HomePolíticaLa reforma de la malversació no tanca la porta que els jutges...

La reforma de la malversació no tanca la porta que els jutges condemnen a presó Salvadó i els altres exalts càrrecs

En l’edició en paper d’aquest divendres del Setmanari l’Ebre en el seu número 1.058 comentem que la reforma del Codi Penal que han acordat el PSOE i ERC per a suprimir la sedició i rebaixar les penes per malversació havia de passar este dijous, després del tancament d’esta edició, el seu primer tràmit al Congrés. Abans d’acabar l’any, la reforma podria quedar definitivament aprovada, i la pilota caurà al terrat de la Fiscalia i dels jutges, que hauran de decidir si les noves figures penals s’ajusten als fets relacionats amb el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. De la seua interpretació dependrà si almenys una quarantena d’alts càrrecs de la Generalitat -entre estos, el rapitenc Lluís Salvadó– poden acabar condemnats a penes de presó.

El primer a posicionar-se serà el Ministeri Públic, a través dels escrits d’acusació. El cas que instruïx el TSJC contra Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, que al 2017 eren respectivament secretari d’Hisenda i d’Economia, està pendent de l’escrit d’acusació de Fiscalia. Per ara, el fiscal general de l’Estat, Álvaro Garcia Ortiz, ha estat ambigu i ha demanat temps: “Ja veurem com es planteja la reforma i en què pot afectar i de quina forma”.

Dels tres delictes que se’ls imputen, a Salvadó i Jové, desobediència, revelació de secrets i malversació, el que porta aparellades penes més altes de presó és el de malversació. Abans de la reforma del Codi Penal, este delicte podia suposar entre dos i dotze anys de presó, sense tenir en compte si els diners públics acabaven a la butxaca d’algú o eren destinats a altres usos il·legítims però dins de l’àmbit de la política.

Amb l’acord entre PSOE i ERC sí que es fa esta distinció, amb la figura del nou delicte de desviament pressupostari irregular. En el supòsit que la malversació no haja estat amb finalitat d’enriquiment personal sinó per a pagar altres despeses públiques no previstes inicialment, les penes s’han rebaixat a una forquilla d’entre un i quatre anys de presó i inhabilitació especial de dos a sis anys. Per a determinar si s’aplica una condemna per la forquilla alta o per la baixa (amb la qual cosa s’evitaria entrar a la presó), l’esmena pactada incorpora un matís important: si “es produïx un perjudici greu al servei públic“. I és aquí on s’obre un ampli ventall d’interpretacions jurídiques.

Diferents interpretacions L’advocada i membre de Juristes per les Llibertats de les Terres de l’Ebre, Isa Castell, assenyala que l’aplicació d’unes penes més dures i el possible ingrés a presó queda, sense cap mena de dubte, en mans del que els jutges entenguen per administració deslleial o per ús particular i aliè a la funció pública de diners. I en el cas de processos vinculats a l’independentisme, els precedents indiquen que “és molt possible que la interpretació judicial siga la d’acusar o condemnar si es va contra la unitat d’Espanya”, suggerix l’advocada. Altres fonts jurídiques que han consultat diversos mitjans de Madrid i Barcelona tampoc es posen d’acord en si la reforma acabarà beneficiant els processats per l’1-O o si no els servirà per a deslliurar-se d’un càstig penal que, en cas de produir-se, seria menor que amb l’anterior versió del delicte.

Per ara, on és més evident la discrepància és entre la lectura que fan els mateixos artífexs de la modificació del delicte de malversació. Des d’ERC asseguren que el nou tipus penal dixa fora “conductes com les de l’1 d’Octubre, i encara menys amb penes de presó”. Però tampoc les tenen totes. El seu portaveu a Madrid, Gabriel Rufián, va admetre dimarts que els jutges tindrien l’última paraula, tot advertint que “hi ha un gran problema amb el Poder Judicial a Espanya” perquè una part dels jutges “han declarat la guerra a uns partits i a unes idees”.

A les files socialistes ho tenen molt més clar. El ministre de Presidència Félix Bolaños va ser molt clar al respecte i va advertir que “cap dels fets que es van cometre el 2017 quedaria despenalitzat” amb els nous delictes de malversació i de desordres públics agreujats. Fonts de la Moncloa aclarixen que, al capdavall, les noves condemnes (o la revisió dels que ja van ser condemnats pel Suprem) dependran dels jutges, que són els qui interpreten i apliquen la llei.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

57 + = 63

Últimes notícies