La política en salut no pot ser solament un projecte d’una conselleria perquè la salut no depèn només de l’organització sanitària i de l’entramat de persones i organitzacions que ens ajuden quan estem malalts.
La salut és alguna cosa més que el resultat del treball de professionals sanitaris i dels hospitals. La salut és menys sofisticada i més simple. La nostra salut depèn del nostre codi genètic però també del que mengem i com ho fem, de l’aire que respirem, de com dormim, dels sentiments que ens donen pau i alegria i dels patiments que ens amoïnen, de si tenim feina o no, de la qualitat de la nostra feina, de si ens sentim reconeguts en el que fem i si el que ens paguen ens permet arribar a final de mes. La nostra salut també depèn dels nostres familiars, dels veïns, de la resta dels humans i sens dubte, dels altres éssers vius, animals i plantes i tot això no és un tòpic. És així de real.
El moment que estem vivint és especialment delicat per a la nostra salut, ple de patiments derivats d’una mortalitat augmentada, de llocs de treball perduts, d’economies individuals, familiars i nacionals enfonsades, de futurs incerts. És obvi que no parlo a nivell català únicament. És un moment complicat per a tothom i especialment per als més febles.
És un moment ple de neguits, rumors, notícies falses, contradiccions, patiments, inseguretats. Estem en plena crisi de la qual cal sortir-ne i tirar endavant, no només resolent problemes sinó deixant la nostra societat millor de com l’hem trobat. I com s’ha de fer?
Tenim uns punts guia, que han de ser molt clars:
– Democràcia oberta i real. Fer transparents les decisions polítiques, explicant-les de manera que s’entenguin. Cal que tots veiem clares les accions que s´han de fer. Democràcia és sinònim de participació i no de submissió.
– Rendiment de comptes del nostre sistema sanitari. Què és el que es fa? Qui ho fa? Com ho fa? Quin pes té en la nostra salut?
– Estar oberts a aprendre i a saber rectificar.
– Canviar rutines i comportaments. Que siguem mediterranis no és excusa per no reflexionar seriosament i acceptar que mantenir distàncies, rentar-nos les mans, no fer cas de rumors i tenir cura dels nostres, amb mesures higièniques poden ser accions intel·ligents.
– Cal anar junts. L’eslògan que ha fet servir l’Estat espanyol, sovint buit de contingut, segueix sent vàlid i imprescindible. La situació és tan complexa que només ens en sortirem si ens posem tots a la feina. El moment és molt difícil i reclama serietat i col·laboració per part de tots.
En la relació de punts guia he posat en primer lloc i a més, molt conscientment, la democràcia participativa oberta i real. Sense aquest instrument, no tingueu cap dubte que no anirem bé. No ens quedem amb el sentiment que ens desperten els mals exemples que hem vist recentment des del nostre excap de l’estat fins al dia a dia d’alguns dels polítics actuals. Posem racionalitat al nostre pensament. No ens deixem portar per la ràbia que ens provoquen els seus comportaments, però no els posem tots en el mateix sac. Hi ha polítics honestos i amb ganes de prestar servei a la societat, però cal ajudar-los reclamant eines reals que els facilitin un comportament honest i que permetin apropar-se a la política a la gent que té coneixement i ganes d’ajudar, i al mateix temps foragitin els polítics inútils que ens toca suportar massa freqüentment. Copiem accions d’altres societats que ens porten una mica d’avantatge i ja han implementat maneres per dignificar la política i que els polítics siguin “els millors d’entre nosaltres, millors en competència i en honestedat”.
Demanem, doncs, d’una vegada polítics que puguin demostrar la seva competència amb la feina feta anteriorment. Ben formats i no només que tinguin el carnet d’afiliat a un partit, això no és prou garantia per tal d’ocupar un lloc de responsabilitat o d’assessoria. Quants incompetents acreditats
d’aquesta manera, Déu meu!
Necessitem:
– Llistes obertes a totes les eleccions
-Salaris en relació amb les seves declaracions d’hisenda amb topalls per dalt i per sota.
-Mandats limitats en el temps amb ajuts per poder reincorporar-se a la seva activitat fora de la política.
En resum, reivindiquem POLÍTICA I POLÍTICS.
