El delta de l’Ebre és l’indret de Catalunya amb més potencialitat de mosquits, tenint en compte la seua àmplia superfície (32.000 ha) i la seua orografia. A més d’este context propici, la crisi climàtica i ambiental facilita la invasió de mosquits, així com l’increment de transmissió de malalties. En este sentit, els esforços per a mantenir a ratlla este insecte no han dixat d’augmentar en els últims anys. Enguany, el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) ja ha fet les tres fumigacions als arrossars programades anualment i, pel que fa al control dels mosquits dels espais naturals, ja s’han tractat unes 4.000 hectàrees.
Raül Escosa, el tècnic del COPATE que està darrere dels tractaments, explica que l’element limitant pels mosquits és el medi aquàtic, i que “busquen aigua que no siga estable i permanent, sinó fluctuant”. En este sentit, el Delta és l’espai idoni per a la seua propagació i reproducció. Actualment, hi habiten cinc tipus de mosquits, que es distribuïxen en funció de tres zones diferenciades: l’Ochlerotatus caspius, a la zona natural; els Anopheles atroparvus i els Culex modestus, als arrossars; i els Culex pipiens i els Aedes albopictus -també conegut com a mosquit tigre-, a les zones urbanes.
L’erradicació, “missió impossible”
Avui, a Catalunya hi ha tres organismes públics que controlen el mosquit, i a tot Espanya tan sols n’hi ha un més, a Huelva. “Sempre hem tingut l’exemple de França, un gran referent del Mediterrani que controla les poblacions des de Perpinyà fins a Marsella. Tot i que el gran esforç que es fa per part de les administracions locals i territorials, cal molta més educació ambiental”, explica el tècnic del COPATE. I afegix: “No erradicarem el mosquit al Delta, és impossible”.
El Delta s’inunda cada cop amb més facilitat, i això, segons els experts, podria produir cada cop més mosquits. De fet, està tenint lloc una desestacionalització d’este insecte, que ara té una alta presència de març a finals d’octubre. “A la vegada, el Delta també està experimental una desestacionalització a escala humana. Hi venen turistes tot l’any i, per tant, hem de treballar perquè els turistes estiguen còmodes durant un període de temps més llarg”.
També han canviat els productes utilitzats en la lluita contra el mosquit, que cada vegada són menys tòxics i més selectius. Actualment, s’empra el BTI, que actua en l’erradicació del mosquit i la mosca negra. Tanmateix, este té diversos inconvenients, el principal dels quals, el seu preu. “En un matí gastes 10.000 euros en producte”, concreta Escosa. Per altra banda, el BTI actua per ingesta, i no per contacte. A la pràctica, això condiciona àmpliament la tasca dels tècnics del COPATE, que han d’actuar quan els mosquits mengen i, per tant, com a màxim 48 hores després de detectar les larves.
Febre groga al delta?
En els darrers anys han aparegut estudis que prediuen que tant el mosquit tigre com el mosquit de la febre groga tindran més fàcil la seua expansió cap a zones avui temperades a mesura que les temperatures mitjanes van pujant. En este context, Europa podria arribar a ser envaïda pel mosquit de la febre groga (Aedes aegypti), ja que la regió mediterrània, en un parell de dècades, tindrà les condicions climàtiques idònies perquè puga completar el seu cicle.
Els autors d’estos estudis estimen que, el 2030, regions d’Espanya, Portugal, Grècia i Turquia compliran els requisits climàtics perquè s’establisca l’espècie.
Per la seua banda, Escosa admet que les noves espècies que vindran són mosquits Aedes, els quals suposen greus problemes de salut, ja que són bons transmissors d’arbovirosis, com són el Dengue, el Zika, el Chikungunya i la febre groga. Tanmateix, l’expert destaca el protocol de detecció d’arbovirosis, en què participen el Departament de Salut de la Generalitat, els agricultors i el mateix COPATE, entre d’altres.
