Des de fa ben poc soc la regidora de Reciclatge i Reutilització a l’Ajuntament de Flix i també soc regidora d’Igualtat, Participació i Mitjans de Comunicació. Regidories que, encara que no ho sembli, poden estar molt interrelacionades i son totes necessàries per impulsar la revolució ecològica des de casa nostra i des del nostre poble.
A mi el feminisme m’ha canviat la vida i em posa a prova cada dia. Gràcies a ell he descobert l’ecologisme i tots dos junts formen l’ecofeminisme. Un moviment social que uneix les dues lluites i pretén assenyalar-nos aspectes de la realitat que hem de qüestionar i en els quals hem d’incidir de forma activa.
Crec que cadascú de nosaltres ho pot fer millor, perquè la revolució ecològica no la farà el Ministerio para la Transición Ecologica ni tampoc el Departament d’Acció Climàtica. La revolució la farem des de casa nostra i hem de començar per decidir què comprem, què llencem i com gestionem tots els residus que generem. Us sona la regla de les tres R? Reduir, Reciclar i Reutilitzar. Segur que sí, la coneixem de fa anys… Però sembla que no l’acabem d’interioritzar.
A Flix reciclem al voltant d’un 50%. Un percentatge baixíssim i augmentar-lo és la nostra obligació i és el primer objectiu del nostre equip de govern. Però això no ho podem fer l’ajuntament sol, ho hem de fer conjuntament tota la ciutadania. El porta a porta és el mecanisme que estem valorant per implantar a Flix a finals d’any. Pot funcionar? Aconseguirem reciclar més? Fa faltar més consciència social? Jo crec que sí. Sembla que no en tenim prou en veure cada dia pels mitjans de comunicació que estem destruint el nostre planeta. Això sí, qualsevol iniciativa s’ha d’impulsar des de la reflexió col·lectiva amb comunicació i participació ciutadana.
La nostra terra no aguanta més i hem de començar a ser plenament conscients que això no és cap broma, ens hi juguem la vida. I és que reciclem o reciclem, no hi ha opció. Ja no posem en perill solament el futur de les noves generacions, sinó el nostre i, en especial, el dels nostres xiquets i xiquetes.
Sí, és difícil ser feminista i ecologista en una societat patriarcal i capitalista, perquè és anar a contracorrent. Però estic segura que les seues idees ens marquen la via amb la qual individualment podem aconseguir un món millor, socialment més just i transformar positivament les nostres maneres de viure.
