HomeCulturaL’any de la capitalitat cultural de Tortosa i de dol al món...

L’any de la capitalitat cultural de Tortosa i de dol al món cultural ebrenc

L’any 2021 ha sacsejat el sector cultural ebrenc, que s’ha vestit de dol en diverses ocasions per a acomiadar el gran buit que ha dixat la mort de músics, artistes, escriptors, activistes i pintors referents del nostre territori.

Així, l’any arrancava amb la mort, el 13 de gener, del cantador de jota ebrenca, músic i exmembre de la llegendària Orquestra Telstar i del grup Rebeldes d’Amposta, el roquetenc Juanito Aragonés, a l’edat de 80 anys. Va nàixer amb cataractes congènites, una malaltia ocular que li comprometia la visió, la qual cosa va dificultar-li el seu dia a dia, però no va impedir que ens fes xalar a tots i que popularitzés, acompanyat del seu acordió, cançons avui dia tan emblemàtiques com Lo Carrilet de la Cava i Delta del Ebro precioso. Durant la 27a edició del Tradicionàrius, el Festival Internacional de Música Popular, els Quicos van voler homenatjar la seua figura.

Imatge d’arxiu de Juanito Aragonés participant en un Tradicionàrius.

El febrer va emportar-se el poeta i arquitecte Joan Margarit, als 82 anys, que tenia els seus orígens familiars a l’Ametlla de Mar, el poble natal de la seua mare, i a Tortosa, el dels seus iaios materns. Tot i que Margarit va tindre un escàs lligam amb els seus ancestres materns, en paraules del mateix autor “en cap moment va arribar a sospitar que aquell Delta, vull dir la part que jo duia a dins, pogués arribar a convertir-se en poema”. Margarit va ser reconegut amb diversos premis, com el Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya i el Premi Cervantes, entre d’altres.

Una altra de les notícies luctuoses del 2021 va ser la mort el passat 25 de març, a l’edat de 55 anys, del gran dietarista Josep Igual, de Benicarló, però ebrenc d’adopció. Va conrear la poesia, la narrativa, l’assaig, el dietarisme, el periodisme i també la música. Arrelat a l’Ebre des de feia més de vint anys, Igual va demostrar la seua passió pel mar i per l’horta del Delta, cosa que feia notar en els seus relats. Va acumular una extensa obra i nombrosos premis. La setzena edició de les Jornades de les lletres Ebrenques d’Amposta, celebrada el passat mes d’octubre, va retre-li un homenatge: es va presentar el llibre col·lectiu Josep Igual i els dies, a càrrec de Jesús M. Tibau; van intervenir, mitjançant vídeos, més d’una trentena de persones; van recitar-se poemes seus, i es va projectar el seu videoclip Maria, pel grup CREA.

Un accident de trànsit va emportar-se el tortosí Joan Monclús, a l’edat de 62 anys, el passat 2 de maig. Va ser una figura clau en el sector musical de la capital del Baix Ebre al voltant de la dècada dels 90. Va impulsar el bar i la sala de concerts Gas Gas, al barri de Ferreries, que es convertir en la seu emblemàtica d’una de les èpoques més recordades de la vida cultural al territori, i va ser reconeguda per la Generalitat per la seua trajectòria i per la seua tasca en la difusió de la música en viu a Catalunya. A més, Moncús també va ser una figura clau de la ‘moguda tortosina’, organitzant diversos concerts i jam-sessions, presentacions de llibres, nits de poesia, performances i festivals de teatre.

Aquell mateix mes també traspassava als 62 anys el pintor tortosí, establert a la Ràpita des de feia anys, Miquel Paton. La seua obra, inspirada en l’expressionisme abstracte, tenia els camps d’arròs del delta de l’Ebre com a font d’inspiració i es va caracteritzar per la representació dels paisatges a través de la geometria i d’un cromatisme viu. Paton ha dixat de llegat una obra pictòrica present amb prop de 250 exposicions; i entre els seus últims treballs destaca la intervenció artística a l’església Sant Eugeni I de Barcelona i el retaule de la Capella dels Prats de les Cases d’Alcanar.

En un mes de maig fúnebre, Alcanar i el món cultural ebrenc també van haver d’acomiadar-se del seu fill adoptiu Narcís Galià. El pintor tortosí, un artista de renom internacional i catedràtic de pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, va dixar empremta en l’art i la cultura canareva, municipi pel qual sentia devoció i que l’inspirava per a pintar platges, barques de pescadors o els tarongers, paisatges típics del poble. Va ser director de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar durant més de 25 anys i va cedir 48 de les seues obres a l’Ajuntament, que poden visitar-se a la Casa O’Connor.

