Quatre municipis del Montsià afectats per la DANA dels dies 2 i 3 de setembre han sol·licitat formalment ser declarats zona greument afectada per emergència de protecció civil, l’antiga zona catastròfica.
Es tracta, fins a este dijous, d’Alcanar, Ulldecona, Masdenverge i Amposta. A més a més, segons la unitat de Protecció Civil de la Subdelegació del Govern espanyol, a partir d’informació facilitada per la Generalitat, quatre pobles més són susceptibles de ser inclosos dins d’esta zona: Santa Bàrbara, la Ràpita, la Sénia i -al Baix Ebre- l’Ametlla de Mar.
Alguns ja han decidit fer la petició en junta de govern però encara no l’haurien enviat, com ara Santa Bàrbara, i altres, com la Ràpita, no tenen previst demanar-ho, segons fonts oficials del Govern municipal que sostenen que no hi ha hagut tants desperfectes com per a haver d’acollir-se als ajuts excepcionals que implica la declaració. Una volta aprovada i enviada la sol·licitud, l’esmentada unitat de Protecció Civil a Tarragona demanarà a estos municipis una valoració econòmica dels danys patits.
La gran majoria encara ho estan quantificant. La declaració ha de ser aprovada pels equips tècnics del Govern espanyol a Madrid i aleshores, amb una quantitat assignada a cada municipi, els diners es transferixen a la Generalitat, que és qui té les competències en emergències i que concreta les bases per a acollir-se als ajuts: què o qui es pot acollir o no i els diferents barems. Això va generar molta polèmica amb relació als aiguats del 2018, perquè les bases eren tan restrictives, segons han denunciat diferents alcaldies, que els municipis, en última instància, no van poder beneficiar-se de tots els recursos financers aprovats per Madrid.
A més a més, segons va subratllar dimecres l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs -la capital no ha tingut grans afectacions al nucli urbà però sí en zona rústica-, la declaració com a zona afectada per emergència de protecció civil permet percebre ajuts que se sumen a altres que traurà directament la Generalitat i beneficia també els privats. Així, les unitats familiars o persones a títol particular es podran acollir a ajudes en el cas de destrucció total de l’habitatge habitual (amb un màxim de 15.120 euros d’ajuda); per danys que afecten l’estructura de l’habitatge habitual (amb un màxim de 10.320 euros); per danys que no afecten l’estructura de l’habitatge habitual (amb un màxim de 5.160 euros) i per destrucció o danys en els estris domèstics de primera necessitat (fins a un màxim de 2.580 euros). En el cas dels propietaris amb assegurança privada, és probable que preferisquen esta opció, amb cobertures més àmplies.
Al seu torn, l’Ampolla, tot i no sol·licitar ser declarada zona catastròfica, ha fet tasques d’emergència per a condicionar les platges del municipi perquè se’n puga fer ús fins al final de la temporada de ban. L’Ajuntament, conjuntament amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i l’empresa subsidiària del servei de neteja de les platges, van començar estos treballs i altres per tal d’adequar el tram final del passeig de l’Arenal, també afectat per l’última DANA.
Deconstrucció: l’opció barata
El debat al voltant de les solucions estructurals a què apel·len alguns Governs locals i el de la Generalitat, en el sentit de plantejar fins i tot el buidatge d’algunes zones en què els habitatges obstruïxen el curs natural de l’aigua en temporals cada vegada amb més cadència, s’ha esmorteït una mica, però alguns experts són contundents en les seues valoracions.
En declaracions al Diari de Tarragona, Carles Ibáñez, director científic del Centre en Resiliència Climàtica, assenyalava la confluència dos variables o fenòmens: “Tenim la proximitat i la pendent respecte a la Serra del Montsià, cosa que fa que hi hagen barrancs amb força considerable, curts i molt costeruts, i a la vegada tenim una franja costanera molt urbanitzada des dels anys 60, que ha fet que s’hagen ocupat o desviat lleres”, recordava el científic planer, que es mostrava ambiciós: “Cal refer infraestructures públiques i privades a mesura que hi haja oportunitats”.
Hi abunda Sergi Saladié, professor del Departament de Geografia de la URV, que dixa anar que caldrà pensar en la “deconstrucció” allà on calga: “Durant 30 anys es van fer plantejaments que no tenien en compte estos riscos, potser per falta de coneixement o d’estudis, i ara és evident que tenim un problema”. Tots dos coincidixen que, si bé pot resultar difícil i complex, desconstruir en zones de risc és, a la llarga, fins i tot “l’opció més barata”.
Per la seua banda, la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha obert una actuació d’ofici arran de les inundacions ocorregudes i proposa crear una comissió multidisciplinària per abordar de manera general els efectes del canvi climàtic. La institució vol analitzar les causes que fan que el sud del Montsià siga una zona especialment castigada pels temporals.
