HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLa transició energètica i el seu cost

La transició energètica i el seu cost

Avui dia estem immersos en un canvi climàtic que ens està obligant a fer un canvi de paradigma i buscar altres opcions pel que fa als recursos energètics. Davant del carbó, del gas i del petroli que són les fonts de combustible fòssil que provoquen aquest canvi climàtic, tenim l’alternativa? Sí, les fonts d’energia renovables, però trigaran un temps a ser instaurades. Mentrestant, estem a expenses dels preus que marca un mercat de combustibles, on els mateixos inversors observant com les energies renovables guanyen la partida, veuen la fi de les seves inversions i l’objectiu principal és amortitzar-les i treure’n rèdit. De fet, molts han decidit no posar més diners en recerca, ni en activar pous nous, ja que és molt car i està clar que apostar en el vell sector dels combustibles fòssils no sortirà a compte.

Hem de pensar que els compromisos polítics impliquen reduir a zero el consum de combustibles fòssils en trenta anys. Per tant, els dipòsits que coneixem seran els explotats, a partir d’aquí haurem de fer el salt a les energies renovables. Durant aquest salt, i mentre no s’implantin les energies renovables per complet, haurem de viure dels recursos coneguts i cada cop més finits. Això ens pot costar un ull de la cara.

Recentment, molts països s’han vist obligats a inundar els mercats amb les seves reserves de petroli per disminuir els preus dels mercats, de manera que l’economia no se’n ressenti. Per sort la OPEP ha decidit augmentar la producció de petroli per tal d’evitar una crisi de preus a escala mundial. De fet, si apuja massa el preu del petroli i el gas, el preu de l’electricitat també puja i conseqüentment els costos de la indústria, l’extracció de matèries primeres i del transport també pugen. Això implica augments generalitzats de l’IPC i del cost de la vida del consumidor.

Aquesta situació ens obliga a fer el salt a les energies renovables el més ràpid possible o els malabars que hauran de fer governs, els sectors econòmics i els consumidors en general, seran econòmicament gegantins. Però fer aquest salt i evitar que el canvi climàtic desencadeni greus tragèdies en l’àmbit econòmic i ambiental, implicarà un cost molt alt. Per un costat, totes aquelles persones que no puguin adaptar-se ràpidament, pagaran un preu econòmic de transició. Per un altre costat, pagarem tots un cost en biodiversitat. Una biodiversitat que serà aniquilada. Els nostres camps, boscos i muntanyes es convertiran en indrets per emplaçar la multitud d’instal·lacions fotovoltaiques i eòliques que seran necessàries per suplir l’autoconsum de totes aquelles persones que no podran instal·lar-se plaques o molins propis.

En resum, penso que hem de fer un canvi com a societat envers les fonts d’energia més sostenibles, però sobretot hem de fer un canvi individual, fent inversions cada un de nosaltres a les nostres teulades i edificis per mirar d’obtenir aquestes fonts alternatives que, tot i que inicialment picarà la butxaca, ens portarà cap a l’autoconsum i a poder mantenir un paisatge, una flora i una fauna que tenen dret a viure entre nosaltres.

Els líders mundials haurien d’haver planificat molt millor l’estratègia de la transició energètica. Avui dia sense el petroli el nostre món no es mou i la nostra qualitat de vida i medi ambient se’n ressentiran.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies