L’escenari judicial del rapitenc Lluís Salvadó es pot complicar després de la decisió de la Fiscalia General de l’Estat de mantenir la petició de penes més altes de malversació als polítics independentistes condemnats i processats. El dirigent d’Esquerra i actual president del Port de Barcelona està en espera de conèixer, previsiblement este mateix divendres, l’escrit d’acusació del Ministeri públic en el procés judicial obert al TSJC contra ell i el seu company Josep Maria Jové per la seua suposada participació en l’organització del referèndum del 2017. La petició de penes es podria elevar a un màxim de dotze anys de presó i vint d’inhabilitació, que és el tipus penal previst per als casos de malversació amb voluntat d’enriquiment personal que van pactar el PSOE i ERC el passat mes de desembre.
El precedent l’ha marcat ja el Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que el passat dimecres 25 de gener va enviar una ordre d’obligat compliment a tots els fiscals per tal d’unificar criteris a l’entorn del nou delicte de malversació. En esta resolució, García Ortiz interpreta que el nou tipus penal implica que “cap conducta malversadora quede impune i que qualsevol atemptat contra els fons públics tinga una resposta penal”. Garcia Ortiz interpreta que l’ànim de lucre en una conducta malversadora s’aplicarà no només quan algú es vulga posar diners públics a la butxaca, sinó també quan el responsable polític “actue amb consciència de disposar de patrimoni públic com si fos propi, destinant-lo a fins aliens a la funció pública per a aconseguir un avantatge o benefici propi o aliè de qualsevol tipus”.
Arran de la presentació d’este decret, la sala del TSJC que ha de jutjar Lluís Salvadó i Josep Maria Jové va donar de deu dies més a les acusacions perquè redacten els seus escrits. El termini hauria d’acabar este mateix divendres. Als qui van ser, respectivament, secretari d’Hisenda i secretari d’Economia de la Generalitat entre 2016 i 2017 se’ls acusa d’haver organitzat d’incògnit els preparatius per una Catalunya independent l’endemà de l’1 d’octubre. Per estos fets, se’ls acusa dels delictes de malversació, desobediència, prevaricació i revelació de secrets.
El precedent de l’advocacia de l’Estat
El decret de la Fiscalia General de l’Estat, però, va destinat també a esmorteir una possible revisió de penes a la baixa als líders independentistes condemnats pel Suprem. Un cop eliminada la sedició del Codi Penal, només quedarien en peu les condemnes per malversació i desobediència, a què els fiscals d’esta causa ja han sol·licitat també afegir el de desordres públics agreujats. En això coincidix amb el criteri de l’Advocacia de l’Estat, que també va presentar la setmana passada la seua petició de revisió de penes als condemnats pel TS.
En allò que discrepa l’advocacia de la fiscalia és en la consideració del delicte de malversació. Per al representant dels interessos de l’Estat, en el cas dels polítics independentistes no se’ls pot atribuir cap ànim de lucre en la seua conducta, sinó només el de l’administració deslleial. És a dir, que van destinar fons públics a altres funcions de les inicialment previstes. Sota esta variant de la malversació, les penes són més baixes,
i es mouen entre un i tres anys d’inhabilitació.
