L’abocador del Mas de Barberans, on es porten els residus sòlids urbans del Baix Ebre i el Montsià -a excepció del plàstic, el vidre i el paper-, s’ha quedat menut. La instal·lació compta amb dos infraestructures clau en la gestió dels residus, la planta de compostatge -de valoració de la fracció orgànica, que es convertix parcialment en compost per a adobs- i el dipòsit controlat, on s’acumulen les deixalles que no es poden reciclar. El dipòsit té dos fases plenes -la fase u està clausurada i la dos, semiclausurada- i a la tercera amb prou faenes li queda una vida útil de prop d’un any. De fet, el Copate ja ha previst portar temporalment una part dels residus a un abocador de fora de l’àmbit de les Terres de l’Ebre, després d’haver convocat un concurs que hauria descartat l’opció més propera de Tivissa.
Atenent a les necessitats de créixer, el president del Copate, Joan Alginet, va explicar al nou director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, de visita a la planta, que un cop redactat el projecte bàsic d’ampliació, l’Ajuntament del Mas ha iniciat la tramitació urbanística d’un pla especial per a poder disposar de 45.000 metres quadrats més. També van assistir a la visita el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó; l’alcalde del Mas de Barberans i vicepresident de l’àrea de Residus del Copate, Josep Maria Lleixà, i el president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura.
El projecte d’ampliació preveu també un nou centre de tractament de residus en tota regla amb la construcció d’una nova planta de compostatge, amb una capacitat per a tractar 15.000 tones de fracció orgànica anuals i una planta de tractament mecànic biològic per a la fracció resta, amb una capacitat de 40.000 tones anuals, que és el que acostuma a arribar al Mas. Això permetrà, d’una banda, traure els impropis orgànics de la resta i els impropis de l’orgànica abans d’enviar estes fraccions a abocador i a valorització respectivament, segons va explicar Núria Sans Martí, cap de la planta. Amb això també es reduïx la quantitat de lixiviats, el residu líquid que s’origina a partir dels residus sòlids -sobretot amb presència d’orgànica- i que és el més costós de tractar. També es pretén, com a estratègia energètica, aprofitar el biogàs que es genera a les instal·lacions per a usos energètics, per exemple per a cobrir l’alta demanda elèctrica de la planta de lixiviats, i instal·lar també plaques fotovoltaiques i una planta d’hidrogen verd.
Vint-i-cinc milions
D’altra banda, la nova planta d’orgànica millorarà també el procés i la qualitat del compostatge.
La previsió del Copate és que la tramitació del projecte s’allargue durant un any i a final del 2022 es comence a executar l’actuació, que suposarà una inversió d’uns 25 milions d’euros.
El delegat del Govern, Albert Salvadó, va assumir el compromís “perquè les Terres de l’Ebre continuen sent un territori pioner en la gestió de residus”. “La inversió que s’executarà marcarà un abans i un després”, va manifestar Alginet. El Dipòsit Controlat de Residus del Mas va iniciar la seua activitat l’any 1993.
L’ARC s’ha compromès amb el finançament i assumirà també l’adquisició d’una màquina per a millorar la compactació de les bales brossa, per a minimitzar la dispersió de volàtils per les fortes ràfegues de vent a la zona, i una altra per a triturar els residus voluminosos i la fracció vegetal, cosa que permetrà allargar la vida útil de l’abocador.
