Les àrees de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs podrien rebre els primers fons provinents del nou impost nuclear de la Generalitat ja el proper any 2022. L’aprovació dels pressupostos per a l’any vinent i la Llei de mesures fiscals possibilitaran que el nou impost d’instal·lacions que incidix sobre el medi ambient revertisca 24 milions anuals a les dos àrees nuclears. En els propers mesos s’elaborarà un reglament que gestionarà este fons, i ja podrien arribar les primeres línies de finançament per a projectes de dinamització econòmica.
L’objectiu no és cap altre que el de dinamitzar les àrees afectades per les centrals nuclears i que han experimentat una forta dependència econòmica de la indústria energètica, especialment l’àrea d’Ascó. Els fons es destinaran a projectes de reactivació econòmica, generació d’ocupació i reconversió del teixit productiu actual, i podrien finançar projectes de les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre i el Priorat -en el cas de l’àrea d’Ascó- i també del Baix Camp -a la zona de Vandellòs. El tancament de les centrals nuclears, que es preveu per als primers anys de la propera dècada, destruirà uns 3000 llocs de treball entre els dos complexos nuclears, i es vol evitar el sotrac econòmic que pot provocar en unes comarques ja amenaçades pel despoblament.
Tot i que des del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre s’han volgut mostrar prudents al voltant d’este nou impost, es preveu que la recaptació de l’anualitat del 2022 es faça entre l’1 i el 20 de gener, i que en els propers mesos els fons puguen destinar-se ja al territori. Abans, però, el Departament d’Empresa i Treball haurà de desenvolupar un reglament que vehicularà l’impost que ara recapta la Generalitat perquè arribe a les dos àrees nuclears catalanes. La normativa, en què ja s’està treballant, regularà quins projectes es podran beneficiar del fons, quins requisits hauran de complir, qui s’encarregarà de decidir-ne la distribució, les prioritats i com es repartiran entre les zones nuclears.
La presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, reconeix que “si tot va bé, serà un impuls molt gran al territori”. Just l’ens comarcal ha desenvolupat un extens Pla de reactivació socioeconòmica arran de la crisi provocada per la covid-19 i que ja va presentar en una sessió oberta a la ciutadania el passat dijous, dia 16, a Ginestar. “Tenim un pla que no és polític, que s’ha elaborat seguint criteris tècnics i que és un full de ruta de la comarca per als propers anys”, remarca Carim. Entre les línies mestres del pla, hi destaca la reindustrialització, la potenciació del sector agroalimentari, el turisme sostenible, la generació d’energia o altres potencialitats que fan singular la comarca, com és el cas de la recent implantació de l’àrea 5G al polígon industrial del Molló, entre Móra la Nova i Tivissa.
D’altra banda, des del Consell Comarcal també es mostren expectants a la regulació que establirà el nou reglament. Tot i això, ja han destacat que els fons que es rebran s’han de destinar, íntegrament, a projectes d’economia productiva i creació d’ocupació. En cap cas anirien a substituir una altra despesa corrent d’ajuntaments o a suplir les inversions d’altres administracions. “El desplegament de la fibra òptica, per exemple, pot ser interessant, però és una inversió que s’ha de fer des de polítiques digitals, com ja s’està fent a d’altres territoris, i no ha de recaure sobre el fons de l’impost nuclear”.
El nou impost podrà entrar en vigor arran d’una modificació legislativa que ha ideat el diputat ebrenc d’Esquerra Republicana, Lluís Salvadó. Prèviament, des de la Generalitat ja es va intentar crear este impost nuclear a través del gravamen de la producció elèctrica d’origen -al 2014- o la generació de residus radioactius -al 2017-, però els dos impostos van ser declarats anticonstitucionals pel solapament amb el tribut que ja aplica l’Estat a les centrals atòmiques.
