Cada cop són més els economistes que defensen una alternativa a l’economia neoliberal que tenim basada en el capitalisme de mercat. Un d’ells és Christian Felber, que ha desenvolupat un model econòmic anomenat ‘Economia del bé comú’ on la competitivitat i l’afany de guanyar més i més diners són substituïts per valors humans com la justícia social, la dignitat humana o la sostenibilitat ecològica i pensa que “es necessita una economia realista, connectada amb la vida i els seus valors”. Com diu al seu llibre Diners, de fi a mitjà: “Els diners no poden ser la fi de l’economia sinó un mitjà de l’economia que hauria d’estar al servei de la vida, en definitiva del bé comú”.
El que va ser premi Nobel d’Economia el 2001, Joseph Stiglitz, és un dels principals economistes crítics amb la globalització i el lliure mercat. Ens diu que el Producte Interior Brut (PIB) no pot ser l’únic indicador de l’economia d’un país i s’han de tenir en compte altres factors com la desigualtat, el creixement sostenible o el respecte pel medi ambient i ens recorda la frase de Robert Kennedy: “El PIB ho mesura tot excepte el que fa que la vida valgui la pena”.
En definitiva, l’economia ha d’estar al servei de les persones i no les persones al servei de l’economia perquè s’enriqueixin uns quants avariciosos que no en tenen mai prou.
Tot fa pensar que ens encaminem a una recessió econòmica que pot ser més forta que la del 2008. A veure si aquest cop salvem les persones en comptes de salvar els bancs.
En el moment d’escriure aquest article, portem dues setmanes confinats degut al coronavirus. Aquesta pandèmia ha forçat a parar aquesta economia que ens està portant al desastre i em pregunto si quan tornem a sortir al carrer continuarem fent les coses de la mateixa manera o haurà servit d’alguna cosa. Aquesta crisi pot ser una gran oportunitat per iniciar els canvis econòmics i socials que el món necessita. Tant de bo no la desaprofitem.
Ens hauríem de prendre com un seriós advertiment aquesta tràgica situació que el món està patint; com va dir Greta Thumberg: “la naturalesa no negocia”.
