HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catLes neurones espill durant l’entrevista

Les neurones espill durant l’entrevista

Justament ara torno de fer una entrevista. Aquells moments que ens regala la professió per tenir un moment d’intimitat amb algú. Un instant d’intimitat que sorgeix del no-res, amb l’excusa d’una tasca professional que l’avala i el justifica. Ja fa temps que penso que el periodisme ha estat la millor excusa que he trobat per vincular-me amb les persones, per practicar aquella escolta empàtica que ens fa connectar amb nosaltres mateixos a través de les paraules de l’altre.

Aquells minuts inicials on hi ha un reconeixement entre entrevistadora i entrevistada; aquells gestos involuntaris de la cara; les mirades d’amabilitat o de por. Als vint minuts aproximadament ja comencen a sorgir els esclafits de riure espontanis i els nostres caps van associant idees al mateix temps que les emocions ens fan connectar amb curiositats pròpies o alienes. L’entrevista és un joc d’espills que s’allarga en els minuts i veu sorgir un vincle d’afecte incipient. L’entrevista és l’obertura i el tancament del cercle en un espai temps limitat. És una espècie de vida completa i finita. És una part microscòpica que configura un tot.

D’aquesta manera, aquelles paraules dites formaran el retrat d’una persona que no hagués estat el mateix si al davant hagués tingut un periodista o un altre. L’entrevista, com he dit més d’una vegada, és un viatge incert cap a un destí desconegut, i això és el que gairebé sempre la fa molt emocionant. Un viatge motivat per l’escolta, molts cops l’escolta del que no es diu. L’altre dia m’explicava el neuropsiquiatra xilè Jorge Barudy que l’origen de la resiliència té a veure amb els elements que té una societat per establir vincles solidaris entre la gent.

La resiliència va relacionada amb l’afecte. I l’afecte, moltes vegades, es deu a aquest escoltar-se, a aquestes neurones espill que ens fan reconèixer-nos i que ens permeten sortir una mica de l’aïllament involuntari d’aquesta societat hiperconnectada però sense temps de qualitat per mirar els ulls i tenir una conversa tranquil·la. Gràcies, entrevistes. Per tot el que m’heu donat i em donareu.

Anna Zaera
Anna Zaera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 88 = 93

Últimes notícies