EDICIÓ EN PAPER // La Ribera d’Ebre s’ha de pronunciar al voltant dels nous projectes eòlics i fotovoltaics. El nou decret d’energia renovable de la Generalitat ha liberalitzat la projecció de nous parcs d’aerogeneradors i, a dia d’avui, la Ribera d’Ebre és la comarca on s’han presentat més nous projectes, amb un total de catorze, els mateixos que a la Segarra. A la vegada, promotors de nous parcs solars ja porten mesos sondejant terrenys per a instal·lar-hi noves centrals. Ara, els ajuntaments i les entitats de la comarca s’hauran de posicionar al voltant d’estos nous projectes. Tots demanen tenir poder de decisió respecte a estes centrals, que estan promogudes per empreses elèctriques i amb l’aixecament de l’estat d’alarma podrien avançar en la seua tramitació.
A la Terra Alta, on s’han projectat vuit nous parcs, els alcaldes s’han oposat obertament a la implantació de noves centrals. Ajuntaments com el de la Fatarella, el Pinell de Brai o Corbera d’Ebre ja han aprovat una moció per a “exigir al govern de la Generalitat la paralització de qualsevol projecte eòlic” a la Terra Alta, i donar resposta així al compromís del delegat del govern a l’Ebre, Xavier Pallarès, que ha refermat esta setmana, en una entrevista a Ràdio Ebre – Cadena SER, que “el govern de la Generalitat escoltarà sempre el territori i els ajuntaments”.
La Terra Alta és la comarca amb més parcs eòlics de Catalunya i amb més potència instal·lada. Ajuntaments i entitats socials fan ara un front comú per a paralitzar qualsevol nou parc, ja que consideren que és “incompatible” amb el model econòmic basat en l’agricultura i el turisme.
D’altra banda, a la Ribera d’Ebre és la comarca que produïx més energia del país i, només al seu vessant nord, concentra dos centrals nuclears, dos centrals hidroelèctriques, dos parcs eòlics -a Ascó i la Torre de l’Espanyol- i també el parc solar més gran de Catalunya, situat a Flix. Ara, el nou decret d’energies renovables ha fet que les empreses elèctriques tornen a mirar cap al sud per a promoure noves centrals i el territori s’hi haurà de posicionar. La Ribera d’Ebre compta amb línies
Des del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la presidenta Gemma Carim ha donat a conèixer que els diferents ajuntaments estan pactant una moció que després portaran als diferents plens. “No ens oposem a les energies renovables, com és lògic, però no permetrem cap massificació”, assegura Carim.
Tots els ajuntaments de la Ribera d’Ebre estan demanant poder tenir l’última paraula al voltant de les noves centrals que es projecten dins el seu terme municipal. “Reclamem poder parlar amb tothom, examinar els projectes, estudiar-los, modificar-los i aprovar-los o rebutjar-los, però la veu dels ajuntaments ha de ser escoltada, i s’ha de respectar la voluntat del territori”, ha defensat l’alcalde de Flix, Francesc Barbero. A dia d’avui, no s’ha projectat davant la ponència que cap parc eòlic ni solar a Flix, però l’alcalde reconeix que “diversos promotors s’han interessat per terrenys i tenen estudis, plànols i projectes en ment” i que, per tant, “hi haurà propostes” en ferm.
Alguns promotors, fins i tot s’han interessat en terrenys que van quedar afectats per l’incendi de la Ribera d’Ebre, ara fa un any. Alguns responsables de parcs fotovoltaics, segons ha pogut saber este setmanari, han arribat a oferir més de mil euros l’any, durant uns trenta anys, per arrendar les finques i instal·lar-hi plaques fotovoltaiques. “Estem disposats a estudiar projectes però sempre consensuada i amb el vistiplau del territori”, diu Barbero.
En una línia similar es posicionava fa una setmana l’alcaldessa de Vinebre i presidenta comarcal, Gemma Carim. Assegurava que els projectes “en terrenys amb alt interès natural o en zones de cultiu productives” comptarien amb l’oposició de l’Ajuntament, mentre que en altres indrets sense alt valor econòmic o paisatgístic “se’n podria parlar”, sempre en funció dels projectes i respectant la capacitat de decisió de l’Ajuntament.
Més contundent es mostra l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà, assegura que la Ribera d’Ebre “té molins, centrals hidràuliques, nuclears o química” i reitera que “el model ha de ser d’autoconsum i no de macroplantes”. A més, assegura que pagar mil euros per hectàrea als propietaris “és irrisori” si veiem els beneficis que reporta esta hectàrea als promotors de parcs solars o eòlics. “El que no va aconseguir l’incendi de la Ribera d’Ebre, abaixar les mans als pagesos, potser ho acaben aconseguint la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics”. Actualment, a la Torre de l’Espanyol hi ha en funcionament un dels dos parcs eòlics que hi ha a la Ribera d’Ebre. Juncà assegura que “qualsevol intent de massificació comptarà amb l’oposició frontal de l’Ajuntament”.
Móra la Nova té un dels termes municipals més petits de la comarca i tot i que no hi ha projectada cap central, però sí que hi ha projectada una línia d’evacuació, que transcorren pel terme municipal de Móra la Nova fins a l’estació transformadora situada als Aubals, ja al terme municipal de Garcia. En este sentit, l’alcalde de Móra la Nova, Francesc Moliné, assegura que ja han presentat al·legacions perquè “hi haja ordenació” en cas de construir noves torres de cablejat i “que no hi haja un desgavell de línies que trinxen el territori”. “Demanem que, si proliferen els parcs en poblacions veïnes puga transcórrer tota l’evacuació elèctrica per la mateixa línia. Entenem que és de sentit comú i de racionalitat econòmica i ambiental. No seria lògic fer quatre línies noves, si hi ha quatre nous parcs”, subratlla Moliné.
