El fons nuclear torna a tensar les relacions entre PSC, Junts i ERC. Esta vegada ha estat per la publicació de la Llei de mesures fiscals i acompanyament de pressupostos. El text inclouria, en el seu article 87, la Llei de 29 d’abril de 2020 i, per tant, recull que el fons nuclear del territori només comptarà amb un 20 % de la recaptació del fons, i no un 50 %, com es va modificar el desembre de 2022. Des de Junts ja han acusat ERC de “deslleialtat” envers el territori ebrenc i l’autoritat parlamentària, mentre que el diputat del PSC, Joaquim Paladella, ha demanat també la dimissió d’Albert Salvadó com a delegat del Govern a les Terres de l’Ebre. Per la seua banda, els republicans han recalcat que la proposta de Llei d’acompanyament s’havia de presentar davant el Consell Econòmic i Social de Catalunya el dia 1 de desembre i, per tant, és per això que no s’hi ha inclòs encara la modificació del 50 %, que es va aprovar el dia 15 de desembre al Parlament.
Des d’ERC han acusat Junts i PSC de voler fer soroll i desgastar el Govern amb acusacions interessades. La diputada tortosina al Parlament, Maria Jesús Viña, ha replicat dient que el Govern de la Generalitat manté el compromís de “complir amb el nou topall del 50 %” i ha qualificat que les crítiques per part dels partits a l’oposició es deuen a un “intent recargolat de fer soroll”. Per la seua banda, el delegat del Govern a l’Ebre, Albert Salvadó, va recalcar que “no hi ha hagut cap moviment” per a modificar la llei actual.
D’altra banda, la diputada Irene Negre ha advertit que “des de Junts se seguirà vetllant perquè el fons nuclear arribe al territori tan prompte com siga possible”. En la mateixa línia, el primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre, Manel de la Vega, ha advertit que votaran en contra “de tot el que no siga portar més diners cap a les Terres de l’Ebre”.
La discòrdia
L’impost nuclear va entrar en vigor a les acaballes de 2021 després de més de deu anys i set anys de tràmits encapçalats per l’ebrenc Lluís Salvadó. Després que el Tribunal Constitucional tombés els textos de dos dels impostos plantejats per la Generalitat a les centrals nuclears -al 2016 i 2019-, la Generalitat va adaptar un impost vigent a la comunitat d’Extremadura per a poder aplicar l’impost i evitar el recurs d’inconstitucionalitat. Este impost preveu una recaptació aproximada d’uns 120 milions d’euros anuals, una quantitat variable en funció de la producció d’energia elèctrica que es faça des de les centrals nuclears catalanes al llarg de l’any. D’estos, un 20 % -uns 24 milions d’euros anuals- s’havien de destinar a l’anomenat “Fons Nuclear” per a finançar polítiques de diversificació econòmica a les àrees nuclears catalanes.
El desembre de 2022, Junts, Ciutadans i PSC van acordar modificar la Llei del fons nuclear i que s’incrementés fins al 5 0% -uns 60 milions anuals-, a la vegada que augmentaven també els municipis que es podran beneficiar del finançament, que passaven dels 20 km a la rodona de les centrals als 30 km.
L’aprovació a darrera hora de la modificació, aprofitant la minoria republicana el Parlament, quan ja es portava un any desenvolupant un reglament i a pocs mesos de rebre els primers fons, va causar un profund malestar a les files d’ERC. Des de Junts i PSC han advertit que supervisaran el Govern perquè s’acabe implementant el nou text, tal com es va modificar a la cambra catalana, tot i que alcaldes i diputats republicans el consideren “un nyap, que desvirtua l’objectiu del fons”.
Les nuclears catalanes registren la meitat de successos de l’estat
El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va rebre l’any passat 38 successos notificables de les vuit centrals nuclears de l’Estat espanyol, una xifra gairebé idèntica als 37 successos de 2021. D’estos, 5 es van registrar a la unitat d’Ascó I, 6 a la unitat d’Ascó II i 6 a la planta de Vandellòs II, 17 successos que representen el 44,7 % del total. En la majoria dels casos (el 37 %) les notificacions es van produir per successos relacionats amb l’operació de la instal·lació nuclear, un 31 % van estar relacionats amb especificacions tècniques de funcionament, i la resta (24 %), amb les actuacions dels sistemes de seguretat. Del total de successos a les nuclears catalanes i espanyoles, 34 van ser classificats de nivell 0 a l’escala INES i tres, de nivell 1.
