EDITORIAL // Si la incertesa ja ha estat i és una característica sine qua non de la gestió de la pandèmia, esta falta de certeses encara s’ha accentuat més en un dels àmbits que més està projectant la dificultat afegida del moment: l’educació. La setmana passada, des d’estes línies ja editorialitzàvem al voltant dels primers detalls que es van concretar sobre el retorn a les escoles, i concloíem que seria ineludible el degoteig de positius i que això obligarà algunes escoles a plantejar un curs amb contínues interrupcions. També sentenciàvem, sense ànim de donar lliçons en un context que requerix humilitat, que la triple conciliació -les obligacions laborals, la cura dels fills i el suport ara més que mai explícit i material a la seua educació reglada- ha estat la gran oblidada d’esta crisi social detonada per la pandèmia del coronavirus.
Doncs, bé, en este context, el Departament d’Educació, amb la connivència dels centres, ha decidit que era un bon moment per a traure de facto la sisena hora que encara s’impartia en moltes escoles rurals -en favor de la conciliació- i en molts centres anomenats de complexitat. No s’acaba d’entendre, com així ho han expressat molts pares i mares a través de les AMPAs afectades, que la sisena hora, que té unes prestacions inqüestionables quant a conciliació o atenció especial, siga incompatible amb la reorgantizació de les escoles en el context Covid o que siga un pes afegit a la nova i complexa normalitat educativa. I encara s’acaba d’entendre menys que la decisió de traure la sisena hora -els centres han pogut decidir i de fet alguns han apostat per mantenir-la- s’haja pres molt majoritàriament sense la participació de les famílies. El que potser és més discutible de tot és que el moment actual fos l’idoni per a introduir la sisena hora com a variable i acabar de complicar encara més el retorn a l’aula.
Sí que és cert que els centres que dixen d’impartir la sisena hora estan igualment obligats a oferir un reforça a la diversitat, però això queda a criteri d’uns centres que, pel que
s’ha vist, han apostat d’entrada i essencialment per reduir l’activitat presencial per a reduir la percepció de risc.
