 se puga transformar en altres productes que es puguen aprofitar com a matèries primeres. Per exemple, a partir de CO2 i hidrogen se poden produir hidrocarburs, però això encara no es pot fer a escala industrial. Ara mateix, sense el magatzem de CO2 les indústries no tindrien forma de descarbonitzar-se i això exposaria el territori a possibles deslocalitzacions industrials i desplaçament d’inversions cap a països de fora de la Unió Europea. A banda del projecte tarragoní, Brussel·les ha signat un conveni de subvenció amb un total de 77 projectes europeus que reduirien les emissions a la Unió en aproximadament 397,6 milions de tones equivalents de diòxid de carboni durant els deu primers anys.
