No necessiten cap Tsunami, ni pertànyer a cap Territorial de l’ANC, ni pagar cristianament la quota mensual d’Òmnium, ni tampoc necessiten cap consigna de cap polític acomodat pendent només de salvar la seva cadira i donar-nos una pastanaga de tant en tant per fer-nos pensar que estan per la feina que ens van prometre que farien.
Sí, vull dedicar aquest article a la gran lliçó que ens estan donant els joves. Ells no es fan trampes al solitari com molts de nosaltres ens fem i els hi és igual quin partit governi, mentre posi per davant de tot el país i avanci cap a la independència.
Són l’essència de la lluita i l’esperança, són el poble en el seu estat més pur lluitant pel seu futur, sense esperar que algú els organitzi un bus per anar a BCN a fer l’entrepà i lluir l’estelada unes hores abans de tornar cap a casa a dormir. Són els mateixos que s’han manifestat cada dia pels carrers de Barcelona d’ençà que es va publicar la sentència.
I són els mateixos que es van defensar legítimament de la repressió salvatge dels uniformats de l’Estat mentre sembraven el caos i el terror entre gent pacífica i indefensa. Són la visió més neta i pura de la realitat que estem vivint. Són el col·lectiu més conscient de la dictadura que ens estan imposant, entre altres coses perquè no han conegut res més i perquè tenen tan poques perspectives d’un futur millor, que ja no tenen por, perquè tampoc tenen res a perdre i perquè tenen molt més clar que molts de nosaltres que la foscor del present pesa infinitament més que la incertesa del futur.
Són aquells que ja han superat l’estat mental d’esclau i han esdevingut mentalment lliures, pas previ indispensable de qualsevol poble per assolir la plena llibertat. Són aquells als qui la consciència i l’anhel d’independència els supera la por i l’estancament. Són aquells que estan més determinats i convençuts que l’únic camí possible és travessar la foscor de la repressió, perquè saben que a l’altre costat hi ha futur, llibertat i dignitat i estan disposats a donar-ho tot per arribar-hi.
Per tot això, tots aquells que s’atreveixen a criminalitzar aquests joves, els nostres joves, com estan fent alguns tertulians en alguns mitjans i sobretot alguns polítics com el Sr. Gabriel Rufian o el Sr. Miquel Buch entre molts d’altres, comprant el relat de l’Estat i donant-li volada, quan el que persegueix l’Estat és, ni més ni menys que penjar-nos l’etiqueta de terroristes, tots aquells haurien de vigilar molt amb el que diuen, perquè és molt possible que en sa vida arribin a tenir la dignitat que estan demostrant tenir aquests joves.
Perquè tenim la sort de tenir un jovent políticament format, crític, conscient i despert, perquè això és un tresor per a una societat que cal preservar i enfortir
Perquè a pesar que els han apallissat, els han mutilat, els han torturat, els han vexat, els han humiliat i els han empresonat, i no han parat ni un segon a llepar-se les ferides. I la resta estan passant el seu dol als carrers, amb les conviccions i la determinació intactes. Perquè tenim la sort de tenir un jovent políticament format, crític, conscient i despert, perquè això és un tresor per a una societat que cal preservar i enfortir i sobretot, perquè no acceptaran que cap polític acomodat de torn insulti la seva intel·ligència, els hi vengui fum, els hi intenti rebaixar expectatives, els intenti enviar cap a casa a dormir o els hi digui feixistes amb estelada.
Perquè sou vosaltres, els polítics, qui els hi vau prometre un futur millor i amb els vostres discursos els vau llençar als carrers a lluitar pel seu futur. I vet aquí que un dia no se’n fartin de tant de cinisme i decideixin anar allà on sigueu per dirigir cap a vosaltres les seves protestes i dir-vos ben fort i a la cara el que en pensen de tot plegat.
Gràcies joves per ser-hi i per donar-nos aquesta enorme lliçó de coratge, valentia i dignitat. Gràcies i mil vegades gràcies!
