HomeEntrevistes“Les paraules són pedres fonamentals per a aixecar ponts d’entesa entre comunitats”

“Les paraules són pedres fonamentals per a aixecar ponts d’entesa entre comunitats”

ENTREVISTA // Pregunta: Este cap de setmana hi havia prevista una doble presentació de la novel·la a Móra d’Ebre i Tortosa. Finalment heu hagut de posposar l’acte de Tortosa per les mesures restrictives aplicades pel Procicat?

Resposta: Sí, és una realitat que sabíem que ens hi podíem trobar a l’hora de treure el llibre, que ens veuríem condicionats pel virus. Però tot i això no ens hem rendit, no hem afluixat la corda i hem anat programant presentacions. La primera va ser a Girona el dia 4 de setembre i la de Tortosa és la primera que hem hagut de posposar. Hem pogut, això sí, mantenir la presentació de Móra d’Ebre a les instal·lacions del Club Nàutic, amb el suport de la llibreria la Bassa i amb l’acompanyament de la pastisseria Valero, que ens farà uns pastissets i uns dolços jueus que surten a la novel·la. Hem de demostrar que la cultura és segura i que també cura i ens ajuda a combatre el virus a través de les paraules.

P: Paraula de jueu és la teua última novel·la, i, de fet, és la continuació del teu primer llibre El pont dels jueus.

R: Exacte. És la continuació natural del Pont dels jueus que va sortir publicada l’any 2007, i que parteix de l’encàrrec que les autoritats de Besalú li fan al mestre d’obres, Pere Baró, de reconstruir el pont de Besalú. En la primera novel·la veiem com el pont es va construir per primera vegada, ja que al Pont dels jueus, Pere Baró rep un manuscrit que havia escrit el fill del primer constructor del pont i, juntament amb ell llegim les vicissituds que van acompanyar la construcció del primer pont, una peça clau per a la política, per a l’economia i per a la defensa del comtat de Besalú i quan Pere Baró l’acaba de llegir,
s’acaba El Pont dels Jueus. Jo sempre havia pensat que hi havia una continuació natural en tant que havíem de veure com anaven les feines de reconstrucció del pont en ple s. xiv, ja que sabia que havia estat una època molt convulsa políticament, econòmicament i religiosament. 

P: Just amb la reconstrucció del pont comença tota la trama de la novel·la i es pot veure com tot un poble i dos comunitats, la jueva i la cristiana,  s‘unixen per a un objectiu comú que és reconstruir el pont de Besalú

R: Esta és una lectura que es pot fer de la novel·la, el pont que s’ha de reconstruir físicament pedra a pedra i que per a fer-ho tothom s’ha d’arremangar, cristians i jueus, perquè tothom en traurà profit. A la novel·la es parla, però, també de la creació, de l’apuntalament d’un altre pont simbòlic, que s’haurà d’enfortir. És el pont del diàleg, de la comunicació i de l’entesa entre dos cultures que estan condemnades a entendre’s, però que tant les elits eclesiàstiques com les que hi ha al voltant del rei miraran de destruir.

P: En esta feina de reconstrucció  hi tindrà un especial protagonisme Kim Llombart

R: El Yehoya kim Llombart, Joaquim en jueu i que entre altres coses vol dir ‘el que construirà’. El Kim no només es posarà a reconstruir pedra a pedra el pont, l’obra arquitectònica, sinó també el pont del diàleg i l’entesa entre comunitats. A través de la novel·la, el lector entendrà per què es va originar el gran conflicte que hi va haver entre les dos comunitats i també, a través dels protagonistes, entendrà que hi va haver gent, a peu de carrer, que van lluitar per continuar enfortint les relacions entre les dos comunitats. A través de la força de l’amor, la força de les paraules, del poder de les conviccions, del respecte i de la voluntat d’entendre els altres. Per a mi les paraules no deixen de ser pedres fonamentals per a aixecar ponts d’entesa entre comunitats.

P: Diferents interessos i maniobres ocults aturen les obres de reconstrucció del pont. A l’època també corrien moltes ‘fake news’.

R: sí, aquests rumors, aquesta perversió de les notícies i de la informació és la que van fer servir molts cristians per generar incerteses sobre la cultura jueva i a partir d’aquí es va generar un clima d’odi; i de l’odi a la violència va haver-hi un pas, que va esclatar a finals del segle xiv en episodis molt violents en diferents calls de Catalunya fins a consumar-se amb l’expulsió dels jueus. A partir d’aquestes fake news medievals, a partir d’estendre rumors malintencionats, es va mantenir un discurs oficial que la gent de l’època no podia contrastar. A poc a poc, el missatge va anar calant entre el poble, un poble que no en tenia cap, de problema amb els jueus, que hi convivia sense problemes.

P:  A la novel·la, a través de la ficció coneixem la història, i hi trobem personatges reals com el mateix Pere Baró, que va ser el mestre d’obres real del pont de Besalú o també el fet que es va imposar un peatge per a finançar la reconstrucció del pont.

R: ACS no té pas l’exclusiva en això de posar peatges, en aquella època ja existia i tothom que passava pel pont havia de pagar un peatge que anava a engrossir les arques de la vila de Besalú. Això fa que Besalú crega que té prou poder econòmic per sortir de la mancomunitat que tenia amb altres comunitats jueves, fet que crearà friccions veïnals. És una novel·la històrica, farcida  de personatges reals que he pogut extreure a través de la documentació, alguns pocs són ficció. Com deia Umberto eco,”la ficció és la millor eina per entendre la realitat”. A través de la ficció vull traslladar un relat perquè el lector pugui entendre com érem en aquell segle xiv, a Besalú i a qualsevol lloc on hi havia comunitat jueva com Tortosa, Cervera, Barcelona o Girona.

P: Per a escriure la novel·la has fet un treball intens d’investigació i de documentació, que podem dir que t’ha portat 13 anys, des del 2007 quan publiques El pont dels jueus fins ara.

R: Durant aquests tretze anys he anat escrivint altres novel·les, perquè soc una persona molt curiosa i he trobat personatges i altres moments històrics que m’atreia novel·lar. Però en aquest cas sabia que tenia un altre tempo, que no tenia pressa. De mica en mica, he anat fent feina de formigueta i m’he anat documentant, llegint i entrevistant amb persones que em podien ajudar a entendre com era la política, l’economia, la societat o la religió, tant d’una comunitat com de l’altra. He anat aplegant tota una sèrie de detalls que gràcies a la feina de documentació fa que aquest camí que proposo al lector, aquest viatge al segle xiv, sigui tan versemblant com sigui possible.

 

Leonor Bertomeu
Leonor Bertomeu
periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 2 =

Últimes notícies