L’1 de gener del 2020 el tram ebrenc de l’autopista AP-7 i en general tot el tram entre Alacant i Vila-seca, on el 2018 es pagava de mitjana 0,11 euros el quilòmetre, quedava lliure de peatges. Era una fita històrica, però incompleta en la relació viària de les Terres de l’Ebre amb l’eix mediterrani. Ara, dimecres que ve, dia 1 de setembre, l’AP-7 quedarà del tot alliberada, fins a la Jonquera, amb l’esgotament d’una concessió que haurà durat prop del doble dels 27 anys previstos inicialment (1971) i haurà servit entre altres coses per a bastir un dels negocis més sucosos de la Caixa, fins al 2018 principal accionista d’Abertis, concessionària a través d’Acesa i Ayumar dels trams de l’Autopista de la Mediterrània. Negoci facilitat per les controvertides ampliacions de les concessions per part de l’Estat, materialitzades a canvi d’inversions o de petites rebaixes en el preu del peatge.
Ara, finalment, els usuaris respiren del tot i no hauran de pagar cap dels 28,85 euros que encara costa recórrer els 245 quilòmetres entre el Tarragonès i la frontera francesa. L’1 de setembre, a més a més, també passaran a ser gratuïts els trams entre Saragossa i el Vendrell de l’autopista AP-2 i les autopistes de la Generalitat C-32 i C-33. Ara bé, la pregunta del milió és: Durant quant de temps serà del tot gratuït circular per l’autopista? Qui pagarà a mitjà termini el manteniment o millora de l’autopista, un cop revertida la titularitat a l’Estat i atenent que els experts estimen que el preu del quilòmetre en este tipus de vies oscil·la entre els 50.000 i els 68.000 euros anuals? Hi ha dos grans opcions.
D’una banda, poc probable atenent les declaracions dels responsables polítics durant els darrers anys, un model absolutament lliure de peatge, en què totes les despeses derivades de la conservació i explotació les assumix l’Estat a través dels comptes públics i s’afronten per mitjà d’impostos. D’altra banda, un peatge amb condicions especials o vinyeta, en què s’establisquen taxes que els propietaris dels vehicles hauran de pagar anualment, probablement amb diferents preus en funció de l’ús, del tipus de vehicle i el seu potencial contaminador o altres factors. És l’opció per la qual aposta des de fa temps el Govern de la Generalitat i amb criteris diferents però germans, el govern de l’Estat, que va incloure al Pla de recuperació remès a Brussel·les un pagament per ús de totes les vies d’alta capacitat (autovies i autopistes) amb vista el 2024, encara que siga amb “reduccions i bonificacions a col·lectius menys afavorits o usuaris habituals”.
A esta opció, en qualsevol de les seues versions, li ha tornat a declarar la guerra el moviment veïnal per la gratuïtat de l’AP-7, que reorienta la seua lluita per a evitar que “mai més” es tornen a implantar peatges. D’entrada, l’entitat ebrenca ‘Prou, AP-7 Gratuïta Ja’ organitzarà el pròxim dia 31 d’agost al vespre una marxa lenta per la via amb inici i arribada a Salou per a celebrar l’alliberament. El grup ebrenc ha acumulat 240 talls de carretera a l’N-340 per a denunciar l’alta sinistralitat d’esta via, que va resultar sagnant en anys com el 2015, i reclamar una autopista gratuïta sense matisos que abans de ser una realitat ja té data de caducitat.
‘Mai més’
Plataformes d’arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol sumaran esforços sota el lema ‘Mai més’, en les diferents llengües oficials, per a reclamar que no s’establisca la vinyeta o mètodes de pagament similar que reobren la porta a la privatització del servei. Creuen que l’alliberament de 500 nous quilòmetres de vies de peatge no ha de ser excusa per a modificar el model actual. “El manteniment de la via és una part mínima respecte del que es generava [ingressos dels peatges]. Que no hi ha prou diners per a carreteres és una gran mentida. Fan creure que hem de pagar per a mantenir”, ha avisat el portaveu del moviment veïnal ebrenc, l’ampostí Llorenç Navarro, que recorda que ja es paguen prou impostos, alguns aplicats directament sobre el preu del carburant, que es poden destinar a la gestió de la xarxa viària.
Navarro recorda que l’AP-7 s’ha arribat a pagar “35 vegades més” del que va costar i que les vies ràpides s’han amortitzat “157 vegades” amb els peatges. En els casos de l’AP-7 i AP-2, apunten des de la plataforma, el manteniment i explotació per part de l’Estat suposa 20,5 milions d’euros, davant dels prop de 724 que ingressava Abertis, la concessionària, entre peatges i bonificacions. “És aberrant”, sentencia Navarro.
Els veïns insistixen que no es tracta únicament d’una qüestió econòmica, sinó que principalment de seguretat i de llibertat de circulació de les persones. Segons els càlculs del mateix moviment, un total de 767 persones han perdut la vida en vies convencionals paral·leles durant la pròrroga de les concessions en 17 anys. Creuen que si s’hagués tingut l’alternativa de circular per una autopista sense pagar, al voltant d’un 70% s’haurien pogut evitar.
Navarro ha demanat la dimissió del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, per mostrar-se partidari de la vinyeta. Avisa que la qüestió formarà part de les negociacions amb el Govern espanyol i repta els partits catalans a no donar suport als pressupostos del Govern si acaba preveient la seua implantació.
Tercer carril i nous accessos
Amb l’alliberament total de l’AP-7, el moviment veïnal reclama també al Govern espanyol que aplique millores que consideren essencials per a garantir un bon servei. Principalment, la construcció d’un tercer carril per a reduir la congestió del trànsit –aprofitant els terrenys de servitud ja reservats en el moment de la construcció-, així com també l’habilitació de més àrees de descans, més aparcaments de camions a les àrees de servei i nous accessos a la via ràpida: un a la zona de l’Hospital de Vinaròs i un altre a Masdenverge, ja que el Montsià és l’única comarca que no té cap enllaç amb la via ràpida.
Paral·lelament, reclamen també al Govern espanyol que ature i revertisca les mesures introduïdes, sobre el paper per a reduir la sinistralitat, al tram ebrenc de l’N-340, amb la construcció d’onze rotondes –moltes de les quals encara pendents- i una línia contínua. Segons ha recordat el també portaveu del moviment veïnal, Àngel Porres, la circulació per esta via s’ha reduït a un terç. “Els diners reservats per a les rotondes s’han de fer servir per a millorar l’estat de l’N-340 i fer-ne manteniment”, ha demanat, tot reivindicant la carretera com una via interna de gran importància que no pot convertir diferents trams en autèntics bulevards.
