Els ebrencs tornen a estar convocats a les urnes, per dissetena vegada en esta dècada si es comptabilitzen el 9N del 2014 i l’1O del 2017. Un total de 370 col·legis electorals i 1.011 meses constituïxen l’estructura de les eleccions al Congrés i al Senat a la circumscripció del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, on finalment es presenten 14 candidatures a la cambra baixa.
El CIS ha vaticinat una victòria del PSOE més folgada que la del 28 d’abril; i un triomf del PSC per la circumscripció del Camp i l’Ebre, amb Cs i PP fora del repartiment dels sis escons en joc -també s’escullen quatre senadors-, però les entrevistes de la macroenquesta es van fer abans del 14 d’octubre, quan es va fer pública la sentència del Suprem contra els líders independentistes. En tot cas, si els auguris del CIS es confirmessen a les urnes, hi hauria tres guanyadors diferents per la circumscripció en les tres últimes eleccions, símptoma de la volatilitat del vot que li pot costar la supervivència tot just al partit que més havia crescut a l’ombra enverinada del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, Ciutadans, fins al punt que ERC, tot i presentar-se només a Catalunya, somia obtenir una representació similar a la del partit taronja al Congrés.
També és cert que per la mateixa volatilitat i per la magnitud de les bosses d’indecisos, no es poden traure conclusions de les enquestes. El 2016, abans de l’esclat de la crisi catalana, es va produir un empat a sis bandes entre En Comú Podem -la força guanyadora aleshores a la circumscripció-, ERC, PSC, Cs, PdeCAT i PP. El passat 28 d’abril, en canvi, ERC va guanyar amb dos diputats, seguida del PSC, Cs, JxCat i En Comú Podem, amb un escó cadascuna. El PP es va quedar històricament fora del repartiment amb poc més de 21.000 vots, amb prou faena per sobre de Vox (més de 20.000).
En relació amb els resultats del 28 d’abril, al conjunt espanyol hi ha poques expectatives de canvis substancials, més enllà d’una possible i tímida recuperació del PP i d’un ascens de la ultradreta amb Vox, i no s’entreveu cap govern fort. Tampoc no s’esperen grans novetats dins de l’independentisme. ERC i JxCat han apel·lat al vot contra la fatiga per respondre al Suprem i hi ha un actor nou, la CUP, que sí que pot reforçar la doble vessant independentista i antisistema de les protestes per la sentència de l’alt tribunal. L’oferta de JxCat per formar un grup parlamentari únic independentista ha caigut en un sac trencat.
El 10-N arriba sobretot marcat per l’esmentada sentència, però també per la històrica exhumació del dictador Francisco Franco i, més en clau ebrenca, pel recent anunci de desmantellament del Castor per part del govern socialista en funcions.
