HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa segregació escolar a Tortosa, conseqüència d’unes polítiques racistes i classistes

La segregació escolar a Tortosa, conseqüència d’unes polítiques racistes i classistes

La CUP vam entrar una moció a Tortosa, a l’últim ple municipal, que va ser aprovada, en contra de la segregació escolar. Entre les diferents propostes presentades per lluitar contra la segregació hi havia la creació d’una OME (Oficina Municipal d’Escolarització) per millorar i garantir la transparència del procediment d’admissió de l’alumnat, que ja va demanar fa un parell d’anys en una altra moció ERC i la qual no s’ha portat mai a terme, una altra moció aprovada, com tantes d’altres que després queden en paper mullat. Però pensem que canviarà alguna cosa a la ciutat? Si el canvi ha de donar-se des del grup municipal que governa, conformat per socialistes i Junts per Tortosa, la resposta és un no rotund.

Mentre l’alcaldessa Roigé s’omple la boca amb la ‘Tortosa, ciutat de les tres cultures’, la trista realitat és que a Tortosa unes cultures passen per damunt d’unes altres. La segregació comença per una doble línia d’escolarització entre escoles públiques i concertades -en tenim unes quantes- i, si amb això no en tenim prou, per un govern que amb polítiques racistes i classistes segrega dins de la pública, ja que fa cas omís als informes i denúncies que situen Tortosa com un dels municipis d’alt risc que pateix una segregació més alta.

Senyora Espuny, de Junts per Tortosa, no banalitzem els termes classista i racista com diu al ple, ens prenem molt seriosament el problema de la segregació i per això acusem el seu govern de no fer res per canviar esta situació que condiciona les tortosines i tortosins ja que dinamita la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament present i futur de la ciutat. Amb el Decret d’admissió 11/2021 poden adoptar mesures per combatre la segregació, però no ho fan. I no fugi d’estudi, no digui que no són seves les competències, que són del Departament d’Educació, ja que precisament este decret posa un munt d’eines al seu abast per poder treballar conjuntament amb el Departament per tal de lluitar contra la segregació. M’agradaria, per favor, que no utilitzés la frase descontextualitzada, extreta d’este decret en què diu que les famílies tenen llibertat d’elecció de centre, sense afegir el que diu ben clarament la llei, que el procediment d’admissió ha de garantir l’accés en condicions d’igualtat a un lloc escolar i que l’objectiu és millorar l’equitat entre tot l’alumnat i combatre la segregació escolar. La CUP nacional, com diu al ple, va votar desfavorablement al Pacte Nacional contra la Segregació, li explicaré per què. Les propostes no anaven a l’arrel del problema, que és estructural, i sumar-s’hi hauria significat legitimar la doble xarxa educativa. Ens parla del Pla educatiu d’entorn 6/16 que es porta a terme a Tortosa des de fa anys, finançat una part per La Caixa; ja m’explicarà vostè què s’ha aconseguit després de més de 10 anys d’aplicació si continuem tenint centres completament segregats. No, senyora Espuny, no serveix de res si no anem a l’arrel del problema. Com tampoc canvia res el Projecte Magnet al qual fa referència, encapçalat per un lobby educatiu al qual cada vegada es veu més el llautó i que pretén convertir el sistema escolar en un mercat, amb les seves polítiques neoliberals i amb connivència amb la classe política que governa. A la gent, perquè ho entengui, li parlarem de com està actualment el sistema sanitari públic, llavors entendrà que ara s’estan fent passos de gegant perquè l’educació acabi igual; l’educació està en venda!

Senyora Bel, del PSC, que si la Comissió de Garanties ja es reuneix, que si ja prenen decisions i estan calendaritzades anualment, que si tenen indicadors quantitatius i qualitatius consensuats, que si, que si… De res serveix tot el que diu que sí que tenen si continuem igual, no creu? D’altra banda, té raó quan diu que una OME no és garantia d’erradicar la segregació, perquè, juntament amb les taules locals de planificació educativa, són instruments bàsics a disposició dels ajuntaments per poder corresponsabilitzar-se i dissenyar un mapa educatiu equilibrat a la ciutat. Als municipis on hi ha la voluntat política de millorar en este sentit s’estan fent grans avenços per lluitar contra la segregació escolar; però si Tortosa se situa dins dels trenta municipis sense OME amb l’índex de segregació escolar més alta i és, a més, un dels nou municipis catalans on no s’identifica l’alumnat vulnerable per raons socioeconòmiques i també per raó d’origen, en l’etapa inicial d’escolarització, jo crec que no seria sobrer provar de tenir una oficina d’estes característiques, no, senyora Bel? Sobre les taules locals de participació educativa de les quals abans parlava, que ha de penjar el Departament d’Educació, perdoni, n’hi ha una de penjada, i quin encert que és de fa tres mesos, quan la CUP estava preparant este tema i va adonar-se que no n’hi havia cap i va començar a preguntar. I, per altra banda, i per acabar, per a mi és inacceptable que manifesti que el Consell Escolar Municipal no pot tractar el tema de la segregació perquè seria molt difícil arribar a acords perquè hi ha més de 70 persones representades. El volum de persones no té relació amb la possibilitat de poder arribar a consensos.

Vostès, PSC i Junts per Tortosa, saben que tenim un problema de segregació a la ciutat. Ho saben, però no volen fer res perquè ja els va bé que algunes famílies no es barregin amb d’altres. Amb les seves polítiques discriminen i exclouen part de la població tortosina, perquè sí, som la ciutat de les tres, de les quatre, de les cinc cultures… Com a mestra que soc, invito tota la comunitat educativa a reflexionar sobre esta problemàtica, no podem mirar més cap a una altra banda. Hem de posar-hi remei perquè hipotequem el present i el futur de la gent exclosa, però també el nostre. La cohesió social és quelcom important per al funcionament de la ciutat.

Com diu un amic i col·lega de professió, us imagineu que cada família pogués escollir a quin centre sanitari d’atenció primària ha d’anar? És impensable, no? Doncs el mateix hauria de ser a l’escola pública. El que ha de fer l’Administració és dotar de les mateixes oportunitats i recursos tots els centres, i això significa, també, lluitar contra la segregació i utilitzar totes les eines de les quals disposem per aconseguir-ho. Només falta voluntat política i menys cortines de fum i hipocresia. Les coses, pel seu nom: actualment les polítiques a Tortosa, en matèria d’educació, són racistes i classistes.

Eva Vázquez
Eva Vázquez
Assemblea CUP Tortosa
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

2 + 3 =

Últimes notícies

-->