Durant la segona dècada de la passada centúria, un nou esport va anar colpint socialment arreu de totes les comarques dels Països Catalans, també a la riba baixa de l’Ebre. Es tractava del foot-ball, tal com s’escrivia als rotatius de l’època en ser una paraula i una modalitat esportiva d’origen anglès. Ens n’han fet cinc cèntims als respecte en les diverses monografies sobre històrics clubs territorials com: el CD Tortosa, la UE Campredó, el Xerta CF, el CF Amposta, el Vinaròs CF o la UE Jesús Catalònia.
Va sorgir la figura del periodista esportiu, que va esdevindre altament popular per mor que les seues cròniques eren llegides assíduament i amb anhel. El quinzenari Vida tortosina (1927-1937) va instaurar la secció esportiva, que informava sobre ciclisme, atletisme i molt especialment sobre els quefers dels incipients equips comarcals, a la vegada que publicava nodrides cròniques sobre el FC Barcelona, club que ja havia esdevingut una mena de nova religió catalana, amb jugadors enlairats gairebé a divinitats com Josep Samitier o el porter hongarès Joseph Platko. Era una publicació catalanista i d’alt nivell cultural, fet que no li impedia donar la importància deguda al desenvolupament futbolístic.
El futbol va atraure alguns dels principals literats nostrats, que varen mostrar una gran passió futbolística. És un fet curiós però molt interessant, ja que va marcar llur futura carrera literària. El poeta i polític anarquista Roc Llop i Convalia (Miravet d’Ebre 1908 – Vichy-sur-Seine 1987) va ser un incipient futbolista en la seua joventut, va formar part de l’equip del poble, del Móra d’Ebre i del Pinell, i va arribar a jugar amb el Nàstic de Tarragona, quan ja exercia com a mestre a la capital de la demarcació. Va rebre el sobrenom del Bicicleta, per la rapidesa de les seues corregudes i per la seua capacitat de driblatge.
El novel·lista rapitenc Sebastià Juan Arbó ens parla a bastament en els seus llibres de memòries Los Hombres de la tierra y del mar y Los Hombres de la Ciudad, sobre la seua passió futbolística. Mostra passió en la manera com descriu el seu paper crucial al CF Amposta, ciutat on residia des dels vuit anys. Sembla que els esports se li donaven tan bé com la narrativa: Todos los deportes me atrajeron, en casi todos me mostré hábil, diestro, fuerte, de que me sentía envanecido; nadador, crucé el Ebro y lo volvía cruzar; siendo un niño descendí por los grandes canales, en vigorosas brazadas; me lancé de cabeza, “el capbussó”, desde el alto Puente del Fondero con otros amigos, locos como yo; pasé por debajo de las compuertas; un día me quedó una raya sangrienta en la espalda, abierta por las puntas de la ranura, me debatí casi ahogándome en el torbellino espumoso, en el ruido ensordecedor de las aguas.
Futbolista, y no malo, corrí sobre la arcilla lisa, en las tardes radiantes de domingo, y me sentí aplaudido y fui feliz.
El gran apassionat del balompié però va ser Joan Cid i Mulet. Va actuar com a àrbitre, entrenador, directiu del Sports Club Catalònia, i futbolista de l’Ibèric i de l’Ateneu, dos dels pioners equips tortosins. Com a persona lletrada, va destacar com un dels primers periodistes esportius. Com a perdedor de la guerra de 1936-1939 va emprendre el camí de la diàspora, el llarg exili mexicà. Al país asteca va ser l’autor en cinc volums d’El libro de oro del futbol mexicano, la primera enciclopèdia futbolística del món. Va ser nomenat cronista vitalici de la Federació Mexicana de Futbol i va ser el primer estranger a rebre la medalla al mèrit esportiu. A més, va fundar el FC Barcelona de Mèxic, vinculat a l’Orfeó Català de Mèxic, que competia en la Lliga Espanyola Amateur del país asteca contra equips com l’Atlhètic Club de Bilbao, el Celta o un altre de cuyo nombre no quiero acordarme.
Al cementiri de Sinera, el més literari dels que es fan i es desfan, hi ha una dedicatòria molt especial en un nínxol de Feli Muriel, persona vinculada al Sinera United Club: La meua sort ens uní per sempre, el meu poble i jo. Salvador Espriu dixit. Vers i futbol a l’uníson!
