Després de les limitacions de la pandèmia, la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha convocat per a este dissabte, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, a partir de les 20 h, la seua 18a Assemblea General, que es farà en format presencial i que ha de permetre posar damunt de la taula totes les qüestions, que no són poques, que ara mateix preocupen els activistes al voltant de la gestió del riu i del Delta, i donar veu, per primera vegada, a diversos col·lectius activistes o altres agents que han demanat poder dir-hi la seua davant de l’assemblea.
Així, es preveu la participació activa de l’Associació Sediments, la plataforma Diàspora Ebrenca, el Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre (MOLDE) o la promotora de tres assuts projectats -encara sense el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre- al tram final del riu, SERCOSA, que han demanat intervenir-hi. Tindran dos minuts cadascun per a exposar els seus arguments, segons explica el portaveu de la PDE Manolo Tomàs, però, en el cas del controvertit projecte de SERCOSA, està previst que s’obre un debat més llarg, que comptarà amb l’opinió del geòleg tortosí Álvaro Arasa, que s’ha mostrat contrari a la construcció de nous assuts.
A més a més de les centrals hidroelèctriques de SERCOSA, l’assemblea té en l’ordre del dia els projectes d’ampliació de la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) per a dur aigua del minitransvasament a nous territoris, com ara la Conca de Barberà; el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) 2022-27; o el Pla de Protecció del delta de l’Ebre que el Ministeri de Transició Ecològica ha d’acabar de concretar i que la plataforma sempre ha vinculat al PHE, demanant que la planificació de conca siga coherent amb les urgències del Delta i que les mesures que es determinen per a blindar el Delta tinguen continuïtat riu amunt per a propiciar, entre altres coses, que hi arribe cabal líquid i sòlid -els sediments- suficient per a combatre la regressió i la subsidència.
“Són temes que tindran una incidència molt forta i ens trobarem per a fer una radiografia de la situació des de la previsió que ens haurem de tornar a mobilitzar”, avança Tomàs. El líder històric de la plataforma lamenta que els ajuntaments no s’hagen acabat d’implicar massivament a l’hora de presentar aportacions al Pla de conca o que els alcaldes que van participar en la comissió parlamentària per a la protecció del Delta, no fecen servir un discurs unitari. “Cadascú anava a la seua, i els interessos polítics o en clau local, són distorsionadors”, lamenta Tomàs. D’entre els principals ajuntaments, Amposta, Deltebre o la Ràpita han confirmat a esta publicació que han presentat al·legacions al PHE.
MOLDE, Diàspora Ebrenca, l’Associació Sediments i SERCOSA intervindran a l’assemblea
Més enllà de la planificació hídrica que depèn de l’Estat, i com no pot ser d’una altra manera després de l’anunci fet esta setmana pel Govern de la Generalitat [vegeu pàgina anterior], també es parlarà de la posada en marxa del canal Xerta-Sénia. En este sentit, la també portaveu Susanna Abella agraïx que el canal principal de formigó no s’allargue ni s’aprope al límit entre conques i a la frontera administrativa amb el País Valencià. Ho considera positiu i un gest “de bones intencions”, però alerta que allò substancial és la quantitat d’aigua que es detrau del riu, independentment que circule per una canonada més o menys ampla, i insistix que amb el Xerta-Sénia hi ha un pecat original difícil de redimir.
“A la zona del Xerta-Sénia, ja hi ha molts pous que s’alimenten d’un aqüífer de molta qualitat, i ara alguns pagesos canviaran això per l’aigua d’un riu, de menys qualitat, més cara i sense garanties de tenir el cabal garantit en cas de sequera perquè són els últims que n’han rebut la concessió. Amb els milions que costa el canal, es podria haver ajudat els pagesos a millorar les seues infraestructures de reg amb relació a este aqüífer que recull aigua que baixa dels Ports”, sosté Abella, que manté el rebuig també històric de la plataforma cap al Xerta-Sénia.
Abella va més enllà i llança un missatge a la Generalitat, ja que considera que si promou el Xerta-Sénia no es pot oposar a altres regadius projectats conca amunt, que condicionen els cabals que arriben al Delta. “Acceptar el Xerta-Sénia ens trau autoritat moral per a demanar que es resolga el problema del Delta aigües amunt i que no s’hi posen més regadius ni més embassaments. Aigües avall, només hi podem posar pedaços”, conclou. Finalment, l’assemblea tindrà torn de preguntes dels assistents.
