HomeSalutLa pobresa: la gran seqüela Covid

La pobresa: la gran seqüela Covid

El coronavirus no només ha desencadenat en una crisi sanitària, sinó en una crisi social. Persones grans soles, pensions mínimes, acomiadaments, gent treballant sense contracte, nens que no poden seguir les classes perquè no tenen connexió a Internet o un entorn inadequat, jóvens al carrer, famílies senceres en habitacions rellogades, dones patint violència masclista, addiccions sense tractar i nous malalts sense diagnosticar.

En este context, la tasca de les entitats socials és més important que mai i acompanya els ajuts de l’Administració, com l’ingrés mínim vital o la a renda garantida de la Generalitat, que molts cops resulten insuficients. Des de l’inici de l’estat d’alarma, les famílies i persones soles que han trucat a les portes de Càritas s’han multiplicat per tres. Estes sol·liciten ajuda en necessitats bàsiques com l’alimentació, l’habitatge i els subministraments. “Hem vist l’arribada de nous perfils de persones i la previsió és que vinga molta més gent”, explicava al Setmanari L’Ebre Agustí Adell, secretari general de Càritas Diocesana de Tortosa, entitat que agrupa el territori eclesiàstic de Terres de l’Ebre i la part nord de Castelló. “Durant el 2019, a la diòcesi de Tortosa hem atès 3.259 famílies formades per 7.829 persones i durant estos mesos hem experimentat un augment del 50% de mitjana. Per fer-hi front, hem habilitat un fons de 40.000 euros en ajudes i de moment encara no s’ha esgotat”, afegix. A Tortosa s’ha passat de 280 a 420 famílies ateses entre principis de març i finals de maig; a Amposta, de 145 a 214; a la Ràpita, de 103 a 155.

Xifres de rècord

Les famílies que pateixen pobresa severa s’ha disparat un 30%, segons les dades presentades per Càritas este dijous, tot just abans del tancament d’esta edició, i del total de gent atesa, gairebé un terç correspon a usuaris que s’adreçaven per primera vegada a Càritas. Són sobretot usuaris autònoms que han perdut els negocis o treballadors temporals que no han estat reclamats per tornar a la feina. Càritas Tortosa va destinar 2,17 milions d’euros durant el 2019 per a atendre 3.259 famílies, 202 més que l’any anterior, trencant una dinàmica de “lleugera però falsa” sensació de recuperació econòmica que s’anava donant des de 2013, quan es van atendre 3.653 famílies. Tot un record que enguany serà clarament superat: Càritas preveu que prop de 5.000 famílies demanen ajuda a la Diòcesi este 2020, un 40% més que fa set anys en ple pic de l’anterior crisi econòmica. Les sol·licituds d’ajuda en lloguer s’han multiplicat per 3. En tot el 2019 es van atendre 20 sol·licituds i entre març, abril i maig s’han estudiat i concedit 60 ajudes de lloguer.

Càritas preveu atendre un 40% més de llars respecte al 2013

En estos moments, l’entitat està buscant finançament per al programa de targetes moneder, que atorga un petit ingrés per tal que les persones es puguen autoorganitzar. “És una manera de lluita contra l’estigmatització d’este col·lectiu, ja que els dones el poder per a escollir com es volen gastar estos diners”, expressa Adell. Tenint en compte la situació i que l’organització disposa de recursos limitats, Adell apunta que prioritzen els perfils de persones que es troben en un impàs, és a dir, les que no es troben en situació de cronificació. “La gent que està en condició crònica és més difícil de revertir”, considera.

1/3 d’usuaris de Càritas ho són per primera vegada

Les grans afectades d’esta crisi, però, són les persones amb una situació administrativa irregular, moltes sense permís de residència, que tenen més problemes per a sol·licitar estos ajuts. La gran majoria treballa en economia submergida (cuidadores de la llar, de gent gran, treballadors del camp…) i ara s’han quedat sense cap mena d’ingrés. “Serveis socials molts cops deriva estes persones a Càritas perquè els subministrem aliments, però hi han moltes altres prestacions a les quals no poden accedir”, explica Adell. Un altre col·lectiu greument afectat són les persones sense llar. “Ens han obligat a tancar el servei de casa d’acollida per les mesures sanitàries durant l’estat d’alarma. Havien d’estar confinats però no tenien on fer-ho”.

