Paco Guzmán és un ulldeconenc que s’ha dedicat tota la vida a l’art. Des de ben petit ja es passava les hores de classe dibuixant als racons en blanc dels llibres de totes les assignatures possibles. A mesura que va anar creixent va veure que el món artístic era el que més li interessava; és per este motiu que va decidir-se formar-se en este món, en què es va professionalitzar en tècniques pictòriques i, sobretot, en la caricatura.
Els seus principis no van ser fàcils. Va dixar de treballar a la fàbrica per a anar-se’n tot l’estiu a Peníscola i dedicar- se a fer caricatures als turistes de la zona; però el primer any va ser un fracàs per culpa de la falta d’experiència i dels nervis d’haver de dibuixar davant l’atenta mirada del públic. Tot i això, va decidir tornar -hi l’any següent i va tenir molt bona rebuda i èxit; i el següent any, encara més, fins a convertir-se en un gran caricaturista, que actualment compta amb més de 15.000 caricatures de carrer. A banda d’estes, també es dedica a fer caricatures de personatges famosos i reconeguts internacionalment i que es poden veure plasmades al seu nou llibre 901 caricatures, en què, a banda dels seus dibuixos, podem trobar una part escrita, d’unes 30 pàgines, que dedica a explicar i fer una reflexió de com és la vida d’un caricaturista al carrer.
El llibre, que va ser exposat el passat 2 d’abril a l’oficina de turisme d’Ulldecona, ha tingut molt bona rebuda entre el públic, ja que és una peça entretinguda, fàcil de llegir i que compta amb un disseny que el fa molt atractiu a la vista. L’artista vol dixar clar que “fer caricatures no és fàcil i molt menys, al carrer, pel fet que tens el client davant tota l’estona esperant que acabes. El meu primer any em va anar molt malament a causa d’això i per la falta d’experiència, però no vaig desmoralitzar-me i vaig continuar dibuixant i observant, com ho feien els altres, perquè també vaig aprendre molt mirant com ho feien els altres dibuixants”.
Per a ell, el més difícil de tot el procés és dibuixar els llavis i, també, els ulls, ja que són dos factors de la cara que tenen molta personalitat i que són molt característics i, a més a més, s’han de treballar amb molta cura, perquè no te se’n vaja el personatge de les mans.
“L’objectiu de la caricatura és agafar un gest específic d’una persona i exagerar-lo una mica, però si l’exageres massa és possible que se t’escape el personatge i llavors estarà mal feta. Sempre ha de tenir un equilibri” explica l’ulldeconenc.
És per este motiu que l’artista sempre comença els seus esbossos dibuixant l’estructura amb línies rectes i plasmant cap on va la direcció dels ulls, les celles, el nas i la boca. Tot i això, Paco ha volgut dixar clar que existixen els límits de l’humor, i que per molt que una caricatura siga una manera d’exagerar i posar èmfasis als personatges, hi ha moments que creu que és necessari no passar una fina línia per a no ridiculitzar la persona.
Guzmán declara que quan fa caricatures al carrer, als turistes de la zona, té molt present no travessar esta línia, ja que l’últim que vol és fer sentir malament el client. En canvi, a les caricatures de personatges famosos, com les de Woody Allen, John Wayne, Johnny Deep, Ringo Starr, o també Rosendo Mercado i Alberto Chicote, que es poden veure al llarg de les pàgines del llibre, l’artista ha reconegut que “no tinc cap classe de mirament”.
Paco destaca que l’art sempre ha format part de la seua vida i que és una de les seues màximes aspiracions. “Sempre, des de ben menut, he tingut passió per pintar. El meu objectiu a la vida no era casar-me, ni formar una família ni tenir fills; el meu objectiu a la vida era l’art. Sempre penso a dibuixar i pintar, forma part de mi” detalla Guzmán.
Actualment, té una exposició a l’Oficina de Turisme d’Ulldecona, on hi ha caricatures i quadres pintats per ell mateix. A banda, ens ha afirmat que el seu propòsit per a l’any que ve és poder fer més exposicions, tant de quadres com del llibre, en diferents pobles de la comarca.
