S’han fet diversos estudis sobre la relació què hi ha entre els diners i la felicitat. A pesar de la dinàmica materialista que ens fa pensar que com més diners i més consum, més feliços serem, la majoria d’aquests estudis diuen que, a partir d’una certa quantitat, per poder viure dignament no per tenir més ingressos addicionals ets més feliç.
Una d’aquestes investigacions, liderada pel professor Ashley Whillans, de la Universitat de Harward, basada en una enquesta a 100.000 adults d’arreu del món, conclou que, un cop cobertes les necessitats bàsiques, disposar de més temps i no tants diners, treballant menys hores, fa que les persones siguin més felices. L’estudi recalca que dedicar temps a les relacions socials amb la família i els amics és fonamental per a una vida plena i feliç. Professors de la Universitat de Califòrnia van resumir una altra investigació així: “Si tinguéssim dues persones que fossin d’altra banda iguals, aquella que decidís que el temps és més important que els diners seria més feliç que la que només optés pels diners”.
Estem immersos en una societat materialista i consumista que ens fa desitjar coses què no necessitem i, passat un temps de satisfacció, ens acostumem al nou cotxe o al nou mòbil i desitgem unes altres coses i així contínuament. Això no ens porta la felicitat sinó més aviat al contrari, cada cop hi ha més persones estressades i amb depressió. A Espanya, el 42% d’entre 18 i 65 anys pateixen estrès i més de 2 milions del total de la població són depressives.
Com molt bé diu el refrany, “no és més ric el qui més té sinó el qui menys necessita”.
Aquest model econòmic basat en el materialisme, el consumisme i la competència, l’hem de canviar per un altre basat en la suficiència, en consumir menys i malversar menys sense acumular el que no necessitem. El nostre benestar depèn més d’un treball interior per tal de gestionar les emocions i les preocupacions que van sorgint que d’anar darrere dels diners, del poder o de l’èxit, que són els valors que predominen al món i que ens han portat a la vora de l’abisme.
“Quan hàgim tallat l’últim arbre, quan agafem l’últim peix, quan estigui contaminat l’últim riu, llavors ens adonarem que els diners no es poden menjar” (proverbi indi).