La Creu Roja també ha fet una gran tasca durant el confinament. A Terres de l’Ebre es distribuïxen en vuit assemblees locals: Amposta, Tortosa, l’Ampolla, Deltebre, l’Ametlla de Mar, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i la Sénia. De forma general, durant la situació d’emergència l’entitat ha continuat amb els projectes actius abans de la Covid-19 (projectes de gent gran, de joventut i reforç escolar, i d’inclusió social i pobresa), adaptantles i prioritzant l’atenció específica de les necessitats bàsiques en els col·lectius més vulnerables a través del projecte CREU ROJA RESPON.

Creu Roja està atenent 1.000 persones a Amposta

A la ciutat d’Amposta, la Creu Roja atén unes 800 persones mensualment a través de serveis socials a les quals se’ls proveïx d’aliments i, si és necessari, bolquers i llet de nadó. Durant el confinament, hi han 200 persones més que han necessitat ajuda de l’entitat, la majoria persones grans o malaltes que no podien sortir a comprar aliments o medecines i que se’ls ha ofert este servei d’acompanyament i suport. També s’ha donat suport a 170 persones a través de l’oficina de l’entitat: l’espai del rober s’ha fet servir per a fer entrega d’aliments. “Hem atès 170 persones que no estan empadronades, la majoria que treballaven al camp, granges… i que han vingut uns 8 o 10 dies a recollir aliments, medicaments i material d’higiene personal i de la llar”, explica Tere Reich, presidenta de l’assemblea Creu Roja Amposta.

A més, durant este temps, la Creu Roja a Amposta ha continuat amb les activitats socioeducatives que oferix durant el curs escolar a 80 infants d’educació primària i secundària. “Vam repartir tauletes a estos nens i nenes i hem continuat amb el projecte de reforç i acompanyament emocional a través de videoconferències”, destaca Reich. “La majoria són nens que tenen més dificultats a l’escola o que per l’entorn que tenen necessiten més ajuda per a no perdre el ritme escolar que tenien abans de la Covid-19”, apunta.

Amb menys voluntaris

A l’augment de demanda assistencial se suma la davallada de voluntaris. En el cas de Càritas, molts voluntaris no han pogut treballar perquè eren majors de 65 anys i, per tant, població de risc. De la mateixa manera, la recollida d’aliments de primavera de Tortosa s’ha dut a terme sense la col·laboració dels 700 voluntaris d’edicions anteriors per mesures de seguretat, motiu pel qual es va ampliar la durada de la recollida fins al dissabte 6 de juny. El Banc dels Aliments repartix 500.000 quilos l’any a les Terres de l’Ebre, però des de l’entitat apunten que esta xifra no és suficient, i menys en estos moments de “màxima necessitat”.

Malgrat que la situació actual és crítica, les previsions no són gaire més esperançadores. “Preveiem que de cara a setembre i octubre això encara anirà a més, després de la temporada d’estiu, que es preveu molt difícil. A més, les empreses que han tingut ERTOs no poden acomiadar fins d’aquí a sis mesos, i, per tant, hi haurà una allau d’acomiadaments”, indica Adell. Des de les entitats socials reivindiquen el seu paper d’acompanyament en la convivència i veïnatge, relegat a un segon terme. “Si les polítiques públiques no funcionen, no podem fer esta feina perquè hem de destinar els nostres esforços en cobrir les necessitats bàsiques de les persones”, conclou el secretari general de Càritas Diocesana de Tortosa. “Creiem que la crisi durarà com a mínim un any. Estem preparant-nos”, tanca.

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies