HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa Taula de Consens recorda l’aniversari del temporal Glòria

La Taula de Consens recorda l’aniversari del temporal Glòria

Cada final de gener serà una data per tenir present la feblesa extrema del Delta de l’Ebre. Tres anys més tard, sembla que les actuacions necessàries i imperatives per a la seva preservació estan encarrilades. Cal estar atents i vigilants, demanar que la magnitud d’aquestes actuacions sigui la que correspongui, i que hi hagi un acompanyament pressupostari adequat. També caldrà insistir en l’acceleració d’aquestes actuacions, perquè el Delta ja fa massa temps que ha entrat en temps de descompte.

Aquest final de gener farà ja tres anys de la tempesta Gloria, una tempesta que ens va mostrar amb tota la seva cruesa quin era i quin és el grau de fragilitat del delta de l’Ebre. Tots recordem la greu inundació marina soferta, el trencament de la barra del Trabucador i la dels calaixos de Buda, l’erosió accelerada de tot el front litoral nord, les destrosses en infraestructures, espais naturals protegits, béns immobles, l’aqüicultura i l’agricultura.
Des d’aleshores han passat moltes coses, i no va malament recordar-les per entendre on estem i cap on anem.

Des del territori es crea amb anterioritat al succés una figura clau per exercir la veu institucional dels seus habitants: la Taula de Consens. És l’organisme que té com a missió recollir i trametre les demandes socials majoritàries respecte a la problemàtica que ens ocupa, cap a instàncies superiors amb competències per actuar de manera efectiva davant d’aquesta problemàtica històrica i creixent. Al seu voltant hi ha més de 35 entitats adherides i, evidentment, no és impermeable a altres associacions o entitats que també existeixen al territori i a les quals també concerneix la protecció del Delta. També és una tasca pròpia de la Taula aproximar posicions per eixamplar la base del consens.

Des de la seva creació, l’any 2017, ha treballat de forma ininterrompuda i constant, reclamant un model d’actuacions conegut com a Pla Delta. Cal recordar també que, de manera molt simplificada, aquest Pla presenta una sèrie de propostes concretes, amb una cronologia segons necessitats i amb criteri possibilista, basades a incrementar els mecanismes d’autoprotecció natural del Delta davant les dos principals causes del seu afebliment: la desconnexió sedimentària de la seva conca i l’augment del nivell del mar com un dels efectes del canvi climàtic.

Així, les tres principals línies d’actuació que es plantegen són la recuperació de les platges perdudes any rere any en els fronts litorals externs, la creació de camins de guarda a l’interior de les badies i la recuperació dels sediments fluvials.

És hora de fer balanç d’aquest últim any i parlar de les perspectives per a aquest 2023.
A escala política, cal tenir en compte la creació de la Comissió al Parlament sobre l’estudi per a la protecció del delta de l’Ebre. Ha estat, i encara ho és, una oportunitat per continuar exposant davant tots els grups parlamentaris aquesta preocupació i mantenir-la viva.

Cal destacar el gir de la Generalitat davant d’aquesta problemàtica: ha passat de ser part reclamant a ser part activa en la proposta, redactat i execució d’actuacions de protecció concretes. Així, aquest any passat, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAC) exposava “l’Estratègia Delta”, una sèrie d’actuacions planificades que estan en plena concordança amb els plantejaments del territori.

A escala de Govern estatal, a través de Ministerio para la la Transicion Ecológica y Reto Demográfico (MITERD), es recullen les al·legacions i propostes de millora davant el “Plan de Protección” exposat a principis de l’any 2021, i es compromet a redactar el definitiu i exposar-lo a principis de l’any 2023. S’espera que reculli les recomanacions efectuades des del territori. S’ha avançat que la mobilització de sorres serà una actuació estructural i repetitiva en el temps, amb seguiment i avaluació de resultats; que el tema de la franja d’acomodació, que tanta polèmica va provocar, es pot replantejar com una mesura a molt llarg termini, segons els resultats de les actuacions prèvies; que el Pla constarà de dotacions pressupostàries concretes i temporalitzades, i que el mateix Pla estarà sotmès a avaluacions periòdiques i amb totes les garanties mediambientals necessàries.

Per altra banda, el PHE recull per primera vegada la problemàtica dels sediments fluvials i de la subsidència de la plana deltaica. Proposa una sèrie d’actuacions per a la seva recuperació, però encarà haurà d’evolucionar molt aquest Pla, en la concepció i les propostes, per tal que se’n vegin els efectes en el tram final. També cal remarcar l’absència de mesures derivades dels riscos d’inundació, o de la millora de l’estat de les masses d’aigües de transició.

Pel que fa a la governança, a escala institucional encara no ha estat possible la creació d’una comissió mixta Estat-Generalitat-Taula de Consens de manera formal, però cal donar valor a la millora de relacions entre Estat i Generalitat en aquest tema, una millora de la qual ens sentim responsables. Un exemple molt important d’aquesta millora de relacions va ser la visita conjunta a Holanda per part de representants de les tres institucions: el MITERD, el DAC i la Taula. Va servir per veure in situ el model holandès de protecció del seu litoral des de fa ja més de 30 anys, basat en les sorres marines, i també per atiar aquest clima de confiança necessari entre totes dues institucions decisòries per al futur del Delta.

A escala d’implementació d’actuacions, acabem l’any amb la primera restitució preventiva amb sorres dels punts més crítics: la barra del Trabucador, l’illa de Buda, i la franja Marquesa-Riumar. Aquesta actuació de Costes de l’Estat, encara que en volums reduïts, servirà com a experiència i aprenentatge de futures actuacions amb tècniques de dragatge marí i volums de sorra més adequats a les necessitats reals del litoral deltaic.

També s’ha efectuat, per part del DAC, la batimetria del mar de l’Ebre, i abans del primer semestre del 2023 es tindran els resultats de la caracterització i disponibilitat de sorres marines, projecte que hores d’ara ja està a punt de licitació, i que és preceptiu per futures mobilitzacions de sorres marines a gran escala. Paral·lelament s’executarà l’elevació del perímetre de les llacunes del Delta, un altre dels focus d’inundació, i es finalitzarà el redactat dels projectes referents als camins de guarda de la badies.

El que cal esperar durant aquest any que acabem d’encetar és la continuïtat de totes aquestes accions necessàries per protegir el Delta, unes accions que han d’estar recollides, ordenades, pressupostades i susceptibles d’avaluació en dos documents fonamentals: “l’Estratègia Delta” de la Generalitat, i el “Plan de Protección” de l’Estat.

Com a territori hem de seguir reclamant-ne la implementació, fiscalitzar-ne l’aplicació i fer tot allò que sigui possible per accelerar-ne els tràmits d’execució, perquè el Delta ja no disposa de molt més temps.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 4 =

Últimes notícies