La llei d’amnistia deixarà sense responsabilitats penals, administratives i comptables a almenys una dotzena d’ebrencs pendents de judici pel seu paper durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i les protestes posteriors. Això inclou tant a dirigents polítics com Lluís Salvadó, Josep Caparrós i Albert Salvadó (els tres d’Esquerra Republicana), com als vuit ciutadans denunciats per la seua resposta a les càrregues policials de la Guàrdia Civil a la Ràpita durant les votacions. Al mateix temps, els pocs agents imputats per les lesions provocades aquell dia també quedaran exonerats de responsabilitats. A banda, cal comptar a l’activista Rai López, investigat per participar en protestes postsentència, que també podria ser inclòs dins l’amnistia.
La norma pactada pel PSOE amb Junts i ERC a canvi del seu suport a la investidura de Pedro Sánchez permetrà arxivar les causes judicials vinculades a l’organització del referèndum del 2017 que hagen incorregut en delictes com els de malversació, desobediència o prevaricació. En concret, el text es referix als “actes comesos amb la intenció de convocar, promoure o procurar la celebració de les consultes” independentistes. En este supòsit encaixa el cas de l’actual president del Port de Barcelona i exsecretari d’Hisenda, Lluís Salvadó. El rapitenc fa un any que espera judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Se l’acusa de ser, juntament amb Josep Maria Jové, un dels arquitectes del referèndum. Afronta una pena màxima de sis anys i tres mesos de presó, 27 d’inhabilitació i 24.000 euros de multa. És la pena més alta demanada per a un responsable polític del territori.
Els casos dels altres dos càrrecs polítics encausats, els també rapitencs Josep Caparrós i Albert Salvadó, també estarien coberts per l’amnistia. L’exalcalde de la Ràpita i l’exprimer tinent d’alcalde i ara delegat del Govern a l’Ebre esperen judici a l’Audiència de Tarragona. L’acusació sosté que van organitzar la consulta a la població, posant el pavelló municipal a disposició i ignorant les advertències de l’Estat. Estos fets, segons l’advocacia de l’Estat i la Fiscalia, impliquen delictes de prevaricació i desobediència, pels quals se’ls reclama penes d’inhabilitació de 14 i 13 anys respectivament, a més de multes d’entre 14.400 i 10.800 euros.
L’altra dirigent ebrenca que podria veure’s beneficiada per l’amnistia és la xertolina Carme Forcadell, expresidenta del Parlament. Encara que l’indult de 2021 va extingir la pena d’onze anys de presó a la qual la va condemnar el Suprem, Forcadell continuava inhabilitada per exercir càrrec públic fins a l’any 2031. L’amnistia també esborra esta condemna.
Amnistia per les càrregues policials
La contrapartida que han hagut d’acceptar els independentistes dins el text de la llei és que l’amnistia abraça també als policies espanyols investigats per les càrregues de l’1 d’octubre. Això suposarà tancar definitivament la causa contra sis agents de la Guàrdia Civil investigats pels delictes d’agressió i tracte degradant per la seua actuació al Pavelló Firal de la Ràpita. El cas es troba encallat a l’Audiència de Tarragona des del març de l’any passat, quan es va recórrer l’arxivament provisional decretat per una jutgessa d’Amposta. La denúncia l’havien posat una part dels vuitanta ferits que van dixar les càrregues de la benemèrita quan el recinte de votació es trobava ple de gom a gom de votants.
Malgrat les dificultats que van trobar-se durant la instrucció del cas, els advocats Oona Tomàs i Josep Canício havien reunit tot de proves gràfiques i, fins i tot, havien aconseguit fer declarar a un capità de l’escamot d’antiavalots al qual se’l va acusar també de falsejar un atestat policial. El mateix que durant el judici als líders del procés va declarar que els agents van carregar “en defensa pròpia”.
La setmana passada els lletrats es van reunir amb els veïns de la Ràpita perjudicats per les càrregues per abordar, precisament, els efectes que tindria l’amnistia. “La gent va quedar decebuda perquè no se’ls farà justícia i també és una llàstima perquè tota la faena que hem fet fins ara no tindrà recorregut”, afirma Tomàs al setmanari l’ebre. Segons l’advocada, el recurs a l’Audiència de Tarragona tenia possibilitats de prosperar: “confiàvem que podia ser una bona apel·lació”.
Desordres públics i protestes, perdonades
Dels fets de l’1 d’octubre a la Ràpita també naix la causa amb més investigats del territori que podria quedar arxivada per la llei d’amnistia. És la que implica vuit persones acusades de respondre la violència policial amb el llançament de pedres mentre la Guàrdia Civil es retirava del municipi. El perfil de Twitter (ara X) del Ministeri de l’Interior va difondre aquell 1 d’octubre un vídeo on mostrava la seqüència i qualificava els fets de “violència contra els agents” que fugien d’una “pluja de pedres”.
L’amnistia preveu dixar sense efectes les acusacions de desordres públics i atemptat contra l’autoritat com les que se’ls atribueix a estos veïns. Les penes sol·licitades anaven des de l’ingrés a presó a elevades sumes de diners pels suposats danys causats als vehicles policials.
Però igual que la resta de casos, la causa seguix oberta sis anys després dels fets investigats. El judici que s’ha de celebrar als jutjats penals de Tortosa s’ha ajornat en dues ocasions. Segons fonts jurídiques, la vista oral s’havia assenyalat pels dies 26 i 27 d’octubre passats, però la magistrada va programar el judici el setembre del 2024 argumentant “acumulació de faena”. Esta oportuna càrrega de treball podria permetre que, quan arribe el moment del judici, la llei d’amnistia haja passat ja el filtre del Constitucional i siga plenament vigent.
Dins dels possibles amnistiats per les responsabilitats penals o administratives derivades d’accions de protesta, s’inclouria també Rai López. L’activista de l’Aldea i una de les persones de confiança de la presidenta de Junts, Laura Borràs, té quatre causes obertes per participar en talls de carretera en el context de les manifestacions contra la sentència del Suprem als líders independentistes. Té un cinqué cas obert per un suposat delicte d’odi per qualificar de “nazi” una persona tatuada amb una esvàstica. A l’espera de les indicacions del seu advocat, López s’ha mostrat convençut en declaracions a esta publicació que els primers casos quedaran “coberts” per l’amnistia però, reconeix, encara és aviat per dir-ho.
