L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre ha iniciat els tràmits per a ingressar el fons fotogràfic de José Daufí Monfort. Per voluntat expressa de la seua vídua, Pepita Subirats Lleixà, i de les seues filles, Maria Cinta i Maria Lluïsa Daufí Subirats, es farà una cessió de la totalitat del fons documental, integrat per més de 17.300 fotografies que es troben en diferents formats (negatius cel·luloide, negatius de vidre, positius en blanc i negre, positius en color i diapositives) i que abracen un període que va, bàsicament, de la dècada de 1940 i a la de 1980, segons situa el director de l’Arxiu, Albert Curto.
El fons recull les fotografies preses per ell, i també les fetes per son pare, José Daufí Zaporta. “No cal ni fer esment de la importància d’aquest llegat, comparable al de Ramon Borrell respecte a les dècades d’entre 1910 i 1930”, posa en valor Curto.
El responsable de l’arxiu comarcal recorda que una mostra de l’obra de José Daufí pare es va exposar a l’Arxiu el 2004, en una exposició titulada Tortosa, retalls de postguerra, que es va integrar dins de la programació de la Primavera Fotogràfica d’aquell any. Deu anys més tard, també des de l’Arxiu, es va editar un monogràfic dedicat a ell, dins de la col·lecció d’àlbums fotogràfics Finestres al Passat.
“També, en l’àmbit de la difusió, cal tenir present les diferents publicacions de reculls i compendis fotogràfics, editats recentment en què, indefectiblement, s’han emprat algunes de les seues imatges (tant del pare com del fill), encara que no sempre amb l’ètica exigida de citar-ne l’autoria”, repassa Curto, qui afegix que, en l’ideari col·lectiu tortosí, algunes instantànies que han estat considerades com a identitàries d’un temps passat són “producte del saber fer dels fotògrafs Daufí”.
“Ells van dur a terme, més enllà dels propis retrats d’estudi, reportatges encarregats institucionalment o per pròpia voluntat dels esdeveniments socials més representatius de Tortosa durant prop de quaranta anys. Fires, processons, activitats esportives, actes culturals, festes populars, celebracions polítiques i religioses, inauguracions o concentracions eren objecte de captura de les seves màquines. No oblidem tampoc que, del treball de José Daufí Monfort, es van popularitzar un seguit de postals de diferents racons tortosins quan este mitjà de correspondència estava en tot el seu auge”, recorda.
José Daufí Zaporta (1891-1961), de formació musical, establí el 1927 una botiga d’instruments de música i de fotografia. A poc a poc, l’afició inicial es va convertir en professió, i es convertiria, així, durant els anys 1940, en el fotògraf de l’organisme estatal de Regiones Devastadas per a documentar les diferents actuacions arquitectòniques i urbanístiques que s’hi van practicar. Son fill, José Daufí Monfort (1925-2018), ja va estudiar coneixements específics de fotografia a Barcelona i va exercir la seua professió fins a jubilar-se.
Un cop finalitzat el procés administratiu de la incorporació del fons Daufí a l’Arxiu, que conclourà amb la signatura pública del conveni, s’activarà la conservació del material fotogràfic i el seu inventari, catalogació i digitalització, per a evitar la manipulació dels originals i alhora afavorir-ne la difusió.
Curto ha volgut “agrair públicament la deferència i generositat de la família Daufí, titular i propietària del fons fotogràfic, que ha permès que este es conserve i gestione des de l’Arxiu, i fer una crida per tal que el gest no siga una excepció i altres fons fotogràfics que es troben en mans privades puguen garantir la perdurabilitat amb la seua incorporació a l’Arxiu”.
