La plataforma Pública i en Català considera que la llei del català a l’escola representa “un enorme pas enrere en la normalització de la llengua”. COS, SEPC, CGT, USTEC i Intersindical asseguren que la proposició de llei que s’ha aprovat aquest dimecres el Parlament “és un clar retrocés respecte del marc legal vigent” perquè suposa el “final legal” de la immersió lingüística i obliga a aplicar la sentència del 25% de castellà a les aules. “Deixa els directors al descobert davant d’una possible desobediència”, ha dit la delegada d’ensenyament de la CGT, Marta Jové. Per aquest motiu, la plataforma reclama un comitè jurídic que afronte les possibles denúncies contra els equips directius i els docents que es neguen a complir la sentència.
En una roda de premsa a les portes del Parlament, els representants dels diferents sindicats que integren la plataforma han assegurat que la llei del català “fa servir eufemismes” per a legalitzar “el que ja és una realitat” a les escoles. “Si ja tenim una mala situació de la llengua catalana als centres educatius i, a més, legalitzem la realitat actual, el català no pot fer res més que retrocedir”, ha opinat el portaveu de la intersindical, Gerard Furest.
Els equips directius i els docents, “al descobert”
Per la plataforma, una de les principals crítiques a la proposició de llei és el fet que estableix un sistema flexible segons què cada centre concretarà el model en el seu projecte lingüístic, en funció de les circumstàncies pròpies. La delegada d’ensenyament de la CGT, Marta Jové, ha considerat que d’aquesta manera es “deixa al descobert els directors i directores davant una possible desobediència”.
En la mateixa línia, segons Furest, això suposarà una “conflictivització de la llengua” als consells escolars dels centres, que és on s’aprovaran els projectes lingüístics.
Un comitè jurídic per protegir els docents
Per tot plegat, la plataforma ha reclamat constituir un comitè jurídic que afronte les possibles denúncies contra els equips directius i els docents que es neguen a complir la sentència que obliga a impartir un 25% de les classes en castellà. En aquest sentit, el representant d’USTEC, Joan Ribet, ha titllat la sentència d’arbitrària i absolutament antipedagògica“.
Així mateix, en un comunicat que ha fet públic la plataforma Pública i en Català, han demanat al Departament d’Educació que faça un projecte lingüístic marc per tots els centres, de manera que s’evite que cada escola haja de fer el seu. Entre les demandes de la plataforma també hi ha la de més recursos per tal de desplegar la vehicularitat del català “de manera adequada” i, de nou, que s’obri un marc de diàleg entre l’executiu i la comunitat educativa per afrontar “amb la màxima unitat” una “possible” sentència.
La llei del català, aprovada amb els vots d’ERC, Junts, PSC i comuns
El Parlament ha aprovat aquest dimecres al matí la llei del català a l’escola, que dona resposta a la sentència del TSJC que fixa un 25% de les classes en castellà. ERC, Junts, PSC i ECP han donat suport a la proposició de llei, mentre que Vox, CUP, PPC i Cs han votat en contra i el diputat de Junts Francesc Ten s’ha abstingut. El text estableix que el castellà és “curricular” i es refereix al català a l’escola com a llengua “vehicular“. L’aprovació ha arribat després que aquest dimarts el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) avalés la norma amb l’argument que “s’amplia l’ús del castellà” als centres educatius.
Diversos membres de la plataforma Pública i en Català s’han concentrat al davant de la cambra catalana durant el debat de la llei. A més, han mostrat pancartes en rebuig al conseller d’Educació, Josep González Cambray; i al president de la Generalitat, Pere Aragonès, a qui han considerat “còmplice” de tot plegat.
