HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa conjuntura econòmica que ve

La conjuntura econòmica que ve

Vivim temps complicats. De fet, ja no sé si n’hi ha hagut temps fàcils. Si no és per una cosa és per un altra, però sempre portem les incerteses i les notícies negatives a sobre, com una pesada càrrega vital. Com a mínim, podem dir que portem més de vint anys que no sortim d’una que en tenim un altra. I els darrers temps, que tots coneixem, són per premi. La pandèmia ha estat, és, un malson que ni les millors pel·lícules de ciència ficció havien descrit (que bona és Contagi, 2011). Ara apareix un altra perill amb el virus del mono, que s’afegeix amb la tragèdia de la guerra a Ucraïna, i les seves conseqüències econòmiques. De fet, la guerra ha vingut a canviar unes previsions de recuperació espectaculars pel mon occidental, després de l’aturada econòmica associada a la pandèmia, i a la seva necessitat de control.

Avui, més que mai, corren per les xarxes i els mitjans previsions econòmiques de futur, que venen més quan més negatives són. Vivim en un mon on la tragèdia i el  negatiu ven més que el positiu i l’esperança de millora. Són aquests missatges els que prediuen poc més que una recessió econòmica després de l’estiu que determinarà una fase de crisi que durarà mesos. Doncs, ho sento per aquests Nostradamus del drama, però no ho veig. En la meva opinió, que intento sigui fonamentada, viurem una reducció del creixement (que no és una crisi), que serà seguida per una recuperació l’any 2023. La situació econòmica a Espanya i Catalunya serà prou “bona” aquest tercer trimestre de l’any, impulsada per una gran campanya d’estiu, en persones i en despesa, que previsiblement s’estendrà arreu, tant en les destinacions costaneres com interiors, tant per part del mercat domèstic com de l’internacional.

La darrera part de l’any serà, això si, dèbil. L’alça en el preu dels inputs, protagonitzada per la benzina i l’electricitat (Espanya és molt poc depenent del gas rus i no, no n’hi haurà talls de subministrament), i comunicada de manera estructural al gruix de la cistella de bens i serveis, i l’alça de tipus (lleugera) són determinants de la situació actual i futura. Particularment crític sóc amb l’alça dels tipus d’interès recentment aprovada pel BCE, que pot empitjorar la situació i no veig que pugui atenuar la inflació present i futura (que és de costos i no de demanda). A més, aquest alça de tipus (i les previsions de nous augments) poden amenaçar la sostenibilitat del deute públic a Espanya i accelerar, d’aquesta manera, els ajustaments pressupostaris i de retruc afectar al creixement.

Toca resistir, toca un pacte de rendes que no empitjori la situació. Toca actuar sobre els beneficis extraordinaris d’empreses a partir d’imposició selectiva i conjuntural, i toca protegir els més desafavorits per a la situació.

Però, al mateix temps, tenim l’allau de recursos associats als Fons Next Generation, que podrien canviar la fesomia de l’economia catalana per anys. Tenim molts problemes i molts reptes, associats a la transició energètica, la digitalització o el despoblament, entre d’altres. Però els farem front. I les Terres de l’Ebre també, beneficiada per una onada de noves Inversions industrials que, per primer cop des de fa anys, han canviat les expectatives de territorials, ara si, aprofitant els seus potencials. BON ESTIU.

Juan Antonio Duro
Juan Antonio Duro
catedràtic d’economia i director del Departament d’Economia de la URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 51 = 60

Últimes notícies