El proper 11 de febrer es celebra, al Paranimf de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, el Segon congrés català en defensa de l’estat de dret (www.congresdedefensaestatdedret.cat) que reunirà a juristes i professionals del món del dret per debatre sobre les noves formes de repressió i de restriccions judicials basades en una interpretació del dret no sempre imparcials, i es parlarà de les investigacions prospectives.
Aprofito l’oportunitat que tinc d’opinar al setmanarilebre.cat, per parlar de dos casos judicials d’investigacions prospectives i on la llibertat d’expressió té la seva rellevància, en el primer, com al·legació de les defenses i en el segon cas, per mostrar on es troba el seu límit.
El CAS DEL GUÀRDIA CIVIL A TERRES DE L’EBRE A L’1 D’OCTUBRE, com exemple de l’al·legació de la llibertat d’expressió per defensar la innocència de persones encausades independentistes, en unes investigacions prospectives.
Segur que coneixeu molt bé el cas: una senyora de 70 anys, més sis persones (algunes de Terres de l’Ebre), que no es coneixien de res, es troben acusades d’incitació a l’odi, injúries i amenaces per haver fet comentaris en vista de la violència “brutal” que la Guàrdia Civil va desplegar a les Terres de l’Ebre, sobre un agent de la Guàrdia Civil espanyola que va participar en l’operatiu violent contra el referèndum de L’1 d’Octubre, de paisà. Aquestes persones van fer comentaris, indirectes, publicats a les xarxes. En concret, la Sra. Reig va llançar una pregunta a l’aire sense esperar resposta: “És de Tortosa? Anem a fer-li una visita i li tornem el favor?” Res més! Ningú no li va contestar. No va fer-ho en imperatiu. Era un comentari que va fer com a persona lliure i individual i en llibertat d’expressió.
La instrucció acumula més de mil fulls, en què no solament incorpora investigacions d’IP i titularitats de comptes a les xarxes sinó que inclou fins i tot enviaments de comissions rogatòries a l’estranger. La causa es remunta al 2 d’octubre de 2017, i es va mantenir secreta durant més de dos anys.
El passat 5 de gener, la titular del Jutjat d’instrucció 3 de Tortosa, ha decidit processar a les set persones per un delicte d’odi contra el guàrdia civil. La interlocutòria judicial considera que després d’una instrucció de cinc anys s’han recollit prou indicis que relacionen “l’angoixa” que va patir el guàrdia civil amb els missatges que va rebre a través de Facebook i altres xarxes socials.
Uns missatges que criticaven l’actuació del cos durant la jornada del Referèndum, que va ser especialment dura a les Terres de l’Ebre. Els missatges recollits eren crítics i li retreien la seva conducta durant el Referèndum.
La policia va remetre els requeriments a Facebook, Instagram i Twitter per verificar les entitats dels perfils que haurien realitzat els comentaris. Els investigadors també van realitzar fitxes individuals dels sospitosos on incloïen fotografies de la seva vida personal, per exemple de fills nadons, o comentaris de l’any 2009 o anteriors a l’octubre del 2017 sobre opinions polítiques o socials. També hi inclouen informació reservada personal.
Les persones encausades no tenen llibertat d’expressió? A on es troba el límit de la llibertat d’expressió? Tot això es debatrà al Congrés del proper 11 de febrer.
L’OPERACIÓ JUDES, com exemple de l’ús de la llibertat d’expressió per perjudicar a les persones encausades, en unes investigacions prospectives. Mentre la Guàrdia Civil detenia nou persones vinculades als Comitès de Defensa de la República (CDR) del Vallès i d’Osona el dia 23 de setembre de 2019, les filtracions del cas, sota secret de sumari, començaven a desfilar pels mitjans de comunicació. La premsa es trobava a algunes de les cases de les persones que anaven a ser detingudes. Van aparèixer els noms i cognoms de les persones detingudes, va haver la utilització de les seves dades públicament sense el seu consentiment.
Les filtracions, en el seu moment, van internar apuntalar un relat determinat, però, finalment, han mostrat el que no tenien. Això ha mostrat la feblesa de l’acusació, però, les primeres notícies públiques van ser molt impactants.
Des del primer moment, advocades i famílies han denunciat diverses irregularitats, que vulneren el dret a defensa. Els mitjans de comunicació tenien més informació que les defenses.
El 26 de setembre del 2019, el jutge de l’Audiència Nacional espanyola que instruïa el cas, va decidir enviar a la presó les set detingudes, acusades dels delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per provocar estralls, on “no hi havia fets”, on no hi havia risc de destrucció de proves perquè “feia un any que la Guàrdia Civil investigava i ja tenien el que volien” i que tampoc hi havia risc de fuga d’unes persones “amb pares grans, fills i arrelament”.
Tot va succeir en un moment estratègic: clima preelectoral i a pocs dies que sortís la Sentència del procés (14 d’octubre de 2019), amb la intenció d’aturar unes mobilitzacions? Jo penso que sí.
Les filtracions del cas, sota secret de sumari, estaven generant relat. Tot un muntatge contra uns activistes pacífics.
Va haver escenificació: helicòpters i sirenes i mig miler d’individus uniformats i cotxes tallant carrers i vídeos enregistrats pels mateixos guàrdies civils per poder-los distribuir després a conveniència: on es veia aquella bossa d’escombraries amb la substància tan sospitosa a dins, estelades, samarretes de marxandatge independentista i sis-cents euros precisament comptabilitzats de la venda d’aquest material que convertien l’activista d’un CDR en “responsable del finançament de la banda”.
Es va fer una investigació prospectiva, una causa general en què investiguen tant com poden. Busquen indicis amb la tesi de relacionar independentisme amb terrorisme i moltes persones van començar a ser investigades per la participació activa els mesos posteriors a l’1-O. A partir d’aquesta participació política legal, investiguen, i aquesta investigació és l’origen de l’operació Judes.
Creieu que els mitjans de comunicació al servei de l’Estat espanyol van passar el límit de la llibertat d’expressió perquè durant uns dies, unes setmanes, van lesionar a moltes famílies? Jo no en tinc cap dubte, sí.
Que s’hagi decidit portar a terme el Segon congrés català en defensa de l’estat de Dret, m’alegra per ser un espai de trobada de companys i companyes, però, per altra banda, em preocupa perquè amb els dos casos judicials anteriors s’evidencia la manca de normalitat democràtica en no respectar-se la llibertat d’expressió individual i excedir la limitació alguns mitjans de comunicació. Ens veiem al Congrés!
