Un informe recent de l’Institut de l’Aigua, Medi Ambient i Salut de l’ONU alerta que l’envelliment de milers de grans embassaments és un creixent problema mundial. Segons aquest informe, per al 2050 gairebé 60.000 grans embassaments construïts a tot el món des de mitjans de segle XX hauran superat amb escreix la seua vida útil i s’estan convertint en un creixent problema per a la població, un risc que està augmentant per la crisi climàtica. L’informe Envelliment d’infraestructures d’aigua: un incipient risc global adverteix que d’aquí a 30 anys la majoria de la població del planeta viurà aigües avall de desenes de milers de grans embassaments construïts al segle XX i que en molts casos estan operant més enllà de la seua vida útil inicial. El problema de l’envelliment dels embassaments és més pronunciat a Amèrica del Nord i Europa, on aquestes infraestructures són més velles. Problema a la vista! Entre 2015 i 2019 el nombre de trencaments de preses en l’àmbit mundial es va disparar a gairebé 175. Aquesta setmana, sense anar més lluny, hem conegut un trencament en cadena a l’Índia, amb resultats catastròfics. A Espanya, el desè país del món en nombre de grans preses amb 1.064, l’edat mitjana d’aquestes infraestructures és 56 anys, i ja hem tingut casos sonats com la presa de Tous a València.
La reflexió és molt evident. Els embassaments són necessaris i tenen molts efectes beneficiosos per a la gent i per a l’economia, però algú ha pensat en l’immens problema que generen quan acaben la seua vida útil? Qui pagarà la festa? Com estaran els nostres rius, els nostres deltes i les nostres platges després de 50 o 100 anys de retenció de sediments. Com viurem aigües avall amb un perill creixent de trencaments si no gestionem el tema adequadament? Sense anar més lluny, a l’Ebre les comportes de fons, que serveixen per a alliberar aigua en cas d’una crescuda ran del riu, no s’han obert mai, la qual cosa compromet la seguretat en cas d’una riuada excepcional. Algú s’ha pres seriosament el tema? Què fan les administracions públiques i les empreses titulars dels embassaments amb una legislació del temps de Franco? Cal una alerta per a prendre’s més seriosament el canvi en la gestió dels embassaments, per pal·liar els efectes negatius aigües avall i millorar les garanties de seguretat. No es tracta solament dels quilovats d’energia produïda i de les hectàrees regades… L’envelliment dels pantans ens obliga a renovar la gestió dels rius i preparar-nos per al futur, que implica la demolició i reconstrucció progressiva d’aquestes estructures (i en molts casos la seua reconstrucció posterior), cosa que a llocs com els Estats Units ja han començat de fa temps.
