L’estat del món (28)

El 1947, els Estats Units van tirar endavant el Pla Marshall per a ajudar a la reconstrucció de l’Europa Occidental devastada degut a la Segona Guerra Mundial. El president espanyol, Pedro Sánchez, en un article publicat el diumenge 5 d’abril en més d’una desena de diaris europeus, demanava a la UE desenvolupar un altre Pla Marshall per a salvar les economies europees afectades per la pandèmia. És cert que fa falta un pla conjunt, especialment del països més rics que formen el G20, però no només per a salvar les economies europees sinó, sobretot, per a posar fi a la pobresa i salvar la vida dels milions de persones que moren de fam.

Un cop tornéssim a la normalitat, ens trobarem amb una crisi, provocada pel col·lapse econòmic, que tot indica que serà més forta que la del 2008. Aquesta crisi no es podrà solucionar si ens continuem comportant de la mateixa manera. Es imprescindible canviar el model econòmic neoliberal basat en les forces del mercat, en la competitivitat sense escrúpols i la cobdícia de voler guanyar més i més diners que fa que augmentin les desigualtats i les injustícies.

Les directives neoliberals afavoreixen la privatització dels serveis públics i aquest virus ens ha fet reflexionar sobre l’important que és la sanitat pública. Els hospitals i les escoles no han de ser negocis sinó que han de vetllar pel benestar i la formació de les persones. Estem davant una crisi, no econòmica, sinó del sistema econòmic i no ens en sortirem si no el canviem.

Les raons econòmiques no poden ser més importants que les humanitàries i els objectius financers no poden estar per davant de les necessitats humanes. Edgar Morin, considerat un dels filòsofs actuals més brillants, diu: “avui és necessari afavorir la construcció d’una consciència planetària humanitària, incentivar la cooperació entre els països amb l’objectiu principal de fer créixer els sentiments de solidaritat i fraternitat entre els pobles”.

L’1% de la població mundial disposa de tants diners com el 99% restant, aquest desequilibri és insostenible. Hem de passar d’una economia feta a mida d’una minoria de persones riques i poderoses a una economia que miri el benestar de tothom. Avui en dia, això no és una opció més sinó l’única opció per a sobreviure.

Jordi Gas
Jordi Gas
catedràtic de matemàtiques jubilat i exprofessor de la UIC
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 7 =

Últimes notícies