Horta de Sant Joan es podria convertir en ‘Orta’, el nom que tenia el poble abans de mitjans del segle XIX. L’Ajuntament vol reobrir en els propers mesos el debat sobre el topònim del poble, i l’alcalde, Jordi Martín, obre la porta a celebrar una consulta abans d’un any si la població ho demana, i així “conèixer la posició dels veïns i veïnes” sobre el nom del municipi.
Així, el municipi terraltí podria seguir els passos de Sant Carles de la Ràpita, que va passar a dir-se ‘la Ràpita’ després d’organitzar una consulta popular el 12 d’octubre de l’any passat i que el ple aprovés el canvi oficial de nom ja el passat mes de febrer. “Podria ser un exemple i seguir el mateix camí”, ha assegurat l’alcalde d’Horta de Sant Joan, Jordi Martín durant una entrevista a Ràdio Móra d’Ebre.
El debat sobre el canvi de nom d’Horta de Sant Joan s’ha repetit durant els últims anys i també l’anterior equip de govern -encapçalat pel convergent Joaquim Ferràs també es va comprometre a tirar endavant una votació sobre en canvi de nom. Ara, l’equip de govern de Jordi Martín -que es va presentar a les eleccions municipals amb la marca Més Orta- es planteja tirar endavant la votació i ho podria fer en els propers mesos, fins i tot, abans dels propers comicis, al maig de 2023.
“Volem que la gent puga dir-hi la seua i, si hi ha voluntat, podríem organitzar una votació i, per què no?, ho podríem fer en els propers mesos, fins i tot, abans de les municipals…”, proposa Martín.
L’opció ‘Orta’
Els partidaris del canvi del topònim ja van formar l’entitat Recuperem Orta, i al 2016 van organitzar unes jornades sobre etimologia i onomàstica al voltant del nom del municipi. El seu president, Salvador Carbó, assegura que “el topònim Orta cada cop s’utilitza més i hi ha empreses i institucions del municipi que el fan servir i el recuperen”. Un altre exemple, el trobem en el Centre Picasso d’Orta, que sempre ha optat per l’antic topònim.
Carbó destaca que “l’afegit de Sant Joan va vindre imposat a principis del segle XX per part de la Real Sociedad Geográfica, a Madrid” i no es va aprovar des de població.
“Es va fer per fer la distinció amb el barri d’Horta, a Barcelona, que curiosament ja no era un municipi independent, i el mateix va passar amb altres poblacions de casa nostra, com Vilalba dels Arcs, Riba-roja d’Ebre o el Pinell de Brai”, explica Carbó.
D’altra banda, l’hac inicial del topònim s’atribuïx a alguna errada ortogràfica en pensar que el nom del municipi tenia a veure amb les hortes i els cultius. Des de l’entitat estudien, però, que el topònim pot venir del mot orto, que fa referència a la sortida d’un astre o que pot tenir arrels al llenguatge iber. Tot i això, Salvador Carbó reconeix que no és partidari de tirar endavant la consulta per a canviar el nom del poble en els propers mesos.
“Cal una faena d’anys i que es vaja incorporant al dia a dia del municipi. Encara és massa prompte”, argumenta. Segons Carbó “cal més conscienciació i que augmente el seu ús en el dia a dia de la població”.
Detractors
El canvi de nom, però, no compta amb unanimitat entre els estudiosos dels topònims. Just al 2016, quan es van celebrar les jornades de Recuperem Orta, el coordinador de la revista Noms de la Societat d’Onomàstica -i actual director dels Serveis Territorials de cultura a Lleida va publicar un article acadèmic en què carregava contra els impulsors del canvi de nom.
Segons Turull “és admissible” prescindir de l’afegit ‘de Sant Joan’ però argumenta que el canvi cap a ‘Orta’ no té sentit i és una iniciativa “poc fonamentada”. “La forma sense hac en l’antiguitat no demostra res”, argumenta, i posa com a exemple altres municipis que han evolucionat en la seua toponímia, com Vic (Vich), Lleida (Lleyda) o Terrassa (Tarrasa). A la vegada, qüestiona que el topònim puga provenir del mot orto, referit a la sortida d’un astre, ja que es tracta “d’un cultisme i un mot escassament corrent”.