L’artista tortosí i activista pels drets de les persones LGTBI, Frederic Sancho, va morir el 13 de juny, a l’edat de 42 anys, a Barcelona, lloc on residia. Sancho va ser tot un artista multidisciplinari, que practicava des del disseny fins a la fotografia, passant pel cinema, el màrqueting, la publicitat, la pintura i el dibuix. A més, va ser professor de moda i aparadorisme i un dels impulsors de la primera associació LGTBI de les Terres de l’Ebre. Va regentar al pub Andrògina, a Ferreries, que va convertir-se en un punt de trobada per a les persones d’este col·lectiu d’arreu del territori.

El passat 27 de setembre va morir l’escriptor, historiador, arxiver i poeta ebrenc, Jesús Massip, a l’edat de 84 anys. Doctor en dret, va ser el director del Museu Arxiu de Tortosa des de 1960 fins al 1992; i de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Autor de tretze treballs bibliogràfics, tant de caràcter històric com poètic, va ser guardonat amb diversos premis: el Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla i, l’any 2015, la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya per projectar “la singularitat cultural de les Terres de l’Ebre”.

L’Ajuntament de Tortosa va anunciar que reeditarà el treball de l’historiador a partir de Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa, i va acomiadar-se’n en una cerimònia a la Catedral.

 

Tortosa, capital de la cultura catalana

Una de les notícies culturals més rellevants que ha dixat el 2021 ha estat la capitalitat cultural que ha exercit durant tot l’any la capital del Baix Ebre. Tot i que la tercera onada de la pandèmia va truncar els plans inicials de la ciutat ajornant en algunes ocasions determinats actes per la gran afluència de casos positius; la resta de l’any, Tortosa ha lluït i ha estat escenari de diverses mostres, festivals, espectacles, concerts.

Així, s’ha gaudit de diverses produccions pròpies, com l’exposició La Cultura que vivim! o la mostra col·lectiva L’Ermita sota l’aigua, en què van participar una quinzena d’artistes rellevants del territori, i espectacles com Tortosa, Totrosa, Sortosa, l’òpera La Matinada, de Felip Pedrell, l’espectacle El Ventall, sobre els reculls del folklorista Joan Moreira o el festival de dansa i tecnologia Arteria, liderat pel coreògraf Roberto Olivan.

També destaca el concert de Blue Velvet i Perico Sambeat, o l’espectacle Mozart Reload, del músic Joan Baiges, l’actuació conjunta de l’Orfeó Tortosí i el Cor de Cambra Tyrichae a la Catedral de Tortosa, el festival de clàssica Protofest i la cantada conjunta de diversos cors de la ciutat i d’alumnat de les escoles municipals de l’himne de la capital Tortosa, composta per Arturo Gaya.

La capitalitat cultural s’ha aprofitat per a altres esdeveniments i festivals que malgrat la pandèmia han expandit els seus tentacles a Tortosa per a celebrar-hi una part de la programació, com és el cas del DeltaChamber Music Festival, l’Eufònic, que enguany celebrava la seua desena edició, el festival de cinema MónFilmat, el Festivitas Bestiarium, les Jornades Internacionals de Folklore i la trobada de la Ciutat Gegantera de Catalunya, entre d’altres.

Producció literària i musical

El 2021 també va venir carregat de noves produccions musicals com Memòria, de Cesk Freixas, Salicòrnia, de la tortosina Montse Castellà, el segon disc del grup musical Gebre, Riu Amunt i el primer disc en solitari d’Arturo Gaya, Bonaire 12; i literàries, com Independència, la segona novel·la de la saga Terra Alta de Javier Cercas, el salt del Camí de Sirga, de Jesús Montcada, al format còmic de la mà de Roberto Morote, Les Closques, de Laia Viñas, guardonat amb el Premi Documenta ex aequo, o els Tretze cops imperfectes, d’Emigdi Subirtas sobre Gerard Vergés, entre d’altres.

Entre els esdeveniments culturals de l’any destaca el retorn de Lo Riu Sona Festival, la cinquena edició del Femme in Arts, el naixement de Rihihiu a Santa Bàrbara o el SomLokals d’Amposta; a més del concert solidari de #MonSortirem a les Cases.

Foto: Núria Caro (Setmanari l’Ebre)

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

50 + = 57

Últimes notícies