La tercera manifestació de la PDE de l’última dècada surt al carrer amb més falta de consens social que mai

Lo riu és vida! Aigua i sediments! L’actualització de la tonada més guerrera de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) va tornar a impulsar una manifestació al carrer, nou anys després que 10.000 persones travessessen també el pont Lo Passador en contra de la primera revisió del Pla hidrològic de conca de l’Ebre, i set anys més tard que 50.000 persones desbordessen Amposta contra la segona revisió, en un marc singular de màxim suport a la causa per part de l’independentisme. Són xifres que se situen lluny de les més de 2.000 persones que van sortir al carrer diumenge passat, en el tercer aniversari del Gloria i un mes i mig després de l’aprovació de la tercera revisió del Pla, per a tornar a desfilar entre Sant Jaume i Deltebre i creuar el riu, com en 2014. Però cada xifra cal analitzar-la en contextos molt diferents, fins al punt que la PDE ha valorat molt satisfactòriament el poder de convocatòria exhibit després del parèntesi i el canvi d’hàbits que ha suposat la pandèmia i -tot i que els portaveus de la plataforma no s’hi han referit- en un clima marcat per la falta de consens social en relació amb el nou moviment ciutadà, el MOLDE, sorgit al Delta i alineat amb les tesis de la Taula de Consens, integrada per ajuntaments i regants. El MOLDE, que prioritza accions contundents per a guanyar terreny al mar a còpia de mobilitzar grans quantitats de sorra, es va desmarcar per primera vegada de forma explícita tant de la manifestació com de la PDE, que posa l’accent en la gestió de la conca: l’excés de regadius i la retenció de sediments als pantans.

Una de les portaveus de la PDE, Matilde Font, va insistir diumenge que per a evitar la regressió del Delta calen mesures per al riu i no només per a la costa i va defensar que no són excloents. La PDE exigix a les administracions l’aprovació d’un Pla de protecció que prioritze la regeneració del riu i va criticar un Pla hidrològic que considera que no aposta de forma suficient per protegir el Delta els pròxims sis anys. Reclama que no es demoren les proves per a fer baixar els sediments que farien de contrapès a la subsidència del Delta i a la regressió del litoral, i afegix que si escau caldrà anar a buscar els sediments a les “més de 190 infraestructures que hi ha al llarg del riu”, no només als pantans del tram final del riu, com Mequinensa, Riba-roja o Flix. Hi ha versions acadèmiques que alerten de la limitació del volum de sediments disponibles en estos embassaments. Fa dos anys l’Estat va licitar un informe per a caracteritzar estos sediments. La durada prevista de l’estudi era de sis mesos, i l’import, de 750.000 euros, però no n’ha transcendit res més.

La mobilització convocada per la PDE, iniciada a l’escola Sant Jaume, va recórrer el centre de Sant Jaume d’Enveja fins a arribar al parc Fluvial de Deltebre, on es va llegir un manifest i s’hi van fer diverses actuacions musicals, amb el riu i el Delta com a denominador comú, un to festiu i reivindicatiu, amb el suport de 61 entitats del territori i amb el lema Salvem lo Delta, que va recordar les èpoques de més efervescència de la lluita antitransvasament.

Resposta “positiva”

Fins i tot la PDE havia perdut la costum: “No estem entrenats; no vam pensar ni a convocar els grallers per a acompanyar la marxa; però malgrat tot hem tingut una resposta positiva i bonica, en la línia del que esperàvem”, analitza per a esta publicació Susanna Abella, una de les portaveus de la PDE, que defuig qualsevol polèmica: “Tots estem en la mateixa lluita, encara que diferim en les prioritats. No hem d’anar a buscar els matisos que ens fan diferents ni històries de confrontació que són misèria”. El MOLDE, però, convertit en el braç social de la Taula de Consens, havia acusat la PDE d’“acceptar les zones d’acomodació [proposades pel Ministeri de Transició Ecològica] com a mesura de protecció per al Delta” i d’onejar “lemes generalistes que evoquen a la confusió”.

Abella respon que a la PDE “qui la desacredita o no és la societat ebrenca”, i va recordar que hi havia membres del MOLDE que, a títol individual, van participar en la manifestació. També ho van fer els alcaldes d’Amposta, Adam Tomàs, d’ERC; de la Ràpita, Josep Caparrós, també republicà, i l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, de Junts per Tortosa. En canvi, els alcaldes de Deltebre i Sant Jaume, Lluís Soler (Enlairem Deltebre) i Joan Castor Gonell (PSC), tots dos de la Taula i alcaldes dels municipis per on discorria la protesta, no van fer la marxa i tan sols van fer acte de presència a l’arribada. Tanmateix, alguns regidors de l’equip de govern de Deltebre, si més no, sí que van completar tot el recorregut.

El gest dels dos batlles semblava carregat de significació, tot i que la PDE, que en l’avantsala de la manifestació havia reclamat més implicació dels polítics del territori i durant els parlaments va tornar a demanar el compromís dels ajuntaments, no ha entrat a valorar-ho. “Ens agrada que vinguen, però estem en una societat lliure i cadascú fa el que creu”, es va limitar a dir Abella.

Soler no ha aprofundit en la qüestió, mentre que Joan Castor Gonell, en declaracions a Canal 21, va retraure a la PDE que ara demane suport incondicional quan la mateixa plataforma social “no es va voler adherir a la Taula de Consens”. “A la manifestació hi havia molt poqueta gent del Delta; molt poca gent que viu, treballa i veu com retrocedix el Delta, i això crec que és motiu de reflexió”, va dixar anar l’alcalde de Sant Jaume, que defensa que la posició de consens del territori està canalitzada a través de la Taula, que “inclou també el teixit productiu”. “Sempre ens diuen que els que ho fem malament som els polítics, però no pot ser bo que tinguem dos o tres moviments socials i que cadascú aposte pel d’ells”, va afegir.

L’alcalde d’Amposta també va fer una crida al consens, però de forma més conciliadora: “No té cap sentit que uns estiren cap a un costat i els altres, cap a l’altre. O assumim que ara mateix tot és necessari per a protegir el Delta o serem els primers refugiats climàtics d’Europa”, va manifestar, en declaracions a Canal Terres de l’Ebre. L’alcaldessa de Tortosa també va compartir indirectament esta idea: “És evident que el Delta necessita solucions i que el riu, al seu tram final, necessita solucions”.

Tampoc des de les administracions supralocals hi ha hagut la mateix sintonia comunicativa amb la Taula de Consens que amb la PDE, de postulats més ambientalistes. La Generalitat ha fet seues les reclamacions de la Taula, i l’Estat s’hi ha reunit diversos cops i l’ha inclòs a la comissió bipartida per a acordar accions i projectes. A més a més, divendres passat la ministra Ribera va mantenir un contacte amb representants del MOLDE.

“Sembla que la ministra no té cap mena d’interès a parlar amb les entitats ambientalistes, ni amb la Plataforma ni amb altres d’àmbit fins i tot estatal com Seo/Birdlife, però només podem dir que qui hi perd a l’hora de conèixer la realitat del carrer i no la que és oficial i econòmica és ella”, va manifestar Abella, de la PDE, en una entrevista amb el portal Aguaita.