Les crisis que estem suportant no es poden solucionar amb un sistema econòmic que utilitza com a indicador el producte interior brut (PIB) que no reflecteix la situació real de molts ciutadans. Els Estats Units és el país més ric i el que té el PIB més alt però, en canvi, 40 milions d’estatunidencs són pobres.
30D’entre els models econòmics alternatius, el més reconegut és l’anomenada economia del dònut o de la rosquilla. L’autora és l’economista anglesa Kate Raworth, que es basa en un diagrama en forma de rosquilla, d’aquí li ve el seu nom, format per tres anells. En el cercle interior s’hi defineixen les necessitats bàsiques: aliments, aigua, sanitat, educació, energia… En el cercle exterior s’hi estableixen els límits que no podem traspassar per tal d’evitar la sobreexplotació i la contaminació del planeta. Entre els dos cercles es crea una franja de confort en la qual totes les persones puguin viure dignament i prosperar. Això ens porta a redefinir el concepte de prosperitat de manera que l’objectiu deixa de ser el creixement econòmic infinit, ja que el planeta té les seves limitacions i les matèries primeres no són infinites. Es tracta d’aconseguir el benestar de la població, que s’assoleix quan tots els ciutadans es troben en la zona de confort, amb les seves necessitats bàsiques cobertes i respectant el planeta.
L’economia basada en el consum i amb la premissa que el mercat s’autoregula ha provocat l’extinció massiva d’espècies, l’escalfament de l’atmosfera i que s’aboquin 8 milions de tones anuals de plàstics al mar, suficients perquè en el 2050 hi hagi més tones de plàstics que de peixos, al mar. Hem de ser conscients que si consumim recursos materials sense fi, això ens portarà a l’autodestrucció. No per consumir més serem més feliços, hem d’aprendre a viure més senzillament.
Aquest nou model econòmic no és una utopia, Amsterdam ja l’ha posat en pràctica des de l’abril del 2020, apostant decididament per les empreses que no contaminin, per les energies renovables i per l’eficiència energètica. Tant de bo que aquesta economia, i d’altres de molt semblants, com l’Economia del Bé Comú de Christian Felber, s’estengui arreu del món.
Ha arribat l’hora d’un canvi de mentalitat i de posar en marxa l’economia del segle XXI, que ha de ser una economia circular que afavoreixi el reciclatge, la reutilització dels recursos i les reparacions, i que posi fi al consumisme basat en l’“usar i tirar”.
El que fem en els propers deu anys marcarà el futur de la humanitat: és absolutament necessari que s’imposi el sentit comú seguint el camí que ens ha marcat Amsterdam.
