Les entitats animalistes AnimaNaturalis i CAS International han presentat un estudi anomenat Festes cruels, en el qual han investigat el finançament públic de les celebracions d’espectacles taurins a l’Estat.
D’este estudi, que qualifiquen com “la investigació més exhaustiva fins a la data per exposar la xifra total de diner públic que es destina a festes cruels amb bous a Espanya”, s’extrauen dades com que Catalunya va destinar fins a 711.226 € de fons públics l’any 2019, tot i ser “una de les autonomies amb menys tradició taurina”, ja que només el “3 % dels municipis” organitzen este tipus d’espectacles.
Dels 29 municipis catalans que celebren correbous, la majoria es concentren a la província de Tarragona, especialment al Baix Ebre i el Montsià. De fet, els mateixos impulsors de l’estudi assenyalen que el municipi català que més diners públics va gastar en correbous el 2019 va ser la Ràpita, amb un total de 68.658,60 €. A continuació, aniria Alcanar, amb 62.848,65 €; seguit de Deltebre, amb 62.838,87 €. Tanmateix, tot i que per les dades, en primer lloc, constaria ‘Tortosa (Campredó)’ com el municipi que més fons públics va destinar el 2019 en espectacles taurins, amb 70.669 €, tot fa pensar que esta xifra correspondria a la suma de tots els pobles que s’inclouen en el terme municipal de la ciutat.
Així mateix, les entitats animalistes també han destacat el Mas de Barberans com el municipi que més va gastar per habitant: amb 572 ciutadans va destinar 22.931 € (40,09 € per habitant) en l’organització d’espectacles taurins durant quatre dies de festa. Tot seguit aniria la Sénia, un municipi de 553 habitants que va destinar 15.217,48 € de fons públics en correbous (27,52 €/habitant).
D’altra banda, la investigació també ha detallat el nombre d’espectacles taurins totals que es van realitzar per municipi l’any 2019: amb Alcanar al capdavant de la llista, amb 51; seguit d’Amposta, amb 46, considerada la capital taurina de les Terres de l’Ebre per la forta tradició que hi ha a la ciutat, amb nombrosos actes sufragats per les penyes taurines; i, en tercer lloc, l’Aldea, amb 43.
Amb tot, les entitats animalistes han assenyalat el “ball de xifres” que hi ha entre el Ministeri de Cultura i les comunitats autònomes, ja que “no hi ha estadístiques fiables quant a les festes populars amb correbous, així com tampoc hi ha xifres oficials de bous ferits o morts després de participar en estos festejos”. Per exemple, apunten que mentre el Ministeri de Cultura indica que el 2019 a Catalunya van celebrar-se 66 espectacles taurins; des del Govern de la Generalitat van informar que se’n van organitzar 450. Pel que fa a les xifres segons la modalitat, el 2019 a Catalunya van celebrar-se 130 bous embolats en 17 municipis de les Terres de l’Ebre, i quant a bous capllaçats van celebrar-se’n 46 a 14 dels 29 municipis.
En este sentit, la directora d’AnimaNaturalis, Aïda Gascón, ha detallat que “ha sigut una faena tediosa aconseguir estes xifres per la falta de resposta dels ajuntaments, però davant d’uns espectacles que generen tant rebuig social, creem que la població té dret a conèixer quant ens costen les festes basades en el maltractament animal”.
Així, indiquen les entitats animalistes, a diferència d’Espanya, on només el 47 % dels ajuntaments contactats van respondre complint els terminis establerts per la Llei 19/2023 que exigix transparència en el destí dels diners públics de cada municipi, a Catalunya van respondre tots, “a excepció de l’Ajuntament de Paüls, on s’estima que es van gastar 13.446,99 € per sis dies de festejos i quatre dies de festes”.
A Catalunya, la temporada de correbous 2023 encara la recta final a l’espera d’alguns festejos pendents a Ulldecona, Xerta i Camarles.
En este sentit, des d’AnimaNaturalis i CAS International han celebrat que enguany municipis com Roquetes “hagen decidit no incloure espectacles taurins en cap de les seues festes”, així com que l’EMD de Jesús “haja eliminat enguany els actes taurins de les festes de Sant Francesc -tot i que els conserven a les festes majors de juliol-”. També aproven que els ajuntaments de l’Ampolla i Mas de Barberans “hagen decidit prescindir de bous embolats en totes les seues festes, per primera vegada en l’última dècada”.
En canvi, denuncien que alguns municipis com la Ràpita, Ulldecona o Alfara de Carles han augmentat el nombre de bous embolats al municipi; així com que d’altres, com Godall, han aconseguit augmentar els dies de festes recuperant els correbous de Carnaval, al febrer, convertint-se, així, amb el municipi que dona el tret de sortida a la temporada taurina a Catalunya, que ara dura 11 mesos.
