HomePolíticaLa política i els partits exploten i espremen les noves tecnologies per...

La política i els partits exploten i espremen les noves tecnologies per a fer campanya a les Terres de l’Ebre.

Tres eleccions en menys d’un mes. El 28 d’abril, generals, i el 26 de maig, municipals i europees. Davant esta circumstància, els partits polítics han vist com l’organització de la campanya electoral de tots tres comicis coincidix, fet que implica que estes eleccions municipals siguen atípiques. A banda d’això, la política, també la local, veu com les xarxes socials i les noves tecnologies tenen més presència a l’hora de difondre els missatges electorals. Com s’està manifestant esta realitat a les Terres de l’Ebre? Quines eines estan emprant els diferents partits? Com s’estan adaptant a l’era tecnològica? 

 

Xarxes socials, xarxa ciutadana

Les xarxes socials dominen i modulen les estratègies electorals. Facebook, Instagram i Twitter són les plataformes per excel·lència, ja que permeten adaptar el missatge polític en funció de l’audiència a la qual va dirigida. Així, Instagram té un públic més jove, cosa que permet als partits difondre un determinat missatge o escriure’l d’una determinada manera. 

Jordi Jordan, portaveu i alcaldable de Movem Tortosa i referent de les diferents candidatures de Movem al territori, recalca que estes plataformes són una gran oportunitat per apropar-se als votants. “Les xarxes socials són un canal més directe amb la gent, ja que faciliten arribar directament al públic”, assegura. Ell utilitza el seu compte personal de Facebook, on té més de 4.000 seguidors, per a difondre missatges en clau electoral, així com el seu dia a dia com a polític i regidor. També l’alcaldessa de Tortosa i alcaldable de Junts Per Tortosa, Meritxell Roigé, fa servir el seu compte personal de Facebook amb 5.000 seguidors per a dixar constància del compliment de la seua atapeïda agenda a través de tot tipus d’actes socials -com a batllessa- o electorals. Xavier Faura, d’ERC, o Enric Roig, del PSC, també intenten rendibilitzar les seues respectives 3.000 amistats. Això és una dinàmica en auge: els candidats a llistes usen els seus perfils personals a les xarxes per a fer campanya, la qual cosa contrasta amb la manera de fer del passat. Els candidats es creaven perfils socials específics per a una campanya determinada, fet que en part feia perdre l’autenticitat del candidat i esdevenia quelcom artificiós.

 

Incentiu de participació

Per la seua banda, Francesc Mateu, responsable de comunicació del PDeCAT Terres de l’Ebre, subratlla que les xarxes socials ben treballades fan que el ciutadà estiga més informat i tinga més ganes de votar. Per este motiu, el partit demòcrata ha volgut donar suport a les agrupacions del partit dels diversos pobles ebrencs i ampliar el seu missatge a través d’Internet. Recentment, esta formació va organitzar un taller de xarxes socials, de canals de difusió i publicitat en línia per tal de dotar de noves eines i assessorar aquelles agrupacions locals amb menys recursos.  

Al mateix temps, les xarxes socials també s’empren com a eina de mobilització política. Així ho explica Xavier Rodríguez, portaveu de la CUP Tortosa i pivot del desplegament dels anticapitalistes al territori: “Abans la difusió dels moviments socials era bàsicament de carrer: enganxar cartells i repartir flyers. Amb les xarxes és més fàcil mobilitzar la gent, ja que tenen un efecte expansiu”. Seguint amb esta línia, Francesc Mateu assenyala que “hem d’entendre les xarxes socials com una plaça: tu llences un missatge i la gent contesta. Estem generant un imput constant dels ciutadans, per la qual cosa les xarxes socials estan esdevenint una eina de participació política”. 

 

El whatsapp com a nova eina política

Una altra eina de gran tirada entre els partits polítics és el Whatsapp. Es creen grups que s’empren com a canals de difusió de notícies del partit en cada municipi. Mateu argumenta que “el Whatsapp és una xarxa social on hi és tothom i, per tant, els partits polítics també hi han de ser”. També assegura que l’Ajuntament de Deltebre, governat pel PDeCAT, va ser un dels pioners a Catalunya en la implementació dels grups de Whatsapp per a difondre  informació municipal. Un altre ús que se li dóna és a mode de grup intern de partit. Adrian Figueres, portaveu territorial oficiós del Partit Popular, explica que tots els càrrecs del partit a les Terres de l’Ebre empren un grup intern de Whatsapp per a comunicar-se entre ells i construir l’estratègia de partit. 

Els polítics, però, també advertixen del perill de les xarxes socials: les anomenades fake news o notícies falses. Manel de Vega, primer secretari del PSC a les Terres de
l’Ebre, denuncia que les xarxes són una eina que empodera molt l’elector, però a la vegada també es poden utilitzar per a propagar imatges o idees que no són reals i que distorsionen un determinat posicionament polític. 

Per altra banda, les xarxes també s’acaben convertint en canals que potencien la diversitat d’opinió i la llibertat d’informació. Tot i que la televisió i la resta de mitjans tradicionals continuen marcant el perfil de la campanya i l’agenda mediàtica, les xarxes socials hi interactuen directament. És a dir, si es fa un debat electoral a la ràdio, a través de les xarxes es pot recuperar i accedir a este contingut i generar debat.

 

Estratègies locals

Tot i que les xarxes socials han canviat la dinàmica electoral i en representen una part important, en el fons no dixen de ser un suport o un complement a la campanya tradicional: els mítings, les reunions sectorials, el porta a porta… Pere Ferré, d’Esquerra Republicana, destaca que les xarxes actuen com a suport dels actes físics que el partit ha organitzat a gairebé tots els municipis ebrencs. Així, per exemple, ERC fa ús de posts patrocinats del Facebook per a fer arribar la informació relativa a estos al màxim de gent possible. No obstant això, Ferré té molt present que no tots els votants es troben a les xarxes i per això afirma que cal estar present també als mitjans més tradicionals. “És possible que una persona d’edat més avançada agafe l’autobús i s’informe a partir d’un exemplar del setmanari l’ebre, però que en canvi estiga totalment desconnectat del món digital”, exemplifica.

La majoria de partits destaquen que no hi ha una única estratègia de partit, sinó que cada municipi té una realitat i unes necessitats diferents que cal tenir en compte de cara a la campanya. Així, Jose Cuadrado, responsable de premsa de Ciutadans a la província, explica que és el primer cop que presenten llistes al territori i que primer ha estat i encara és necessari completar un procés d’implantació. 

 

Una altra eina de gran impacte és l’audiovisual.

La CUP Tortosa, per exemple, ha llançat un vídeo en clau electoral que vol denunciar “una ciutat gestionada des dels despatxos, de porta tancada”. Xavier Rodríguez explica que el vídeo tindrà una segona part que es publicarà abans que comence la campanya. El vídeo de més de quatre minuts llançat per Junts Per Tortosa és, en canvi, una reivindicació de l’obra de govern en l’última dècada. Les xarxes socials tenen un paper clau per fer arribar estos vídeos, i tants altres, als possibles votants.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 18 = 27

Últimes notícies